França celebra diumenge la primera volta de les eleccions presidencials. Els francesos estan cridats a les urnes per escollir qui presidirà l’Elisi i ho hauran de fer entre dotze candidats. Els sondejos, però, auguren una abstenció alta i, si no hi ha sorpresa de darrera hora, un duel final clar entre Macron i Le Pen. La Catalunya del Nord no n’és una excepció. El territori encara les presidencials amb una “fractura clara” entre zones favorables a l’esquerra i les més proclius a l’extrema dreta, amb Perpinyà com a màxim exponent i “feu” del partit de Le Pen. És la ciutat més gran que governen i això la converteix en un “símbol” per a defensors i detractors. I això malgrat el “poc pes” que el territori té –en xifres- al conjunt de l’Estat.
Hi ha dotze candidats sobre la taula, però les enquestes fa setmanes que auguren una segona volta prou coneguda per als francesos. Tot apunta que l’actual president i candidat de la República en Marxa, Emmanuel Macron, i la de Reagrupament Nacional, la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen, es jugaran la presidència francesa a la segona volta dels comicis. I això, segons els experts, desperta el desencís de gran part de la població.
A la Catalunya del Nord la primera volta d’aquest diumenge s’encara també amb cert escepticisme. A Perpinyà, s’hi poden veure pocs cartells electorals i alguns, fins i tot, han patit guixades i desperfectes. A la ciutat, la més gran governada pel partit de Le Pen de la mà de l’alcalde Louis Alliot, no es respiren eleccions i sembla que la situació és generalitzada.
“Els sondejos diuen el mateix des de fa mesos. Fins i tot, abans que comencés la campanya, ja s’havia anunciat que hi podia haver una segona volta igual que la del 2017: un Macron en primera posició i Le Pen, a la segona”, remarca el sociòleg Gautier Sabrià. I tot i que “hi podria haver sorpreses” perquè alguns candidats d’una i altra banda –com Jean-Luc Mélenchon de la França Insubmisa- estan escalant posicions, la població no està mobilitzada.
“És complicat animar la gent perquè justament hi ha la sensació que, malgrat el vot, tornaran a passar a la segona volta els mateixos i això pot donar pes a l’abstenció”, assegura Sabrià. De fet, alguns sondejos ja la situen per damunt del 30%. A tot això, remarca Sabrià, cal afegir-hi una campanya “on ha passat poca cosa” i “hi ha hagut pocs debats”.
Perpinyà, un “símbol”
Segons el sociòleg, Perpinyà encara aquests comicis amb una “fractura molt clara” del territori sorgida l’any 2017 durant la primera volta. “La plana va votar Le Pen i l’oest, més a l’interior, l’esquerra”, detalla Sabrià. Per això, diu, Perpinyà , que d’alguna manera es considera “feu de l’extrema dreta”, no és una “excepció” però sí “un símbol de la comarca del Rosselló”. “Aquí veiem que hi ha un vot fort cap a l’extrema dreta però, per exemple, no és el cas d’altres pobles com Cabestany, que té un ajuntament comunista des de fa més de 40 anys”, afegeix.
Però quin paper juga la Catalunya del Nord en aquesta campanya? “Cada cop té més pes mediàtic. Sobretot Perpinyà, pel fet de tenir una presència tan forta de l’extrema dreta. Per això, molts candidats durant la campanya han vingut aquí. “Venir aquí és enviar un missatge a nivell estatal: tant una oposició a l’extrema dreta com una adhesió”, detalla Gautier Sabrià. De fet, està previst que avui Marine Le Pen hi faci el seu míting final.
Però aquest simbolisme contrasta, en canvi, amb el poc pes que el territori té electoralment sobre el conjunt de França. I és que l’any 2017, el nombre d’inscrits per poder votar a la Catalunya del Nord representaven un 0,7% de tots els de l’estat francès.
En relació a les conseqüències d’un possible triomf electoral de l’extrema dreta a Perpinyà, Sabrià creu que implicaria que Alliot se sentís “reforçat”. “Si hi ha un vot fort cap a Le Pen pot donar ales, en certa manera, a l’Ajuntament de Perpinyà per deixar d’amagar la seva etiqueta i perdre encara més la vergonya”, assegura el sociòleg.
També creu que els resultats d’aquests comicis poden marcar el que passarà a les legislatives del mes de juny. “I més si agafem l’exemple del 2017, quan a la segona volta tota la Catalunya Nord va votar Macron, excepte la Salanca, i a les legislatives aquest escenari es va repetir”, detalla.
Sabrià, però, alerta que caldrà estudiar el paper que jugui tant Perpinyà com la resta del territori nord català a la segona volta, perquè potser Macron no aconsegueix assolir els resultats de fa cinc anys. “Aleshores el van votar molts per la lògica del “menys pitjor”, però ara hi ha hagut un mandat entremig i s’han vist atacs antisocials i la repressió de moviments socials que han tingut molt d’èxit a la Catalunya del Nord”, afegeix.
Al carrer, escepticisme
I què passa als carrers de Perpinyà? Quan es pregunta sobre les eleccions, molts ciutadans pràcticament –i literal- fugen, diuen que no tenen temps o directament, que no volen parlar-ne. “Molta gent encara no sap què votarà i prendran la decisió a l’últim moment, tenen moltes opcions i és difícil”, assegura el periodista de Via Occitanie, Bary Isaac.
És el cas de Muriel Maurel. Té clar que anirà a votar, però encara no ha decidit quin nom posarà dins l’urna. Admet, però, que està “contenta” amb la gestió d’Alliot al capdavant de l’Ajuntament de Perpinyà. Elisabete Martin, de Tolosa, creu que els resultats estaran molt “ajustats”, però que hi podria haver sorpreses perquè hi ha candidats d’esquerres que estan “pujant”. “Potser no serà necessàriament un cribratge entre Macron i l’extrema dreta”, afirma.
Per a Susanna Sors, que viu a Ceret, el panorama no és gaire esperançador: “És sempre el mateix”. “Macron i Le Pen i no en sortim pas. Tothom diu que Macron passarà i la gent no es mou perquè tot està fet”, remarca. El seu marit, Patrick Bernard, també creu que es dona per fet que hi haurà una final clara i diu que la guerra d’Ucraïna ha fet “molt mal” en la preparació dels comicis. “El president Macron ha estat molt ocupat trucant el senyor Putin i ha refusat debats”, assegura. Tot i això, anima tothom a votar. “És molt important”, diu.
