Dijous, 3 de desembre de 2020 - Edició 861
La República

El Suprem ratifica la prohibició d’usar el català a les comunicacions de València amb Catalunya i Balears

L’Estat espanyol segueix l’estratègia de repressió basada en la idea del “divideix i venceràs”

Avatar
Agències 20/10/2020
Detall de la façana del Tribunal Suprem, el 2 de novembre de 2018 (Horitzontal)

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els recursos de nul·litat promoguts per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i pel sindicat STEPV-Iv contra la resolució de l’alt tribunal espanyol que va confirmar l’anul·lació de part del decret que regula els usos de les llengües oficials (castellà i valencià) en l’administració valenciana per a, per exemple, comunicar-se amb les autonomies “del mateix àmbit lingüístic”, Balears i Catalunya.

El passat mes de juny, la Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem ratificava la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) que deixava sense efecte una part substancial de la normativa autonòmica en desestimar els recursos de cassació interposats per la Generalitat i l’organització sindical.

D’aquesta manera, es confirma la decisió del TSJCV que va estimar en part el recurs interposat per dos diputats del PP i va anul·lar 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d’interès públic que depèn d’entitats locals.

Al mes de juliol, tant la representació de la Generalitat Valenciana com de STEPV van decidir interposar recursos de nul·litat contra la desestimació dels seus recursos de cassació en considerar que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució.

Per la seva banda, el Suprem, en un acte datat el 14 d’octubre i consultat per Europa Press, dóna resposta a les argumentacions dels recurrents. Sobre l’objecció que la sala s’havia limitat “indegudament” a l’anàlisi de la qüestió d’interès cassacions sense entrar en altres al·legacions, els magistrats recorden que en el seu moment les parts es van mostrar conformes amb aquesta delimitació, ja que “no es va fer cap d’impugnació “.

Així mateix, el TS sosté que les normes jurídiques objecte d’examen i interpretació són totes les necessàries per a resoldre la qüestió, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional rellevant per a la seva aplicació, de manera que “no es pot apreciar cap vulneració del dret fonamental de l’article 24 de la Constitució”.

Imposició de costes

En desestimar l’incident de nul·litat, és procedent imposar les costes de la mateixa a les parts que el promouen. El tribunal limita la quantia de la condemna en costes a 1.000 euros a cadascuna de les parts promotores dels respectius incidents de nul·litat i, com que no detecta temeritat en la seva actuació, no imposa multa.

Relacionats