L’intent de l’anterior direcció dels Mossos d’Esquadra i de la Conselleria d’Interior de buscar responsables interns per l’escapada de Carles Puigdemont el passat 8 d’agost ha topat amb un mur judicial. La jutgessa d’instrucció ha dictat l’arxivament provisional de la causa contra els tres agents que van ser detinguts i assenyalats, deixant en evidència una investigació que, segons l’auto, es basava més en sospites que en realitats jurídiques.
Un relat sense proves
La interlocutòria és especialment punyent amb la tesi que va sostenir la Prefectura i l’anterior comissari en cap. Tot i que els informes policials remesos al jutjat insistien en la culpabilitat dels agents, la magistrada afirma que “no s’ha pogut constatar” cap acte de coordinació per facilitar la fugida. De fet, l’anàlisi dels telèfons mòbils dels investigats ha estat un dels punts més reveladors: no existeix ni una sola trucada ni missatge entre ells o amb l’entorn de Puigdemont en les hores crítiques.
Ni estaven de servei, ni tenien ordres
Un dels punts que deixa en pitjor lloc l’anterior cúpula és la qüestió de les competències. Mentre que el discurs oficial va qüestionar l’ètica i la professionalitat dels agents, la jutgessa recorda una realitat administrativa incontestable: un dels mossos estava de baixa, un altre de permís i el tercer de vacances.
L’auto subratlla que els investigats “no tenien el deure de materialitzar la detenció” perquè no tenien competència per ordenar-la ni havien rebut ordres específiques per fer-ho. Aquest argument desarma l’acusació de “passivitat” que es va fer servir per justificar la seva detenció immediata després de l’acte a l’Arc de Triomf.
El buit de l’encobriment
La magistrada és taxativa: el Codi Penal no castiga la presència en un lloc, sinó les accions concretes. En aquest sentit, el visionat de les càmeres no mostra cap gest d’ocultació ni d’ajuda material. L’intent d’imputar-los delictes de desobediència o denegació d’auxili també ha estat rebutjat, recordant que el dret penal sanciona fets demostrables i no suposicions sobre la ideologia o les simpaties dels agents.
Aquesta decisió deixa l’anterior direcció de la policia catalana en una situació molt compromesa, ja que el que es va vendre com una depuració de responsabilitats interna ha quedat, als ulls de la justícia, com una actuació precipitada i sense fonament jurídic.
Reaccions dels sindicats de Mossos
Els sindicats, que ja havien estat molt crítics des de l’agost de 2024, han vist en aquesta decisió judicial una confirmació de les seves denúncies:
- SAP-FEPOL: El sindicat majoritari ha reiterat que la detenció dels tres mossos va ser una “justificació de la fallada” de l’operatiu per arrestar Puigdemont. Han criticat històricament la falta d’autocrítica de l’excomissari Eduard Sallent i l’exconseller Elena, a qui acusen de voler salvar el prestigi de la cúpula a costa dels agents.
- SME (Sindicat de Mossos d’Esquadra): Ha mantingut una postura molt dura, assenyalant que la responsabilitat del fiasco era de la direcció i no de la “tropa”, i ha demanat que no s’utilitzi els sindicats ni els agents com a “enemics polítics”.
- La Intersindical: Des del primer moment va exigir l’alliberament dels agents, denunciant que la investigació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) era desproporcionada.
El paper del Departament d’Interior
Amb el canvi de govern, l’actual direcció d’Interior ha heretat una situació de forta tensió interna:
- Suspensió d’expedients: Abans de l’arxivament judicial, Interior ja havia suspès temporalment els expedients disciplinaris oberts per Afers Interns contra els tres mossos. Aquesta suspensió buscava esperar a la resolució penal, que ara en ser ferma, podria forçar el tancament definitiu de les sancions administratives.
- Cop a l’estratègia anterior: L’arxivament deixa en evidència que la instrucció interna no va trobar ni trucades ni vincles materials, el que es llegeix com un fracàs de la DAI en l’intent d’incriminar els seus propis agents per fets “que el Codi Penal no castiga” (com la simple presència en una manifestació).
