Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

L’Audiència Nacional rebutja suspendre d’urgència les repatriacions de menors al Marroc

Recorda a Interior que la Sala és competent atès que el recurs es va plantejar contra un escrit de la Secretaria d’Estat de Seguretat

Avatar
Agències 18/08/2021
25-09-2020 Imagen de la fachada de la Audiencia Nacional (Madrid) POLITICA ÓSCAR CAÑAS - EUROPA PRESS

La Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional ha rebutjat aquest dimecres adoptar la mesura cautelarísima –sense escoltar a les parts– de suspendre la repatriació al Marroc dels menors no acompanyats que es troben a la Ciutat Autònoma de Ceuta perquè, en una primera aproximació cautelar a l’acte del Ministeri de l’Interior impugnat, “no es dedueixen les violacions de drets denunciades”.

Respon així el recurs presentat per l’associació Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat que cercava paralitzar aquestes devolucions que van arrencar divendres passat. El tribunal indica que si bé hi ha raons d’urgència per resoldre la cautelar perquè les tornades s’estan produint en aquests dies, rebutja adoptar aquesta mesura perquè la sol·licitud de paralització ha de plantejar-se amb base en els procediments previstos i regulats detalladament en la legislació espanyola als quals remet l’Acord hispà-marroquí de 2007.

No obstant això, adverteix que aquestes cautelars poden plantejar-se “davant els òrgans d’aquesta jurisdicció que siguin competents que ja tenen coneixement d’algun d’aquests recursos”, en referència als jutjats de la Ciutat Autònoma de Ceuta. Així, explica que en aquest cas concret “entén la Sala que cal apreciar tal especial urgència” doncs l’objecte de la mesura estén a impedir aquesta tornada i recorda que l’associació recurrent acompanya el seu escrit amb “diverses informacions publicades en mitjans de comunicació i amb referència a l’actuació d’institucions com el defensor del Poble o la Fiscalia General de l’Estat”.

D’aquesta documentació aportada, la Sala dedueix la urgència de la mesura en el sentit exposat, i apunta que la petició cautelar es recolzava en que el trasllat de menors no acompanyats “s’està realitzant sense seguir el procediment establert” i en el ‘periculum in mora’, ja que les tornades i deportacions s’estan produint en aquest mateix moment.

“DEFECTES FORMALS”
Després de deixar clar aquest extrem, el tribunal indica que en revisar la còpia autèntica de l’escrit del Ministeri de l’Interior amb data de 10 d’agost, impugnat per l’associació, troba en el mateix “defectes formals, com la falta de signatura o de destinatari, així com la seva escarida fonamentació”.

No obstant això, indica que malgrat això, i pel que es dedueix de les comunicacions per correu electrònic realitzades per la pròpia Secretaria d’Estat de Seguretat “ha servit perquè les autoritats corresponents a la Ciutat Autònoma (de Ceuta) hagin engegat actuacions de tornada de menors marroquins amb base en tal document o instrucció”.

“Pel que, sense perjudici de la valoració que tals defectes puguin merèixer en examinar l’objecte del recurs, procedeix ara decidir sobre la concessió de la mesura sol·licitada”, indica l’acte. Després d’això, els magistrats analitzen l”acte’ d’Interior i recorden que segons l’article 5 de l’acord entre tots dos països sobre la cooperació en matèria de prevenció de l’emigració il·legal de menors no acompanyats, “les autoritats competents espanyoles, d’ofici o a proposta de l’entitat pública que exerceixi la tutela sobre el menor, resoldran sobre la tornada al seu país d’origen amb observança estricta de la legislació espanyola, les normes i principis de dret internacional i de l’establert en la Convenció sobre Drets del Nen”.

INFORME SOBRE EL MENOR
La Sala indica que la legislació espanyola “estableix clarament el procediment a seguir en aquests casos” i recorda que en el cas de menors no acompanyats “l’Administració de l’Estat sol·licitarà informe sobre les circumstàncies familiars del menor a la representació diplomàtica del país d’origen amb caràcter previ a la decisió relativa a la iniciació d’un procediment sobre la seva repatriació”.

I afegeix, seguint el literal d’article 35 de la EL 4/2000, d’11 de gener, que “acordada la iniciació del procediment, després d’haver sentit al menor si té suficient judici, i previ informe dels serveis de protecció de menors i del Ministeri Fiscal, l’Administració de l’Estat resoldrà el que procedeixi sobre la tornada al seu país d’origen, a aquell on es trobessin els seus familiars o, en defecte d’això, sobre la seva permanència a Espanya”.

A això suma que d’acord a la legislació, els menors afectats tenen dret a ser part, i ressalta que quan es tracti de menors de 16 anys, amb judici suficient, que haguessin manifestat una voluntat contrària a la de qui ostenta la seva tutela o representació, se suspendrà el curs del procediment, fins al nomenament del defensor judicial que els representi.

Després d’això, afegeix que l’article 191 de la llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social atribueix la competència sobre el procediment de repatriació del menor estranger no acompanyat i actuacions prèvies a les delegacions i subdelegacions del Govern.

UN ESCRIT “SENSE SIGNATURA”
I apunta que és en aquest marc regulatori en el qual “cabrà, si escau, apreciar si existeixen les vulneracions de drets fonamentals denunciades, i impugnar, plantejant les sol·licituds cautelars que es considerin oportunes, bé la seva resolució, bé l’activitat material realitzada per l’Administració competent en absència de tals procediments, davant els òrgans d’aquesta Jurisdicció que siguin competents que ja tenen coneixement d’algun d’aquests recursos”.

En la interlocutòria, el tribunal respon també la falta de competència de l’Audiència Nacional al·legada pel Ministeri d’Interior en el seu escrit conegut aquest dimecres. Destaca que atès que l’objecte del present recurs és un escrit de 10 d’agost de 2021 amb la capçalera de la Secretaria d’Estat de Seguretat el tribunal és competent per entrar. Això sí, apunta que l’escrit d’Interior presenta defectes de forma, com la falta de signatura, encara que això no impedeix al tribunal reconèixer la seva competència per conèixer i resoldre sobre la mesura cautelarísima sol·licitada.