La situació que viuen els aficionats del FC Barcelona i els ciutadans catalans quan es desplacen fora de Catalunya ha assolit una gravetat inacceptable. En menys de 24 hores, dos episodis consecutius han tornat a posar de manifest una catalanofòbia de manual que s’alimenta diàriament des dels altaveus polítics i mediàtics de l’estat espanyol, generant un clima d’hostilitat que posa en risc la integritat física i la llibertat d’expressió dels seguidors culers. [1]
Violència policial desproporcionada a Elx per un símbol legal
El primer incident greu va tenir lloc aquest diumenge als voltants de l’estadi Martínez Valero, durant la prèvia del partit entre l’Elx i el FC Barcelona. Agents de la Policia Nacional van iniciar una batuda per retirar i requisar banderes estelades als seguidors blaugranes. Davant la indignació dels aficionats, que defensaven pacíficament els seus drets, els agents uniformats van carregar amb porres de manera brutal, provocant escenes de pànic i acabant amb la detenció de forma violenta d’un seguidor culer. [1]
El propi FC Barcelona ha emès un comunicat oficial demolidor condemnant l’ús “desproporcionat” de la força policial i la detenció del seu soci, qualificant-la de “mancada de la necessària congruència”. L’entitat que presideix Joan Laporta ha recordat que l’estelada és un “símbol legal” que s’empara en el dret legítim a la llibertat d’expressió i que en cap cas pot considerar-se una incitació a la violència. Mentrestant, partits com Junts, ERC i la CUP ja han exigit explicacions polítiques i la compareixença immediata del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
La policia espanyola va apallissar aficionats del Barça desplaçats a Elx i va requisar estelades. El tracte és intolerable. El @FCBarcelona_cat ha de presentar denúncia. https://t.co/Xex3DsENlw
— Pere Martí Colom (@peremarticolom) August 24, 2026
L’odi s’estén al Metropolitano: “Puta Barça i puta Catalunya”
Aquesta mateixa jornada dominical va evidenciar que la fòbia anticatalana es troba totalment normalitzada a les grades de la capital de l’Estat. Durant el partit entre l’Atlètic de Madrid i el Vila-real, una part important de l’afició blanc-i-vermella va emprendre una escridassada monumental contra el seu propi davanter, Julián Álvarez, pel sol fet que el jugador ha manifestat el seu desig d’anar-se’n traspassat al FC Barcelona. [2]
L’enuig futbolístic va derivar ràpidament en odi xenòfob de caràcter territorial. La grada del Metropolitano va començar a corejar de forma unànime els càntics de “puta Barça i puta Catalunya”. L’episodi, lluny de ser aïllat, va rebre fins i tot justificacions intolerables en l’àmbit mediàtic estatal, com la de l’exporter Santi Cañizares a la Cadena COPE, qui va treure ferro als insults titllant-los de “millor posar-li la culpa al Barça” per protegir el jugador, incendiant encara més unes xarxes socials fartes de la impunitat del discurs anticatalà.
Un perill quotidià alimentat per la política
Aquests incidents —que se sumen a casos recents com el d’Isaac Padrós a la Jonquera— demostren que el rebuig cap als catalans ja no es limita a una simple rivalitat esportiva. Dirigents polítics espanyols, tant de la dreta com de l’esquerra, porten anys inculcant l’odi cap a Catalunya com a eina electoral, actuant com a inductors d’una violència verbal i física que acaba esclatant als carrers i als estadis. La impunitat amb la qual s’agredeix i s’insulta els ciutadans catalans sota la passivitat o complicitat de l’Estat confirma la sensació que, avui dia, manifestar el sentiment català és una activitat de risc dins del territori espanyol.
Només serem respectats el dia que siguem una república catalana independent, la resta són paraules buides i temps perdut.
