Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1229
La República

Pas endavant en la lluita pels drets lingüístics a la universitat

Plataforma per la Llengua, SEPC i FNEC impulsen una web per recollir queixes per la “vulneració” de drets lingüístics a la universitat i reivindicar el català

Avatar
Agències 21/10/2021

Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) han impulsat una campanya per recollir queixes per la vulneració dels drets lingüístics a les universitats i fer front a l'”emergència” que viu el català. Les tres organitzacions han posat en marxa un portal web que recull les denúncies dels estudiants quan alguna assignatura no s’imparteix en català tal i com posa al pla docent, perquè hi ha manca d’oferta d’assignatures en català o quan vegin vulnerats els seus drets lingüístics per qualsevol motiu. Les tres organitzacions alerten que el català està en “regressió” a les aules i exigeixen que es garanteixi el mínim dels 60% dels grups impartits en català.

Al portal ‘launiversitatencatala.cat’, els estudiants hauran d’indicar el seu nom, els estudis, la facultat i quina és la seva queixa concreta. A més, al final del tràmit se’ls redirigirà a la seva universitat per tal que puguin fer arribar la queixa formal. L’objectiu és centralitzar les queixes que han anat en augment en les darrers temps i que s’expressen majoritàriament a les xarxes socials pel canvi del català al castellà en la llengua en què el professor imparteix l’assignatura. Cada quadrimestre, les organitzacions impulsores publicaran un informe dels resultats. La campanya està oberta per a tots els estudiants de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Així, un dels objectius principals serà tenir una radiografia de la situació ja que alerten que les dades oficials no es corresponen amb la realitat. Segons les dades que han donat durant la roda de premsa d’aquest dijous, oficialment un 60% de les classes es fan en català però han assegurat que això no és així. Han alertat a més que tot i que una part es podria explicar pel procés d’internacionalització, el canvi de llengua no és a l’anglès sinó que acostuma a ser al castellà.

La representant de la FNEC, Mireia Arguijo, ha explicat que la situació és molt heterogènia segons facultats i universitats. Algunes dades però indiquen per exemple que a la Universitat de València no s’arriba al 40% dels crèdits impartits i baixa fins al 25% d’explicacions orals a la Universitat de les Illes Balears. A Catalunya, asseguren que no s’arriba al 60% marcat i en estudis com Dret no s’arriba ni al 50%.

Per això, una de les reclamacions que inclou aquesta campanya és precisament demanar als rectors de les universitats que es duguin a terme polítiques per incentivar el català a les aules, amb l’objectiu d’augmentar el percentatge d’assignatures ofertes en aquesta llengua a un mínim del 60% en graus i màsters, però amb tendència a arribar al 80% en el cas dels graus.

També demanen que s’exigeixi un nivell mínim d’entrada a la contractació del personal universitari i que es doti amb prou recursos els serveis lingüístics per solucionar amb eficàcia i rapidesa qualsevol incompliment de la docència d’una assignatura en la llengua oficialment anunciada.

Canvi d’idioma

Precisament aquesta és la principal queixa dels estudiants, el canvi de llengua a principi de curs o semestre, ja sigui perquè un alumne ho demana o perquè el professor ho ofereix. El representant de la Plataforma per la Llengua, Diego Sola, ha alertat que això implica una vulneració dels drets lingüístics dels alumnes ja que ha assegurat que si el pla docent determina que la llengua per impartir la classe és el català, aquest és un “contracte” entre la universitat i l’alumne que s’acaba incomplint. Ha afegit que la llei d’universitats i l’Estatut també marquen la protecció del català.

Tot i això, Arguijo ha apuntat que caldria concretar què vol dir que la llengua vehicular ha de ser el català ja que això obre la porta a la lliure interpretació i a que cada centre acabi fent el que consideri.

De 13 queixes el 2019 a 65 el 2021

Les tres organitzacions han constatat que el problema va en augment i cada cop són més els alumnes que alerten que les classes no s’estan donant en català, tot i estar així anunciat. La Plataforma per la Llengua va rebre el 2019 13 queixes al respecte, mentre que el 2020 van ser 66. Des de principis del 2021 ja en van 65.

Sola ha destacat l’increment però ha dit que tot i això només són la “punta de l’iceberg”. Des del SEPC, Cristina Cambó, ha fet una crida a reivindicar el català a les universitats perquè “no és una anècdota folklòrica”. “En català també podem fer ciència o comentar una obra d’art”, ha reivindicat.

La campanya també vol que els estudiants coneguin i prenguin consciència dels seus drets. Per això, en un apartat del portal s’informa del marc legal i es mostren exemples de testimonis que en denuncien l’incompliment.