González, problema català: “És el que més em preocupa en els últims 40 anys” “Estic a favor d’una reforma que reconegui Catalunya com a nació“.
Com qualificar això?
Situació objectiva: Catalunya, primera font de riquesa productiva de l’Estat amb el 19% del PIB i el 25% de les exportacions. “Motor econòmic” d’Europa, segons la UE i zona econòmica dins la “banana daurada” juntament amb València. Major concentració industrial del sud d’Europa. Ohmae la qualifica “colònia de Madrid”. La “Excel·lència” aconsella concentrar inversions on es generi major riquesa. Per a recollir cal sembrar. Succeeix? No.
Espanya, gasta o inverteix? Fets: malbaratament de 80.000 milions en infraestructures inútils segons el Col·legi de Geògrafs. 60.000 milions perduts en rescat a la banca. Airef: 16.000 milions en “subvencions incontrolades”. 6.000 milions en formació inútil. A Catalunya, generadora de riquesa productiva, més de 7.000.000 milions d’habitants castigats econòmicament, políticament i identitariament. Coherent?
Quin dirigent empresarial competent “asfixia” el seu negoci més rendible? Quin agricultor competent escatima la cura i el reg a les terres més productives? Com qualificar els dirigents de PSOE, PP, Vox, Comuns, en la seva actuació “a” Catalunya?
Què concloure d’aquestes dades oficials?
Miriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid, va interpel·lar al govern. Algunes dades destacades, verificables:
Renfe: El 2.022, més de 2.000 trens cancel·lats. 17.557 trens afectats, retards acumulats de més de 100 minuts. 559 incidències, de les quals, 284 greus. Més de 600.000 passatgers perjudicats. El 80% dels dies amb incidències greus.
Des de gener 2023: més de 500.000 hores perdudes. 850.000 desplaçaments afectats. Etc. Quin mal de tota mena afecta cada viatger?
Tot crònic. Zapatero va admetre l’obsolescència. Va prometre 4.000 milions. Va incomplir. Rajoy va prometre 5.000 milions. Va incomplir. La Cambra de comerç de Catalunya, xifra en 50.900 milions de € el dèficit acumulat en infraestructures. Miriam Nogueras sempre sobre informació oficial, va continuar en el Parlament:
Pressupostos de l’Estat: Execució a Catalunya 35%. Madrid, 184. Com qualificar aquest incompliment a Catalunya que castiga els propis votants dependentistes?
Més dades de Miriam Nogueras, Per a rodalies: Zapatero, va executar només el 14%. Rajoy: el 6,2%. Previsió per a 2020: 711 M. Materialitzat: 322 M. 2021: Pressupost: 970 M. Realitzat: 260 M. 2022: Previst: 1123 M. Compliment: 368M.
Per altres conceptes d’infraestructures havien de pagar: 2.804 M. Transferits: només 955. Més xifres oficials: Del que havia d’arribar a Catalunya en els últims 20 anys, només ha arribat el 24%. A Madrid, el 153%. Objectivament, Com qualificar això?
Infraestructures ADIF: En els últims 25 anys, noves vies a Madrid: 84 km. Catalunya, “0”. Madrid: 17 km, de túnels urbans. Barcelona: “0”
Des de 2008/2009, Catalunya havia de gestionar Rodalies i Regionals. El 2010 va acabar el contracte de Renfe. El govern català va sol·licitar que la substituís FCG. Rebuig.
Comparatiu: La demostrada eficàcia dels Ferrocarrils Catalans davant l’evident ineficiència d’ADIF/RENFE. FGC és entre els 14 millors operadors del món, RENFE no hi és!, la xarxa catalana ocupa el segon lloc en puntualitat.
Més: Segons es va prometre, el “cost d’explotació” l’ha de transferir l’Estat. No succeeix. Xantatge? Es transferirà si RENFE segueix com a operador en rodalies i regionals.
Hi ha més dades que permeten conèixer una situació que mereix una anàlisi objectiva i que qualifica, malament, l’Estat espanyol.
A qui defensa Miriam Nogueras?
És portaveu del seu partit, però és la veu que més clarament defensa “tots” els qui viuen, treballen i utilitzen RENFE a Catalunya. “Tots” els viatgers perjudicats podrien evaluar la negativa incidència en les seves vides personals, socials, professionals, de salut!, de la ineficiència de l’Estat espanyol. Curiosament, molts d’ells voten a partits que demostradament els castiguen. És coherent?
Podria semblar que defenso a Junts, a Miriam Nogueras. En absolut. Com a consultor en Desenvolupament Organitzacional soc molt rigorós també amb ells. Però, com a consultor, tinc un lema clar: “conèixer la causa crítica d’un problema és imprescindible per a trobar la solució”.
González diu que Catalunya és el que més el preocupa. Quina és la “causa crítica” de l’independentisme? Qui ha incomplert, generat, el problema? Demostradament, Espanya. Què incompleix Catalunya? Res! Únicament, va desobeir al Constitucional. Actuen constitucionalment el TC, la monarquia, el CGPJ, etc.?
L’independentisme és “reacció”. Quin programa “democràtic”, positiu i motivador, tenen PSOE, PP, Vox, Comuns, el 23J, per als que viuen a Catalunya? Ignoraran? Solucionaran o agreujaran el “problema”? Formaran part de la solució democràtica, un referèndum, o de la repressió, de la “causa crítica? Què, quant, hi ha en joc? Castiguen els seus propis militants i votants a Catalunya!
Els propis partits autoqualificats catalans o independentistes, defensaran “units” a Madrid els justos interessos de “tots” els habitants de Catalunya com intenta Miriam Nogueras?
Dilema. Hi ha en marxa una campanya per a l’abstenció o vot nul.
Què és millor davant la coneguda actitud negativa dels governs espanyols? Fer callar veus com la de Miriam Nogueras o tenir la màxima representació de “tots” els votants a Catalunya?
Els líders de PSOE, PP, Vox, Comuns, a Catalunya denunciaran el que Míriam Nogueras denuncia? I que també haurien de denunciar “units”, amb ERC i CUP? A qui beneficia fer callar la veu de Catalunya? Els votants decidiran.
Mentrestant, els electors de Catalunya que defensin el millor per a les seves famílies, la qualitat de vida que mereixen pel que generen, la capacitat d’autogestionar els molts recursos que aporten, gaudir els beneficis d’un transport de precisió suïssa com demostra la xarxa catalana, què haurien de votar el 23J?
Des de la dignitat democràtica, què és el coherent aquest dia? Més presència i exigència de Catalunya cara als beneficis de la independència… o silenci, més i pitjor dependència?
Joan Manzano
L’abstencionisme ha sigut un toc d’atenció necessari, però cal analitzar cada moment i cada situació. Oi que no fa cap goig que a poblacions de majoria sobiranista hi governi el 155? Prosseguir aquesta línia és entregar al país (el capital, els recursos, les lleis, la propaganda, etc.) als adversaris.
Atés la igualtat entre blocs a Espanya (PSOE+Sumar+Bildu+ERC vs PP+VOX), i atès que els dos blocs actuen igual vers els Països catalans en general i Catalunya en particular, tindre un grup potent que ho torpedini tot és fer-los tastar la pròpia medicina i posar en evidència el conflicte.
Si aquesta és la proposta de Junts (diuen que si), no podia arribar en millor moment. Les persones que la comanden, com la Nogueras, s’han distingit per la fidelitat sobiranista. Ajudem-les a ajudar-nos, no les fem la traveta, per després dir que els partits procesistes ens enganyen.
Cal aconseguir el màxim de diputats que es puguin convertir en força de bloqueig, i en aquest cas l’abstencionisme hi juga a la contra.
Molt bon article i comentari
Catalunya té una tasa d’immigrants no integrats massa important. La diferència de l’index de natalitat ès esgarrifós i a sobre encara sobreprotegit davant la població autòctona. ERC, un partit que semblava el referent del vatalanisme, republicà, independentista, està omplint els pobles petits de immigrants sense integrar. Algú amb arrels pot estar-hi d’acord? No crec que siguem vençuts si no ès per les males arts (de sempre i dels mateixos) i si no ès ja masa tard.