Final copa del rei. Si el Madrid no jugava, perdia segur! Les dues aficions van oferir una gran presència, van donar el màxim suport als seus equips.
Catalunya, com a nació, juga en un campionat molt més transcendent que el futbol. Actuen tots els seus habitants, per guanyar el que mereixen? No ho sembla. Què pot fer Catalunya pels propis recursos quant està tan demostradament espoliada? Existeix un equip de polítics/militants/votants tan motivat com s’ha vist a Sevilla, per jugar y guanyar? Els fets son evidents.
Catalunya perd seguidors com a “nació”. Perd moltes coses més! Per què? Perquè el independentisme no hi és com caldria, no està present en els llocs de decisió política, judicial, econòmica, espanyola: Constitucional, Suprem, CGPJ, grans patronals, sindicats. Quin “pes polític” té Catalunya a Espanya? Què pot aprovar el parlament de Catalunya que no pugui anul·lar un jutge, el Constitucional?
L’independentisme no ès al poder tampoc a Catalunya. Polítics, partits, militants, votants, dividits. Pitjor: enfrontats! No té prou vots. Ha renunciat. Tampoc la seva gent és al carrer. No existeix cap tipus de pressió. Ni es veu ni se sent! Comprova Europa que la gent de Catalunya mantingui el seu desig de gaudir dels beneficis de la independència?
L’independentisme, la gent amb dignitat democràtica, que vol gaudir d’un nivell de vida molt millor, d’una veritable democràcia, pot jugar un “partit” transcendent per al futur de les seves famílies, estant activitats. Compareixen…?
El dependentisme renúncia a viure millor. Es conforma. Pitjor!: juga a favor de l’equip contrari! Què guanya amb aquesta actuació?
Totes les famílies donen la millor formació als seus fills a fi que tinguin el millor futur possible. S’ocupen que Catalunya pugui oferir les millors condicions professionals per quan acabin els estudis? Participen els estudiants en la política com ho fan amb els esports, els festivals de música? Jutgi el lector.
Immersió lingüística. Una sola família, de més de 20 en una classe, pot demanar més presencia del castellà i qualsevol jutge imposa un %.
No cal parlar d’infraestructures, sanitat, educació, serveis socials…! Hi ha molt més!
Per què callen els veritables catalans, demòcrates? Per què una societat tan generadora de riquesa no lluita, pacífica i democràticament!, per independitzar-se i gaudir-la? És esclava voluntària? És víctima la societat catalana de la indefensió apresa? Tan gran és ja la colonització, submissió, resignació, el passotisme, o, pitjor, el “col·laboracionisme”? Es perd, cada vegada més!, per “incompareixença?
Publicitat: “Si no et veuen i senten, no existeixes!”. Propostes possibles…
Què passaria si…
…“tots” els que tenen dignitat democràtica, que volen optimitzar el nivell de vida, defensar la seva identitat tan progressivament atacada, viure en una moderna nació a Europa, es decidissin a “comparèixer, segons els principals estats democràtics?
…un milió de famílies, empreses, tornessin a posar senyeres, estelades, i mantenir-les fins aconseguir el que volen y mereixen?
… els més de 2.000.000 milions d’independentistes es convertissin en “militants” per informar, fer sentir, demostrar, persuadir, en els seus entorns dels clars beneficis de la independència?
… els líders polítics, dirigents de organitzacions com ANC, Òmnium, a Catalunya, “units” en un projecte comú, fossin “competents líders, no dèspotes il·lustrats”, coherents, i representessin, defensessin, de veritat!, els interessos reals de “tots” els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya…?
… tots els professionals, de les més diverses especialitats, actuessin compromesos en els seus àmbits d’actuació en defensa del beneficis d’una societat molt més desenvolupada, pròspera, democràtica?
… les moltes famílies restants d’una escola en la que “una sola” demani més castellà en lloc de quedar en silenci, s’adrecessin a la teòrica justícia demanant que es respecti la immersió aprovada en el Parlament de Catalunya, diguessin que volen el català?
… tantes persones que parlen, es queixen, critiquen la situació actual, l’absència de líders compromesos, competents, a més!, fessin arribar les seves exigències, als polítics, partits, més propers a la seva línia, als medis de comunicació; tinguessin màxima presencia a les xarxes?
… tants militants i electors independentistes, que s’han abstingut i han donat el poder a qui tan clarament perjudica, es decidissin a defensar el que desitjen, votessin, participessin, activament? “No desgasta el poder. Desgasta no tenir-lo”. (Andreotti)
I si Sant Jordi, tan homenatjat a Catalunya com a “patró”, es decidís d’una vegada a alliberar a tota la seva gent del “drac” que fa tant mal…?
“El mon no serà destruït per els que fan el mal, sinó pels que ho miren sense fer-hi res”. (Einstein) Catalunya no serà destruïda per aquells que ho intenten des de fa segles. Ho serà per tants col·laboracionistes, aquells que, sent nacionalistes i independentistes, miren, callen, no fan res. Incompareixen!
Els esports mostren la determinació dels jugadors, seguidors. Perdran per INCOMPAREIXENÇA els habitants amb dignitat a Catalunya el “campionat” en que es juguen viure al millor nivell de progrés econòmic, social, democràtic, per a ells, les seves famílies, professions…?
De cara a la pròpia dignitat, el millor futur per a “tots”, què es el COHERENT? Participar al màxim o… no comparèixer i deixar fer…? “La no independència, es, serà, més i pitjor dependència!
Què ha de fer, ja!, ara!, el lector…?
