Dissabte, 4 de febrer de 2023 - Edició 1654
La República

Déjà-vu

No teniu la sensació com si haguéssim tornat a finals de 2019, ara fa tres anys, pel que fa a la pandèmia?

Joan Guix 03/01/2023

Finals de desembre de 2019. S’informa des de la Xina de l’aparició d’un brot de 27 casos de pneumònia d’origen desconegut que, a primers de gener és reconegut com a causat per un coronavirus, el SARS-CoV-2. Els xinesos diuen que està limitat i des de la resta del món, que això no traspassarà fronteres. Unes setmanes més tard, el virus arriba amb força a Itàlia i, pocs dies després, a Catalunya. La resta de la història la tenim ben gravada a la nostra pell.

Tres anys després, justos, sembla que repetim la història. Desinformació i obscurantisme sobre què està passant a la Xina després d’una pèssima gestió d’allò que han nomenat “Covid 0” i, especialment, de l’abandonament abrupte i sense la preparació necessària d’aquesta estratègia en una població poc i mal vacunada i amb allò que en diríem una immunitat de remat baixa, deguda als estrictíssims confinaments que, d’altra banda, no han pogut posar fi a la pandèmia. Resultat, segons informants internacionals: una expansió i una mortalitat disparades.

Com fa tres anys s’acosta l’Any Nou Xinès, amb la gran mobilització de persones a una banda i altra del gran país. Afegim-ho al fet que s’han aixecat les restriccions per viatjar i ja tenim l’expansió, novament, assegurada. Ja s’han detectat casos entre viatgers xinesos a Itàlia. Propera parada Catalunya, com fa tes anys? Un “déjà-vu”?

Afortunadament, a Catalunya no estem com fa tres anys. Tenim uns bons nivells de vacunació, tot i que pel que es refereix a la segona dosi de reforç estiguem una mica fluixos en la gent d’entre 60 i 80 anys, i tenim, com a resultat de la infecció, alts nivells d’immunitat respecte de la variant òmicron. Una situació força diferent de la de la Xina.

Tot i això, aquest “déjà-vu” ens ha de fer posar les piles, no fos que ens passes alguna cosa semblant a la primera onada. Quan hi ha tanta infecció al món, l’aparició d’una nova variant més virulenta i enfront de la qual les nostres vacunes actuals no siguin efectives, hi ha risc i cal estar amatents, ara que ja sabem de què va.

Bones reaccions a Catalunya. Sense alarma, però alerta. La decisió de fer un test a tots els que vinguin de la Xina, en cas de ser positiu practicar una PCR per confirmar i, si és positiu, recomanar —seria millor obligar— la quarantena, i la seqüenciació per veure si es tracta d’una variant contra la qual estem raonablement defensats, o si és una variable nova, amb més risc, poder començar a actuar ràpidament amb mesures més estrictes i elaboració de noves vacunes més adaptades.

Recordeu el famós “passaport Covid”? En el cas de persones procedents de la Xina és poc efectiu. Les vacunes utilitzades a aquell país tenen una efectivitat entorn del 60% enfront del 95% de les nostres. És a dir, de cada 100 persones vacunades amb vacunes xineses, 40 no quedaran immunitzades. De poc serveix un certificat en aquest sentit.

Aquesta nova situació ens obliga a continuar reivindicant el reforç de la salut pública, especialment la vigilància epidemiològica, i de l’atenció primària. La pandèmia no ha acabat. Vindran noves pandèmies i nous reptes. Ara que s’estan negociant els pressupostos cal recordar i reclamar: 25% del pressupost de salut per l’atenció primària i 5% per a la salut pública. I ara ja cal que aquesta situació de “déjà-vu” no acabi com fa tres anys. Ara no tindríem excusa.

Joan Guix

Exsecretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya