El tribunal del judici del procés ha obviat el testimoni d’agents de la policia espanyola que van mentir al judici (la seva versió la van poder desmentir els vídeos) per dictar sentència. Així, no ha tingut en compte els testimonis de més d’un centenar d’agents de la policia i -a més- tampoc de ciutadans sobre les actuacions de l’1-O i el 20-S perquè van oferir “una versió filtrada per una profunda càrrega emocional”.
Segons els magistrats, el nombre de persones que es van concentrar als centres de votació, les ordres rebudes pels agents i la “dinàmica d’enfrontament que va presidir l’actuació” han imposat en policies i ciutadans “una memòria selectiva i un record parcial -conscient o inconscient- que debilita enormement la seva càrrega probatòria”. Només així s’entén, segons el Suprem, que la versió “de molts dels agents” quedés després en entredit a l’observar el contingut dels vídeos. En aquest sentit, el tribunal reconeix que l’afirmació que no es van fer servir les defenses policials va quedar, en ocasions, “desmentida per la realitat de les imatges”. Però també diu que el testimoni de bona part dels ciutadans “estigués marcat per una versió absolutament parcial del que realment va passar”.
Els magistrats insisteixen que han dictat sentència sense sustentar-se en la versió “excloent” d’uns o altres testimonis que van comparèixer sobre el que va passar als centres de votació l’1 d’Octubre. “Cap d’ells ha sigut pres com a testimoni de referència per construir el judici d’autoria”, reiteren. La sentència recull cinc exemples d’aquesta visió “filtrada”, tots ells corresponents a testimonis de ciutadans proposats per la defensa de Turull, Rull i Sánchez.
El Suprem nega que no confrontar declaracions amb la projecció de vídeos vulneri drets
Els magistrats fan aquestes reflexions per justificar el fet que no permetessin confrontar les declaracions dels testimonis amb els vídeos presentats com a prova documental. Les defenses consideraven que això havia vulnerat el dret dels acusats a un procés amb totes les garanties.
El tribunal defensa que van declarar pertinent la confrontació de les declaracions personals amb documents “sempre que estigués en joc l’autenticitat del document sobre el que formulaven les preguntes”, però no així “quan el que es pretenia era oferir a la sala una valoració anticipada sobre la credibilitat dels testimonis”.
A més, el Suprem justifica que no s’ha vulnerat aquest principi perquè les defenses no van tenir “cap limitació” a l’hora d’interrogar “a cada testimoni del fiscal i de les acusacions per neutralitzar el seu testimoni, o d’aportar proves personals i documentals que debilitin el valor incriminador que les acusacions pretenen atribuir als testimonis i als documents presentats com a prova de càrrec”.
“Contradir no significa valorar la credibilitat del testimoni mentre aquest presta declaració. La reflexió sobre la veracitat d’un testimoni sempre serà incomplerta mentre la prova proposada no s’hagi desenvolupat en tota la seva integritat. Precisament per això és a les conclusions definitives i a l’informe final quan les parts podeu extreure de cada font de prova el valor jurídic que vulguin atribuir-li”, recull la sentència.
Dard a Jordi Pina
El Tribunal fa constar que “la millor mostra” de la concepció “desenfocada” del principi de contradicció per part d’algunes defenses ho demostra, diu, la intervenció de l’advocat Jordi Pina. “Va arribar a contrastar amb un testimoni d’un agent de policia, no amb el què es veia al vídeo, sinó amb la seva pròpia versió del que el vídeo expressava”. “És el que jo estic veient”, va arribar a afirmar, “convertint l’examen d’un testimoni en un insòlit acarament”, conclou el Suprem.
