ACN Barcelona.-El nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) tindrà prop de 17.000 metres quadrats i els seus responsables preveuen que s’acabi de construir a finals del 2023. En l’acte de la primera pedra, que ha tingut lloc aquest dilluns, el director de l’institut, Joan Xavier Comella, ha afirmat que l’equipament “impactarà en les generacions futures” i que vol ser “una catedral de la ciència i la recerca biomèdica”. El centre albergarà l’última tecnologia en teràpies avançades i un ciclotró per desenvolupar noves eines de diagnòstic i de tractament en medicina personalitzada. L’acte ha estat encapçalat per la consellera de Recerca, Gemma Geis, i el de Salut, Josep Maria Argimon. L’edifici té un cost de 36,6 MEUR i el ciclotró, de 19,9.
El nou edifici del VHIR s’alçarà on hi havia hagut la bugaderia de l’hospital i el menjador de l’antiga escola d’infermeria, edificis que es van començar a enderrocar fa un any. El nou institut de recerca és una de les obres principals de la transformació del campus de Vall d’Hebron per reordenar-ne els espais, modernitzar-ne les instal·lacions i adequar-les a les noves necessitats assistencials. Està previst que les obres, que van començar el juliol, acabin el novembre del 2023. El nou edifici de recerca tindrà 16.792 m2 construïts, pels 4.600 m2 d’ara, i duplicarà la superfície destinada a laboratoris, fins als 5.569 m2. Els laboratoris s’ubicaran a la primera planta i a la segona; a la 0, hi haurà la recepció, l’àrea d’administració i la sala d’actes i la -1 serà la de suport científic i tècnic, on s’ubicarà el ciclotró, que ocuparà una superfície de 810 m2, i el centre de teràpies avançades, sobretot gèniques -basades en el material genètic-, al qual es destinaran 207 m2. L’edifici albergarà un ciclotró, un accelerador de partícules de tipus circular que s’utilitza per produir elements radioactius per a diferents tècniques diagnòstiques i per sintetitzar radiofàrmacs. El director assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Antonio Roman, ha destacat que el ciclotró tindrà un “impacte directe molt important en l’assistència dels pacients”. Roman ha posat aquest projecte com a exemple de “la línia entre la recerca i l’assistència, que de vegades es troba difuminada”. Pel que fa a les teràpies gèniques, els responsables del centre esperen avançar en la recerca de nous tractaments per a malalties hereditàries, atraure talent investigador i despertar l’interès de la indústria farmacèutica. Altres projectes en el nou edifici són el Transplant Center, per promoure la recerca en el camp dels trasplantaments, i un hub d’innovació. El 2017 es va convocar un concurs arquitectònic internacional per dissenyar el nou centre de recerca i la proposta seleccionada va ser la de l’estudi català BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach, que ha projectat un edifici lluminós i que buscarà integrar-se en l’entorn. Les obres permetran passar de diversos edificis que alberguen ara el VHIR a un espai conjunt, que ha de facilitar compartir coneixement i impulsar sinèrgies entre diferents grups. El director del VHIR, el doctor Joan Xavier Comella, ha afirmat que fa temps que somiaven en aquest dia ja que les instal·lacions actuals són “molt precàries” i ha destacat que, amb el nou projecte, podran fer “més i millor recerca”, “amb vocació d’impactar positivament en la salut i el benestar” de la societat. Una raó de ser, la de la ciència, que també han destacat els consellers Geis i Argimon, que ha assenyalat que “no s’entén” un hospital sense recerca o la recerca sense un hospital i una universitat a prop.El nou edifici requereix una inversió de 36,6 milions d’euros (MEUR) i 3 d’addicionals per dotar-lo de l’equipament i la tecnologia. La Generalitat va concedir el gener del 2020 un préstec de 17,3 MEUR per al nou edifici, al qual se sumen fons propis del VHIR, els fons europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i aportacions com la de la Fundació La Caixa (3 MEUR), Ferrer (250.000 euros) i altres. D’altra banda, el ciclotró té un cost de 19,9 MEUR, finançats totalment pels fons REACT-EU i Next Generation EU.Rita Montalcini, el coet de Tintín, la bandera de l’arc de Sant Martí i una oliveraEls responsables de l’hospital han volgut convertir la primera pedra en una càpsula del temps, on han dipositat objectes amb caràcter simbòlic. A més dels estatuts del centre, hi han introduït un USB amb estudis científics històrics i actuals; una figura amb una cama enguixada per representar una societat diversa; una petita bandera de l’arc de Sant Martí per a la pluralitat de valors; el coet del Tintín per simbolitzar els reptes ambiciosos; un article de ‘Nature’ d’homenatge a la científica Rita Montalcini, reconeguda amb el Nobel pel seu treball en neurobiologia, i el llibre de Steven Pinker ‘En defensa de la Il·lustració’. Al costat de la primera pedra han plantat una olivera.
