El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugura la temporada de debats d’aquest any amb el cicle ‘Des de la meva finestra’, un total de set sessions que des d’aquest dilluns fins el 4 de març acollirà el centre. Emmarcat dins el programa ‘Debat de Barcelona 2019’, comptarà amb pensadors, assagistes i activistes com Sara Ahmed, Ferran Sáez Mateu, Helena Maleno, Mara Dierssen, Íngrid Guardiola, Franco ‘Bifo’ Berardi, Enric Casasses i Susan Stryker. El cicle l’ha inaugurat aquest dilluns l’escriptora especialitzada en feminisme Sara Ahmed, amb un debat sobre “alçar la veu davant el masclisme”. Amb la finestra com a metàfora “entre l’espai interior i l’exterior”, la directora del CCCB, Judit Carrera, ha dit a l’ACN que parteixen de la hipòtesi que tothom té una “mirada subjectiva i individual sobre el món”, però alhora “marcada per les influències exteriors”.
Per tres euros els dilluns 21 i 28 de gener, 4, 11, 18 i 25 de febrer i el 4 de març, a les 18.30 hores el CCCB acollirà trobades amb intel·lectuals sobre temes “fonamentals per entendre el present”. Així ho ha ideat Judit Carrera, que durant setze anys ha estat cap de Debats i Educació del CCCB, abans d’accedir com a directora de la institució l’octubre de 2018 com a successora de Vicenç Villatoro. “A partir d’ara per mi serà prioritari reforçar tota aquesta dimensió de reflexió i pensament i donar valor a la paraula com a instrument del diàleg i de defensa de la llibertat d’expressió”, ha dit Carrera sobre la seva intenció els propers anys.
Amb aquesta voluntat, el CCCB engega el cicle ‘Des de la meva finestra’, “més teòric i filosòfic” que altres cicles de debats que es programen al llarg de la temporada, ha explicat Elisabet Goula, responsable de Debats de la institució.
Conferència de Ferran Sáez. Populisme: del ciutadà al poble
Dilluns 28 de gener
El populisme és, al parer de Ferran Sáez Mateu, la principal amenaça actual contra la qualitat de la democràcia, tant per la magnitud política del fenomen com pel seu imparable abast geogràfic. Encara que, per moltes raons, no el consideri equiparable al feixisme de la dècada de 1930, Sáez es nega a tractar el populisme com un fet innocu. De fet, veu aquest fenomen com la cristal·lització d’un procés involutiu global que estan patint les democràcies occidentals des de fa dues dècades. Estudiant el populisme com un llenguatge, no com una ideologia o un programa polític, intenta esbrinar quin pot ser el seu recorregut a mitjà i a llarg termini.
Diàleg amb Helena Maleno. A l’altra banda del mur
Dilluns 4 de febrer
Segons Helena Maleno, defensora dels drets humans, la frontera sud espanyola ha esdevingut un espai desproveït dels drets fonamentals. A la frontera, ja sigui el Mediterrani o les tanques de Ceuta i Melilla, el dret a la vida dels qui la creuen nord enllà queda suspès i a mercè de totes les contingències possibles. Europa ha construït més d’un miler de quilòmetres de tanques i murs per connectar els seus ciutadans a una il·lusió de seguretat, el revers de la qual és l’exclusió dels qui queden a l’altra banda.
Conferència de Mara Dierssen. El cervell i els límits de la realitat
Dilluns 11 de febrer
Res no s’escapa del cervell, perquè és la part de nosaltres on té lloc tot el que sentim, pensem, recordem o somiem. Aquesta complexitat que el caracteritza l’ha convertit en l’òrgan que amaga més misteris. Es fa difícil dir si és la nostra finestra per excel·lència o, ben al contrari, si es tracta d’una estança autosuficient sense obertures. Sigui com sigui, els vincles del cervell amb la nostra realitat són fonamentals i generen múltiples interrogants. Fins a quin punt l’entorn configura o modifica la nostra estructura cerebral? I, en el sentit contrari, com s’altera la nostra percepció del món en funció de com és el nostre cervell? Encara que la ment humana tingui uns principis de funcionament generals idèntics en cada individu, cada cervell és únic i proporciona una mirada singular del món.
Diàleg entre Íngrid Guardiola i Franco Berardi. El món com a pantalla
Dilluns 18 de febrer
Els dispositius tecnològics s’han convertit en una pròtesi dels nostres cossos i en una eina de relació permanent amb el món. En conseqüència, viure la major part del temps connectats a Internet ha devaluat la nostra experiència directa i immediata de la realitat, tot afectant les emocions, el psiquisme, la percepció i la relació amb l’altre. A més, la tecnologia digital interconnectada incideix en l’ús que fem del llenguatge, en les formes d’(auto)representació i de socialització. Viure a través de les interfícies ens aboca a mutacions individuals i col·lectives sobre les quals no podem deixar de reflexionar.
Conferència d’Enric Casasses. Truquen a la finestra
Dilluns 25 de febrer
Enric Casasses ha fet créixer la paraula en tots els terrenys possibles: és poeta, rapsode, dramaturg i traductor. A mans d’un creador tan polifacètic, les paraules deixen de ser sols una eina de comunicació i esdevenen un artefacte únic per descriure allò més essencial de la realitat i, també, per crear nous mons. En aquesta sessió, amb motiu de la publicació del recull poètic El nus la flor (Edicions Poncianes, 2018), Enric Casasses reflexiona.
Conferència de Susan Stryker. La lent del (trans)gènere
Dilluns 4 de març
Susan Stryker, activista trans i historiadora de les lluites pels drets del col·lectiu LGBTI, reflexionarà sobre diverses implicacions del concepte «transgènere», no per entendre’l com una identitat sinó com una lent que permet veure el món des d’una altra perspectiva i observar-se a un mateix de manera diferent. Es tracta d’una mirada vinculada a la fluïdesa, la transitorietat, la plasticitat i als canvis, però que també està lligada a allò que perviu malgrat les transformacions que es duen a terme. A través de materials històrics, filosòfics, artístics i polítics, com també de la seva biografia personal, Susan Stryker oferirà una reflexió sobre la nova visió del món que aporten els estudis transgènere.
