Edició 2270

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 12 de octubre del 2024
Edició 2270

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 12 de octubre del 2024

La majoria de catalans creu que la immigració és bona per a l’economia i per a la vida cultural, segons el CEO

Un de cada tres enquestats ja no se sent com a casa amb tants nouvinguts, mentre que un 43% ho nega

|

- Publicitat -

La majoria de la població catalana creu que la immigració és bona per a l’economia, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre valors entre la societat. Al voltant d’un 60% de persones participants de l’estudi hi ha donat una visió positiva –més de 5 en una escala del 0 al 10, amb una mitjana de 6,6. Més de la meitat d’enquestats també diu que els nouvinguts contribueixen a enriquir la vida cultural catalana, amb una mitjana de 6 sobre 10. Els qui diuen que el país és un millor lloc per viure també superen als qui s’hi mostren contraris, tot i que per la mínima (5,5).

Publicitat

L’enquesta també revela que un de cada tres enquestats (31%) ja no se sent com a casa amb tanta immigració, cosa que el 43% nega. Per nivells d’estudis, la valoració és positiva en tots els casos, tot i que de manera lleugerament superior entre els qui han assolit estudis superiors.

Dividint els enquestats en preferència de partit polític, els qui simpatitzen amb els comuns, la CUP i el PSC tenen una visió dels immigrants més favorable que la mitjana en les tres premisses analitzades. Al seu torn, els d’Esquerra i Cs se situen aproximadament a la mitjana, i Junts, PP i Vox estan per sota en les tres categories. Els simpatitzants de les formacions de Carles Puigdemont i d’Ignacio Garriga creuen que la vida cultural catalana més aviat s’empobreix amb els immigrants (4,6) i que el país és un pitjor lloc per a viure (4,6 i 3,3, respectivament), cosa que també diuen els populars (4,8). Els qui prefereixen a Vox són els únics que diuen que els immigrants són dolents per a l’economia (4,8).

Menys de la meitat de la població està molt orgullosa de ser catalana

Menys de la meitat de la població està molt orgullosa de ser catalana. Un 42% ho està i ha baixat 10 punts en 5 anys, passant del 52% al 42%. Amb tot, la suma entre la resposta ‘molt orgullosa’ i ‘orgullosa’ és del 73%. Per contra, aquest percentatge -la suma de molt o bastant orgullós- baixa fins al 46% quan es pregunta per l’orgull de ser espanyol. Entremig hi ha l’orgull de ser europeu, que se situa en el 65%.

Els simpatitzants d’ERC i Junts són els que expressen uns nivells d’orgull en ser català més elevats, seguits de la CUP. Els que menys, els de Vox. Per contra, els de Vox i PP són els que expressen més orgull de ser espanyols.

D’altra banda, el sentiment de pertinença, la llengua i el respecte a les institucions polítiques i lleis catalanes són els elements que es consideren més importants per ser “realment” català. En canvi, altres aspectes com tenir avantpassats catalans o haver nascut a Catalunya majoritàriament la gent pensa que és poc o gens important.

Prioritats: participació ciutadana i combatre la pujada de preus

En relació amb quins han de ser els objectius més importants del país per als pròxims 10 anys, l’opció més mencionada és la de la participació ciutadana en les decisions rellevants del govern (35%), seguit de prop per combatre la pujada de preus (32%). La qüestió dels preus és més rellevant avui que el 2018, en canvi, protegir la llibertat d’expressió és avui mencionat com la primera prioritat per un 18% mentre que el 2018 arribava al 28%. El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Muñoz, ho ha vinculat al fet que la situació d’inflació és diferent i el canvi de prioritats ha anat en detriment d’altres. “Hi ha hagut un cert canvi de prioritats”, ha assenyalat.

Et pot interessar  Turull recorda a Marlaska que "les competències exclusives es poden traspassar" i alerta que "incomplir té conseqüències"

Vuit de cada deu, a favor de regular per llei els preus dels lloguers

L’enquesta també incorpora una bateria de preguntes sobre actituds sociopolítiques. D’aquest bloc se n’extreu que el 80% de la gent creu que cal regular per llei els preus dels lloguers dels pisos. També hi ha acords amplis respecte temes com que l’escola ha d’ensenyar els nens a obeir l’autoritat (56% d’acord o molt d’acord) o que, en qualsevol circumstància, la llei sempre ha de ser obeïda (52%).

Sobre l’escola, hi ha diferències evidents segons l’edat dels enquestats. El 77% dels majors de 64 anys hi estan d’acord, mentre que el percentatge baixa fins al 46% en els joves d’entre 25 i 34 anys. També canvia molt el resultat segons la simpatia de partit. Així, el nivell d’acord és molt elevat en els simpatitzants de Vox i el PP i molt baix en els de la CUP o ECP-Sumar.

D’altra banda, un 60% no creu que el creixement econòmic hagi de tenir prioritat sobre el medi ambient i només un 24% està d’acord amb abaixar impostos encara que això impliqui reduir serveis.

Canvi de sexe, avortament i normes morals

En àmbits com el canvi de sexe o l’avortament hi ha més divisió en la societat catalana. El 50% creu que el canvi de sexe de les persones trans només s’ha de permetre si hi ha un informe psicològic favorable, mentre que un 25% no està ni d’acord ni en desacord i la resta hi mostra desacord. Sobre si hauria de ser necessari el permís dels pares perquè una menor embarassada avorti, el 47% hi està d’acord, el 17% ni acord ni desacord i la resta en desacord.

Preguntats per diversos aspectes en el bloc de ‘Normes morals’, n’hi ha que obtenen una puntuació alta quan es demana fins a quin punt poden justificar-se certes situacions o condicions. És el cas del divorci (8,5 de mitjana sobre 10), l’eutanàsia (8,2), l’homosexualitat (8,1) o l’avortament (7,5). Per contra, la prostitució (4,8) i el suïcidi (4,7) obtenen una puntuació baixa a l’hora de justificar l’actuació.

En general, les dades no difereixen gaire del 2018, però en alguns casos s’observa un retrocés. Per exemple, el divorci (8,7) o l’homosexualitat (8,4) obtenien llavors més puntuació.

El nivell de democràcia de Catalunya, 5,8 sobre 10

De mitjana, el nivell de democràcia de Catalunya és el més elevat (5,8 sobre 10), seguit per la UE (5,6) i, en tercer lloc, Espanya (5,3). Preguntats pel nivell de confiança en les institucions, la policia és l’única que aprova i ho fa just, amb un 5,2. La resta d’institucions mencionades suspenen i obtenen un nivell de confiança de menys de 5. És el cas de les Nacions Unides (4,3), el Parlament Europeu (4,2), el Parlament de Catalunya (4,2), el sistema judicial (3,9) i el parlament espanyol (3,5). Els partits polítics obtenen un 2,8 i els pitjors valorats són els polítics, amb un 2,6.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut