La votació sobre l’oficialitat del català a la UE, en dubte per les reticències d’una desena d’estats membres. L’agenda del pròxim Consell d’Afers Generals preveu el “debat i decisió” de la qüestió a petició d’Espanya
La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, prevista per a la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE del 27 de maig, està en dubte per les reticències d’una desena d’estats. El govern espanyol va demanar incloure l’oficialitat de les tres llengües cooficials de l’Estat en l’agenda de la reunió i, per ara, consta com a punt de discussió i adopció. Tanmateix, quan queda menys d’una setmana perquè se celebri la reunió, fonts diplomàtiques consultades per l’ACN posen en dubte que la qüestió se sotmeti a votació per la manca d’unanimitat entre els 27. Per ara, Espanya comptaria amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d’una desena de països mantenen encara els seus dubtes.
Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d’any que l’oficialitat del català, el basc i el gallec es tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia “voluntat” entre els estats membres.
L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir per unanimitat al Consell d’Afers Generals de la UE, on seuen els ministres d’afers europeus dels 27 estats membres. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües cooficials de l’Estat no ha tornat a la taula dels 27 des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. La mesura necessita la unanimitat dels 27 per poder tirar endavant i diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE.
Davant els dubtes d’alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.
El govern espanyol reactiva el debat
Fa poc menys de dues setmanes, el govern espanyol va tornar a sol·licitar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec torni a l’agenda del Consell d’Afers Generals després de més d’un any des de l’última vegada que es va tractar. Així, a petició d’Espanya, la presidència de torn del Consell de la UE, en mans de Polònia, ha incorporat l’oficialitat de les tres llengües com a punt de discussió i adopció, és a dir, de votació, en la reunió del pròxim 27 de maig.
Per tirar endavant, els 27 estats membres haurien de votar a favor d’ampliar la llista de llengües oficials de la UE. Tanmateix, fonts diplomàtiques asseguren que en la primera reunió de preparació a nivell tècnic del pròxim Consell d’Afers Generals, celebrada a Brussel·les la setmana passada, prop de deu estats membres van expressar reticències sobre la qüestió.
Els dubtes continuen estant relacionats amb la viabilitat de donar a les tres llengües l’estatut d’oficial d’acord amb els Tractats de la UE o sobre les despeses econòmiques derivades de l’oficialitat, malgrat que el govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que està disposat a fer-se càrrec del cost econòmic de la mesura.
Entre els països que s’han mostrat a favor de donar suport a la petició del govern espanyol hi ha Portugal, Bèlgica i Hongria. Tanmateix, malgrat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec consta com a punt d’adopció en l’esborrany de l’agenda de la reunió, una desena estats membres qüestionen que s’acabi portant a votació per la manca de consens que hi ha ara. Segons diverses fonts diplomàtiques consultades, és poc probable que la qüestió s’adopti en la pròxima reunió del CAG.
Entre els estats que mantenen els seus dubtes sobre la qüestió hi ha Suècia, que anteriorment ja s’havia mostrat en contra de donar suport a l’oficialitat de les tres llengües. Segons ha pogut saber l’ACN, per ara, la posició del país nòrdic no ha canviat. D’altres com Alemanya o Finlàndia continuen analitzant la mesura i fixaran la seva posició en els pròxims dies.
El govern espanyol ha evitat confirmar si preveu mantenir la votació o si es planteja demanar que es retiri davant la manca de suports. L’agenda de la reunió, així com els diferents debats, es continuaran negociant els pròxims dies i, fins a últim moment, es poden introduir modificacions.
L’oficialitat del català a la UE és un dels compromisos de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. La petició de l’executiu de Pedro Sánchez per reobrir el debat sobre l’oficialitat del català es va formular just quan el govern espanyol negocia amb Junts la reducció de la jornada laboral.
El gobierno d’españa mai ha tingut la més mínima voluntat de que això arribés a bon port, per tant amb aquesta notícia es deuen estar fregant les mans. A més, el que jo vull, és poder parlar català a la botiga de la cantonada!