Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

Jordi Cañas ho va explicar el 2013, busquen l’enfrontament civil

Un dia darrere l’altre, les afirmacions de l’exdiputat de Ciudadanos Jordi Canyas intenten agafar forma. Augmenten les agressions contra el catalanisme polític, treure amb violència llaços grocs, intimidar a la […]

Joan Puig
Joan Puig 23/08/2018

Un dia darrere l’altre, les afirmacions de l’exdiputat de Ciudadanos Jordi Canyas intenten agafar forma. Augmenten les agressions contra el catalanisme polític, treure amb violència llaços grocs, intimidar a la gent independentista per defensar la república, insultar i agredir independentistes… tot amb l’objectiu de trencar la societat catalana.

Malgrat les amenaces de moment no se’n  surten. Els independentistes responen amb astúcia i rebutjant qualsevol enfrontament, però com diu Cañas els “tabarnesos” han d’insistir fins a aconseguir-lo. Busquen una agressió per fer triomfar la seva tesis de la divisió de la societat.

Cañas ja ho va dir l’any 2013: “Os vamos a muntar un Ulster que os vais a cagar”. L’ideòleg del partit més retrograda del sud d’Europa considera clau violentar la societat catalana, fins i tot s’inventen suposades agressions a unionistes per intentar col·locar el seu discurs.

El Govern faria bé en portar a la justícia els comentaris i desitjos de Jordi Cañas i com els seus líders, Albert Rivera i Inés Arrimades els segueixen fil per randa. Al seu dia, Hitler ja feia l’estratègia de Cañas, abans d’instaurar el regim nazi. Ell mateix ho va escriure. Cal recordar també la ràdio de les mil colines com la prèvia del genocidi de Ruanda. Les paraules d’odi de Cañas són l’intent desesperat dels partits del 155 per derrotar l’independentisme per la via d’un enfrontament inexistent dins la societat catalana.

Però que Cañas i la seva teoria hagin fracassat no vol dir que hàgim de donar peixet a un partit com Ciudadanos que porta l’odi a Catalunya en la seva sang. Si poguessin tant Albert Rivera i Inés Arrimades ens portarien directament la seva pròpia “càmera de gas” en el pitjor dels seus desitjos. Només les males persones tenen aquesta capacitat de buscar l’enfrontament: Els desespera que a Catalunya aquest sigui el seu gran fracàs.