La manca crònica d’inversions cronifica el caos ferroviari a Catalunya mentre el pactat traspàs de competències continua paralitzat i en paper mullat.
El sistema de Rodalies de Catalunya ha tornat a saltar pels aires. Una nova llevantada de pluges ha estat suficient per evidenciar, una vegada més, la fragilitat d’una infraestructura completament castigada per la manca crònica d’inversió. En aquesta ocasió, l’epicentre de la indignació se situa a les línies R2, R2 Nord i R11, completament tallades entre les estacions de Sant Andreu i Montcada i Reixac.
El motiu del tall és alarmant: la força de l’aigua ha provocat l’arrossegament de les pedres de sota la via (el conegut com a balast), deixant la infraestructura literalment en l’aire. Segons ha informat Adif, els operaris s’han vist obligats a formigonar la zona d’urgència per evitar un desastre major. Per motius de seguretat, s’ha hagut d’interrompre la circulació a les dues vies d’aquest tram estratègic.
Una zona zero reincident
Aquest nou incident ha tingut lloc en una zona dangerously propera a la de l’esvoranc de Vallbona, on el passat mes de juliol un enorme forat a la infraestructura va arribar a empassar-se una grua. Tot i que aquesta vegada el forat és de menors dimensions, la repetició de problemes a la mateixa àrea demostra que els pedassos d’urgència no serveixen per a un sistema estructuralment debilitat.
Com a conseqüència, milers d’usuaris s’han vist atrapats en un nou laberint de retards i transbords obligatoris:
- Els viatgers de l’R11 són obligats a baixar a Granollers Centre per continuar en autobusos o desviar-se cap a la línia R4.
- El tram entre Sant Andreu i Barcelona s’ha hagut de derivar de forma improvisada cap al servei de Metro.
El traspàs pendent: Promeses que no arriben a la via
Mentre Adif i Renfe intenten «resoldre la incidència el més ràpid possible» sobre el terreny, el rerefons polític augmenta la indignació dels ciutadans. Aquest nou col·lapse arriba en un context de paràlisi absoluta, on el traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya ni tan sols ha començat a caminar de manera efectiva.
El buit d’inversions històriques i la inacció política continuen pagant-los els mateixos de sempre: els milers de passatgers que cada dia miren el cel amb la por que quatre gotes d’aigua tornin a paralitzar les seves vides.
