Costa trobar una conversa on es parli de política que no faci cap referència a Aliança Catalana. De refiló o ocupant un espai central, però la formació d’Orriols acaba apareixent en la conversa i sovint encén la polèmica. A banda del bon resultat que li auguren la majoria d’enquestes, la meva perspicàcia de sociòleg de secà em fa concloure que el partit de la cabdill ripollesa té ben parada la borrassa. Tan ben parada que hi pot arreplegar molts votants de perfils tan diversos com les raons que els induiran a votar-la.
Com potser saben alguns lectors en algunes zones productores d’oli d’Espanya abans, quan feien olis de pitjor qualitat, paraven les borrasses sota els arbres per tal que hi anés caient part del fruit sense haver de pentinar les branques. Doncs, a parer meu, a la Sílvia Orriols només li cal fer el mateix per engreixar les seves expectatives. Anem a pams i en lloc de percepcions, manipulables, esmentem dades. Alemanya, França i Itàlia el 2000 tenien 82, 61 i 57 milions d’habitants. El 2025 en tenien 83,5, 69 i 61. Catalunya el 2000 en tenia 6,2 i el 2025 8,1. Si els altres tres països europeus haguessin crescut igual que Catalunya (un 30,6%) avui Alemanya en tindria 107, França 80 i Itàlia 74,5. Tenint en compte que l’extrema dreta és ja el partit més votat a França, governa a Itàlia i creix sense parar a Alemanya, no vull escalfar el cap als lectors pronosticant com estarien aquests països políticament amb els percentatges d’immigració de Catalunya.
Pel que fa al deute públic el 2000 era del 57,8 i el 2005 havia escalat fins el 100,7%. Quant al PIB per càpita el de Catalunya el 2000 era de 20539 euros (un 11% per sobre) i la UE en tenia un de 18420 Al 2025 el de la UE (sense GB) era de 41600 i el nostre de 41052 ( un 1,5% per sota) Pel que fa als delictes comesos darrerament els immigrants son autors del 55% tot i representar el 18% de la població Si comparem l’evolució dels sous i el preu dels habitatges tenim que el 2000 el sou mitjà era de 1440 euros i el preu mitjà de l’habitatge era de 1040 i ara el sou mitjà és de 2266 euros i el preu del metre quadrat mitjà de 2709. Mentre, doncs, els sous han crescut un 38% els preus de l’habitatge ho han fet un 72%. I si a l’últim ens fixem en la reculada de l’ús i la presència social del català, n’hi ha per plorar.
Que som un país més pobre, més endeutat, amb uns serveis públics depauperats, amb una allau de població nouvinguda que ja veurem com s’integrarà, més desnacionalitzat, on la vida s’ha encarit de valent i els salaris han perdut poder adquisitiu i el català va camí de ser residual , no ho pot negar ningú. El nacional-populisme islamòfob d’AC té les receptes màgiques per resoldre-ho? En dubto molt. Però si la dreta neoliberal xenòfila (que crida immigrants pobres a manta per sostenir els seus negocis intensius en ma d’obra i sous baixos) i l’extrema esquerra també xenòfila no volen admetre que una immigració desbocada (el contrari d’una de regulada) pot atemorir molta classe mitjana que hi pot veure un perill de substitució demogràfica i contribuir a la degradació dels serveis públics i, a incrementar la pobresa i la marginalitat i a crear inseguretat, volen seguir perpetuant el model per afavorir els seus interessos econòmics i el seu mercat ideològic, per ells faran. AC en tindrà prou amb seguir parant la borrassa i atiar un esclat d’indignació popular.
