Dissabte, 15 d'agost de 2020 - Edició 750
La República

El Suprem delibera dimecres sobre la pena de presó a Urdangarin pel ‘cas Nóos’

L’exduc de Palma va ser condemnat a sis anys i tres mesos, però la fiscalia en demana 14 i també vol més pena per a Diego Torres i Jaume Matas

Avatar
Redacció Balears 18/03/2018
Imatge d'alguns acusats en el judici del 'cas Nóos', amb Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres a la seva esquerra, aquest 11 de gener del 2016 (horitzontal).

El Tribunal Suprem té previst deliberar aquest proper dimecres sobre els recursos del denominat ‘cas Nóos’, que inclou la petició de la fiscalia d’incrementar la pena de presó de sis anys i tres mesos a 14 anys i mig per a l’exduc de Palma Iñaki Urdangarin. També es veuran els recursos de l’acusació popular Manos Limpias, l’Advocacia de l’estat, el govern balear, i les defenses del propi Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. La infanta Cristina i la dona de Torres, entre altres, es van conformar amb la sentència. La decisió es pot conèixer aquest mateix dimecres o més endavant, però l’argumentació de tota la sentència es coneixerà, amb tota probabilitat, d’aquí més dies.

El ministeri públic, que havia demanat al final del judici 19 anys de presó, no està d’acord amb la sentència de l’Audiència de Palma i demana un augment considerable de penes, per tenir en compte menys atenuants i considerar més greus alguns dels delictes. Igualment, també demana un increment de pena per a Diego Torres, condemnat a vuit anys i mig de presó. També demana incrementar la pena de presó contra l’expresident balear Jaume Matas, de 3 anys i 8 mesos a 4 anys. Per últim, demana la inhabilitació de tres alts càrrecs valencians per prevaricació en l’organització d’esdeveniments a la capital valenciana, càrrecs que van quedar absolts per l’Audiència de Palma.

 

El 17 de febrer de l’any passat, l’Audiència de Palma va condemnar a sis anys i tres mesos de presó Urdangarin, mentre que la Infanta va quedar absolta però haurà de pagar 265.000 euros com a responsable civil de manera solidària amb el seu marit. L’exsoci d’Urdangarin a l’Institut Nóos, Diego Torres, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó, mentre que l’expresident balear Jaume Matas a tres anys i vuit mesos de presó. Pocs dies després, el mateix tribunal va decidir mantenir en llibertat Urdangarin i Torres a l’espera de la sentència definitiva del Suprem, i va acordar que compareguin al jutjat el dia 1 de cada mes, tot i que l’exduc de Palma ho ha pogut fer a Suïssa.

 

Només tres dels condemnats tenen penes de presó

 

Del total de 18 acusats, van ser condemnats set. I d’aquests, només tres tenen penes de presó que no siguin commutables per multes. Es tracta de Diego Torres, que és qui ha estat condemnat a una pena més alta, Iñaki Urdangarin i Jaume Matas.

 

L’Audiència de Palma va condemnar Urdangarin com a autor d’un delicte continuat de prevaricació, falsedat de document públic, malversació de fons públics, dos delictes contra la Hisenda Pública, tràfic d’influències i un delicte de frau a l’Administració Pública. En total, les penes per tots aquests delictes sumen 6 anys i 3 mesos de presó, 7 anys i un mes d’inhabilitació i una multa de 512.553,68 euros. Urdangarin va ser absolt de la resta de delictes dels que estava acusat.

 

En canvi, la infanta Cristina va ser absolta dels delictes dels que estava acusada només per part de l’acusació popular, exercida per Manos Limpias. El tribunal considera que la germana del rei Felip VI no és autora de cap delicte, però haurà de respondre en qualitat de responsabilitat civil a títol lucratiu, de manera conjunta i solidària amb el seu marit, amb un topall màxim de 265.088,42 euros.

 

Pel que fa a l’exsoci d’Urdangarin, Diego Torres, va ser condemnat a 8 anys i mig de presó, 8 anys d’inhabilitació i una multa de 1.723.843,10 euros. Se’l declara autor d’un delicte continuat de prevaricació, falsedat de document públic, malversació de fons públics, frau a l’Administració Pública, tràfic d’influències, un delicte contra la Hisenda Pública i un altre de blanqueig.

 

Com en el cas de la infanta, l’esposa de Torres, Ana María Tejeiro, va quedar absolta, tot i que haurà de respondre en qualitat de responsabilitat civil a títol lucratiu, de manera conjunta i solidària amb el seu marit, amb un màxim de fins a 344.934,31 euros.

 

L’expresident de les Illes Balears Jaume Matas va ser declarar autor dels delictes de prevaricació, falsedat de document públic, malversació de fons públics i frau a l’Administració. En total, va ser condemnat a 3 anys i 8 mesos de presó i 7 d’inhabilitació.

 

Segons la sentència, Torres i Urdangarin van tributar a través de l’Impost de Societats de Nóos el que, en realitat, eren rendiments meritats com a conseqüència de la seva activitat professional, que havien d’haver tributat a través de l’IRPF, i es van aplicar deduccions a les quals no tenien dret, defraudant a l’erari públic quantitats superiors a 120.000 euros anuals. Així, el tribunal va considerar que tots dos simulaven treballs de les seves empreses, tot i que aquestes tenien poca activitat i treballadors, quan en realitat eren ells mateixos en persona qui elaboraven les feines d’assessorament o altres. De fet, la sentència recorda que diversos clients, tant polítics com empresaris, van testificar que malgrat que les factures anaven a nom d’empreses d’Urdangarin, els negocis se celebraven per la “garantia i confiança que resultaven inherents a la presència” de l’exduc de Palma.

 

En el cas d’Urdangarin, la quota d’IRPF defraudada va ser de més de 129.000 en l’exercici 2007 i de més de 126.000 euros el 2008. Pel que fa Torres, les quantitats defraudades corresponents al 2007 i el 2008 ascendeixen a 344.000 i 120.000 euros. El tribunal no ha considerat acreditada la participació ni de Cristina de Borbó ni d’Ana María Tejeiro en el frau de l’IRPF que sí veu provat en els seus marits, ja que ningú els ha atribuït cap paper decisori o influent.

 

La sentència també veu provat que Urdangarin va seguir col·laborant amb Torres un cop ja formalment no era part de Nóos ni de les seves ramificacions, com la Fundación Areté o la Fundación Deporte Cultura e Integración Social (FDCIS), entre 2006 i 2008. “L’abandonament de l’activitat va ser merament formal”, conclou.

 

A tots dos també els atribueix la contractació fictícia de diversos treballadors, amics, coneguts i familiars, per obtenir deduccions fiscals tant per a Aizoon com per a Nóos.

 

Pel que fa al delicte de blanqueig de capitals, la sentència considera provat que Diego Torres, a través d’un entramat societari internacional, radicat a Belize i al Regne Unit, i amb ramificacions a Panamà, Luxemburg, Andorra i Suïssa, va ocultar la quota defraudada a l’erari públic, transformant-la, per retornar-la al circuit legal mitjançant la realització de successius traspassos de fons, fins que van acabar dipositats en comptes de la seva titularitat. En canvi, absol d’aquest delicte a Urdangarin.

 

La Infanta i l’esposa de Torres, responsables civils a títol lucratiu

 

La sentència considera provat que Cristina de Borbó i Ana María Tejeiro “desconeixen l’existència d’il·lícits penals” com els delictes fiscals o de malversació, i que “no van participar en la seva execució”. Tot i això, el tribunal afegeix que els diners ingressats en els comptes d’Aizoon i Nóos “es va incorporar al patrimoni de les dues esposes des que va ser ingressat en comptes corrents de les que gaudien de plena disponibilitat”.

 

Per exemple, la Infanta va carregar despeses familiars a través d’una targeta de la seva titularitat que estava associada a comptes d’Aizoon per valor de 265.088,42 euros. Per la seva banda, Ana María Tejeiro va gaudir de rendiments per valor de 344.934,31 euros. Totes dues han de respondre ara com a responsables civils a títol lucratiu per aquestes quantitats. En el cas de la infanta, ja va consignar l’any 2014 més de 587.000 euros en concepte de responsabilitat civil, de manera que ara el jutjat li haurà de tornar al diferència.

 

Branca valenciana

 

La sentència considera provat que, coincidint amb l’elecció de València com a seu de la Copa Amèrica de Vela (l’any 2003), van existir converses prèvies entre Urdangarin i l’exalcaldessa de la ciutat Rita Barberá en la qual l’exduc de Palma informava de la seva incorporació a l’Institut Nóos i els seus projectes, com l’organització d’un fòrum sobre esdeveniments esportius. Barberá va mostrar el seu interès i va remetre Urdangarin a la Fundació Turisme València (FTV) i a la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA).

 

Amb tot, segons l’Audiència, no ha quedat acreditada una reunió entre l’expresident valencià Francisco Camps, Urdangarin i Barberá al palau de la Zarzuela però sí que hi va haver reunions entre Nóos i diferents dirigents de CACSA i la FTV, i enviament de cartes a l’expresident de la Generalitat Valenciana.

 

L’Audiència de Palma tampoc considera provat que l’única motivació per acceptar el finançament de les cimeres que Nóos proposava fos la posició institucional d’Urdangarin i considera possible que fos perquè l’esdeveniment, centrat en turisme i esport, s’ajustava a l’elecció de València com a seu de la Copa Amèrica. Així mateix, admet però que podrien haver influït en la decisió la posició els contactes del marit de la Infanta Cristina, per la seva fiabilitat i la condició d’exesportista.

 

En relació amb el projecte dels Jocs Olímpics Europeus, que la Generalitat Valenciana finalment va desestimar, la sentència no considera provat que Nóos pretengués cobrar per serveis que no havia prestat.

Relacionats