Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024
Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024

JxCat considera que la demanda del PDeCat per les sigles és “frau de llei”

|

- Publicitat -

Batussa judicial entre JxCat i PDeCAT. L’advocat de Junts ha acusat el partit de David Bonvehí de voler “paralitzar la vida” de la formació de Carles Puigdemont, durant la vista preliminar de la demanda del PDeCAT contra JxCat pel control de les sigles de ‘Junts per Catalunya’ -aquest divendres al jutjat de primera instància número 3 de Barcelona. Junts ha defensat que la demanda per les sigles és “frau de llei”. La lletrada del PDeCAT ha culpat JxCat d'”apropiar-se del capital polític” de la formació de Bonvehí. La representant del PDeCAT ha argumentat que és la direcció i no el Consell Nacional qui ha de decidir sobre la demanda, rebatent els arguments de Junts perquè la jutge rebutgi la petició de mesures cautelars -requerida pel PDeCAT.

L’advocat de Junts ha argumentat que el PDeCAT “no té legitimitat” per presentar la demanda contra JxCat. El lletrat ha defensat que el partit estava registrat per tres treballadors de la formació, i no per la seva direcció i que, de fet, el PDeCAT no és “afiliat ni soci” de JxCat. Per tant, l’advocat ha demanat a la jutge que no concedeixi les cautelars perquè el PDeCAT no pot demanar la nul·litat de cap dels actes de Junts: “El PDeCAT intenta paralitzar la vida de JxCat”, ha denunciat l’advocat del partit de Puigdemont.

Publicitat

La defensa de JxCat considera que la demanda del PDeCAT és “frau de llei”, i ha calculat en 493.200 euros els danys “irreparables” que es causarien a Junts si se suspèn la reunió telemàtica del 27 de juny i es “tanca” el partit. El lletrat ha argumentat que tenen 4.110 afiliats que paguen 120 euros anuals de quota.

La vista preliminar també ha comptat amb diversos testimonis. L’alcalde de Balenyà, Carles Valls, ha explicat que va participar de forma telefònica en l’assemblea que el va escollir com a president de Junts. Aquesta reunió va permetre que Puigdemont controlés les sigles de JxCat. Tant Valls com la testimoni Montse Morante (JxCat) han apuntat que l’assemblea telemàtica es va produir per telèfon i a través de whatsapp. Morante també ha subratllat que va entrar com a titular de JxCat el 27 de juny ja que el mandat de la direcció d’aquell moment caducava aleshores.

Et pot interessar  Puigdemont diu estar esparverat per la "mala qualitat" del Govern, la "pèrdua d'autoestima" i l'estat del català

Pugna per les sigles

A banda de les advocades i advocats respectius, per part del Partit Demòcrata han assistit a la Ciutat de la Justícia la cap dels serveis jurídics del partit, Roser Olóndriz; i les testimonis Anna Soriano, Laia Canet i Pol Xart. Per la banda de Junts: Montse Morante, Irene Negre i Toni Morral. La vista ha començat amb 40 minuts de retard, amb els arguments dels lletrats de les dues parts.

La vista ha abordat les mesures cautelars que van sol·licitar els serveis jurídics del PDeCAT. El partit de Bonvehí havia demanat bloquejar, provisionalment, l’ús de la marca de JxCat per part del partit de Puigdemont, argumentant “irregularitats” en el canvi de les escriptures de la propietat de les sigles. L’expresident del Govern Artur Mas -que es manté al PDeCAT i ha rebutjat sumar-se a JxCat- defensa aquest punt de vista.

Per la seva banda, Junts defensa que no va incomplir pas cap pacte amb el PDeCAT sobre l’ús de la marca. JxCat ha culpat el PDeCAT de “judicialitzar” les negociacions. Els de Puigdemont argumenten que el 27 de juny es va fer una assemblea telemàtica que va situar Valls com a president del partit de Junts per Catalunya. Així va aconseguir Puigdemont fer-se amb les sigles, fins aleshores en mans de Bonvehí. L’advocat Joaquim Jubert hauria orquestrat la reunió telemàtica. El jutge haurà de dirimir a partir d’ara.

Després que el diari ‘Ara’ expliqués la demanda del PDeCAT contra Junts, associats del partit de Bonvehí van donar-se de baixa en massa, començant pel propi Puigdemont, els presos de Lledoners, i nombrosos càrrecs parlamentaris, locals i comarcals.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut