Dimecres, 3 de març de 2021 - Edició 951
La República

La Fundació Vila Casas exposa l’art de DKV i l’IVAM a Barcelona

Dimecres, dia 19 de setembre, la Fundació Vila Casas (als Espais Volart) inaugurarà tres exposicions que es podran visitar fins al 30 de desembre. Les mostres són: Julio González “Dibuixos, […]

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 18/09/2018
Etudes de Masques, Julio González, 1941

Dimecres, dia 19 de setembre, la Fundació Vila Casas (als Espais Volart) inaugurarà tres exposicions que es podran visitar fins al 30 de desembre. Les mostres són: Julio González “Dibuixos, papers i figures de la col·lecció de l’IVAM”, “Somiant una possibilitat” (amb les obres de la col·lecció DKV) i Manuel Duque: “De la llum al món”. Tres propostes per descobrir nous i vells artistes del nostre país.

L’exposició de Julio González (Barcelona, 1876-França, 1942) “Dibuixos, papers i figures de la col·lecció de l’IVAM” està comissariada per J.F. Yvars, historiador de l’art i antic director de l’IVAM, d’on han sortit les peces. Yvars posa èmfasi en els dibuixos de l’artista, amb els quals González va saber cercar i trobar nous camins per plasmar el trencament i la gosadia d’una època. A la presentació, el comissari ha recordat la poca fortuna bibliogràfica de l’artista, així com la seva gran qualitat estètica. Des de fa dècades l’obra de González no surt del magatzem de l’IVAM, per això una gran part de l’exposició es pot considerar “inèdita”. De González n’hem de destacar la qualitat de les seves escultures avantguardistes, però també els seus dibuixos de models femenins, on amb la mina del llapis esculpeix les formes sobre l’eteri paper.

Sense títol, Tinta sobre paper. Manel Duque, 1958

“Somiant una possibilitat” és el fill de la col·laboració entre la Fundació Vila Casas i la Col·lecció DKV. Un gran collage que teixeix un mar de relacions entre els artistes d’una generació castigada pels elements de la societat on habiten. Natàlia Chocarro i Alicia Ventura comissarien l’exposició. De la mostra s’han de destacar les obres de Jordi Fulla, Jo Milne, Stella Rahola i Bleda y Rosa. Els quatre creadors il·lustren un estil d’art que ha reeixit en artistes de generacions posteriors com Guim Tió, Gorka Pinyol o Andrea Torres. Un estil net i simbòlic que actualment gaudeix de molt bona salut.

Soledad Córdoba. Devastación V. 2016

L’última exposició dels Espais Volart és la comissariada per Imma Prieto sobre l’artista Manuel Duque (Huelva, 1919 – Sabadell, 1998). Prieto ha seleccionat vuitanta obres que ressegueixen la trajectòria d’un artista senyalat per la mala fortuna. Com comenta la comissaria, la seva primera gran exposició i oportunitat de triomfar a París va coincidir amb la crisi de maig de 1958, moment en què l’exèrcit francès va donar un cop d’estat a Argèlia, desapareixen tota possibilitat de gloria. L’obra de Duque ens porta un món d’abstracció i bellesa pintada sobre materials pobres. La condició de l’artista va condicionar la seva producció. Com explica Prieto: “M’he centrat en el camí d’una vida, no en els seus moments àlgids”. Una descoberta que no passarà inadvertida per l’afeccionat a l’art català.

Les tres exposicions són un tot. Un gran diàleg entre artistes que cegament recorren tot el segle XX. La Fundació Vila Casas existeix en una ciutat sense alternatives museístiques privades. Aquest fet evita que es puguin teixir alternatives narratives en l’art. L’exposició d’artistes contemporanis que surten del cànon del MACBA resulta agradable per l’intel·lecte i útil per l’art català. La temporada de tardor de la Fundació Vila Casas, per tant, no podria començar millor.