Diumenge, 17 de gener de 2021 - Edició 906
La República

El fracàs de la llei electoral catalana, una assignatura pendent 40 anys després de la restitució del Parlament

Catalunya fa front a unes eleccions condicionades per la covid-19 sense una normativa pròpia

Avatar
Agències 24/11/2020
Pla general de l'hemicicle al Parlament

40 anys després de la restitució del Parlament la llei electoral catalana continua sent la gran assignatura pendent després de diversos intents fracassats. Catalunya ha de fer front a unes eleccions excepcionals condicionades per la pandèmia sense una llei pròpia que li podria donar més marge de maniobra. I és que Catalunya continua sent l’única comunitat autònoma sense llei electoral. Es regeix pel sistema fixat per l’Estatut del 1979, que havia de ser provisional, i per la LOREG del 1985. Segons l’Estatut del 2006, la llei electoral s’ha d’aprovar per la majoria de dos terços de la cambra i això ha posat més difícil que tirés endavant. Tot i que hi ha hagut diversos intents, destaca el del 2015 com el més rellevant.

La llei electoral catalana ha dividit els partits en dos blocs: D’una banda, CiU i ERC han estat històricament partidàries de preservar la representació dels territoris menys poblats, i a l’altra banda hi ha la resta de partits, favorables d’una proporcionalitat molt més elevada. Es tracta d’una discrepància històrica sobre el repartiment dels escons que s’ha mantingut al llarg dels anys.

Què diuen les lleis vigents?

Com que Catalunya no té llei electoral pròpia s’aplica la LOREG en tots els aspectes. De fet, si el Parlament aprovés una llei electoral catalana també hi haurà qüestions, com ara el cens, que es continuarien regint per la llei espanyola ja que aquesta dicta normes generals per a totes les eleccions d’Espanya. Però Catalunya sí que podria definir el model per escollir els diputats de la cambra catalana.

L’article 56.2 de l’Estatut del 2006, aprovat fa gairebé 15 anys, estableix que el sistema electoral “és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya”. I que “el règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats”. Així doncs, deixa en mans d’una futura llei electoral la decisió sobre el sistema que ha de traduir els vots en escons.

El sistema actual està establert a la disposició addicional quarta de l’Estat del 1979, que fixava un model provisional mentre no s’aprovés una llei especifica, que no ha arribat mai. Aquesta disposició diu que al Parlament s’escullen 135 diputats (85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida). És a dir que tenint en compte que més de 70% de la població catalana viu a la demarcació de Barcelona, les altres circumscripcions estan sobrerepresentades. Per tant, es necessiten més vots a la demarcació de Barcelona per aconseguir un escó al Parlament i aquest sistema beneficia els partits que tenen més votants en zones poc poblades que, en els darrers anys, han estat CiU i ERC.

Els principals intents fallits: 2009 i 2015

S’han presentat un total de 10 iniciatives parlamentaries per fer una llei electoral catalana i totes han resultat fallides. Entre elles, destaquen els intents dels 2009 i del 2015. El 2009 la ponència parlamentaria creada per redactar la llei va tenir molt poc recorregut i a la desena reunió es va certificar el seu fracàs davant la impossibilitat de trobar un mínim comú denominador entre els partits. La ponència va ser impulsada per CiU, PSC, ERC, PPC, ICV i grup mixt.

El 2015 diversos partits es tornen a unir per fer un altre intent. En aquest cas és a iniciativa de diputats de CiU, ERC, ICV i la CUP. I és l’intent en què s’ha arribat més lluny però la ponència s’acaba tancant en fals l’abril del 2015 amb un text sense acord sobre el sistema electoral. Així doncs ja fa cinc anys de l’últim intent fallit i en els darrers anys de la política catalana marcada pel procés i l’1-O, la llei electoral catalana no ha estat una prioritat.

Cal destacar que l’any 2007 el govern tripartit presidit per José Montilla encarrega un informe sobre la llei electoral a una comissió d’experts creada pel mateix executiu català. L’informe proposava ampliar a set el nombre de circumscripcions d’acord amb el nombre de vegueries i desbloquejar les llistes tancades.

Diversos grups han presentat en solitari 7 proposicions de llei electoral però sense cap recorregut al Parlament. El PSC és qui més n’ha presentat i Cs no n’ha presentat cap tot i que públicament reclama una reforma del sistema actual. També destaca la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va registrar al Parlament el 2009. Diversos grups també han presentat al llarg dels darrers anys fins a 6 propostes per portar a la Mesa del Congrés una modificació de la LOREG.

Relacionats