El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha llançat un missatge contundent aquest divendres a Aliança Catalana durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. Junqueras ha assegurat que «l’odi és incompatible» amb la «construcció d’un futur compartit» i ha tancat la porta a qualsevol entesa amb la formació de Sílvia Orriols, afirmant que «no es pot fer res de bo ni seriós amb qualsevol grup que predica l’odi contra el seu país».
Més enllà dels vetos polítics, el líder republicà ha obert el debat sobre el model de creixement del país. Junqueras ha defensat que Catalunya no disposa actualment de les «circumstàncies adequades» per assumir un augment significatiu de la població, argumentant que el territori pateix «moltes limitacions» estructurals. Segons el president d’ERC, la prioritat actual ha de ser «millorar molt les condicions de tothom» i resoldre els dèficits històrics en pilars bàsics com l’accés a l’habitatge i la qualitat del transport públic abans de plantejar-se rebre més habitants.
Té més cara que una síndria gegant!!!! No vull res amb Aliança però amb l’Esquerra que ell domina ni aigua. Venut!!
Junqueras, com ho diríem, és la cara fosca de la política catalana. On ahir predicava blanc avui ho fa negre, contradiccions a dojo, renúncies que només s’expliquen en clau de traïció… Versió en política d’un saltimbanqui, amb perdó d’aquest darrer; de fet, l’assumpte té explicació : de barrejar poders que encara pouen en el feixisme franquista amb «prèdiques» pretesament democràtiques i solidàries, nomès poden sorgir els esguerros que hem de suportar, avui, els catalans; ciutadans que ja ens vam expressar amb prou claredat l’1-O. Això d’en Junqueras, a més, també es pot explicar en clau de supervivència de grup i el pànic davant la crua perspectiva d’haver-se de guanyar les garrofes fora de l’àmbit polític-institucional. Un autèntic i deplorable abisme – o brases de foc- pel que fa a les condicions de vida i d’on cal fugir…. L’altra opció és la de combatre-ho, esforç i sacrifici que no és a l’alçada dels actuals «lideratges» com el del patètic esmentat.
En un coloqui li vaig dir al Junqueras que Catalunya no podia suportar la invasió forània que rebiem i que era precís i urgent una regulació, va negar que fos un perill i que eren necessaris els immigrants
Ja veig que canvia d’opinió com va fer amb el desig de independència.