El Grup Godó i La Vanguardia entren en pànic amb Burniol
ha tallat en sec i de forma fulminant la històrica relació col·laborativa amb el notari de referència de l’ordre establert Juan José López Burniol. El motiu? Un article d’opinió titulat «La revancha» que la direcció de La Vanguardia s’ha negat en rodó a publicar. El text, que ha acabat corrent com la pólvora a través de WhatsApp, és un avís apocalíptic que connecta de ple amb la famosa ‘Matemàtica de la història’ d’Alexandre Deulofeu: Espanya es troba a les portes de la seva desintegració definitiva, fixada pel farmacèutic i historiador empordanès al voltant dels anys 2027, 2028 i 2029.
Una censura opaca a finals d’agost
El mateix López Burniol ha confirmat la ruptura irreversible a través d’un missatge privat enviat als seus contactes. Segons detalla, el director del diari, Jordi Juan, d’acord amb l’editor Javier de Godó, li va comunicar la «retirada de l’article» i la suspensió de la relació laboral aprofitant «el moment opac» de finals d’agost per rebaixar l’impacte mediàtic. Burniol, lluny de callar, ha llançat el text a les xarxes en un intent desesperat de «defensar Espanya com a nació».
El tàndem Zapatero-Sánchez i la Tercera República
L’article censurat acusa directament els presidents Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez d’orquestrar una «revenja» històrica des del propi poder per liquidar el sistema monàrquic actual. Segons Burniol, l’objectiu real d’aquesta aliança és enderrocar el Rei Felip VI, derogar la Constitució del 1978 i instaurar una Tercera República presidencialista, plurinacional i confederal. Per al notari, aquest disseny institucional suposarà la mort automàtica d’Espanya com a nació, dividint el país en dos bàndols enemics irreconciliables separats per «un maldito muro».
El «Desastre final»: La pèrdua de Ceuta i Melilla
La crònica de Burniol es torna encara més fosca en l’àmbit geopolític. Vaticina que el xoc civil intern coincidirà en menys d’un any amb l’esclat de la crisi de Ceuta i Melilla. El text assegura de forma contundent que el Marroc s’annexionarà aquests territoris «ben aviat» a causa d’una política exterior espanyola que titlla de «demencial». Burniol augura un nou «Desastre del 98» on Espanya perdrà tota la seva influència geopolítica, quedarà completament sola i abocada al «penya-segat».
López Burniol dóna la raó a Deulofeu
Aquest escenari de col·lapse institucional, pèrdua territorial i ruptura civil valida fil per randa les teories d’Alexandre Deulofeu. L’intel·lectual de Figueres va predir amb precisió matemàtica la caiguda dels grans imperis i va fixar caducitat per a l’estat centralista espanyol. Segons Deulofeu, el col·lapse definitiu i la fragmentació d’Espanya tindran lloc en el tram final d’aquesta dècada, concretament entre els anys 2027, 2028 i 2029. Amb la seva expulsió de l’altaveu del Grup Godó, López Burniol no només trenca amb l’establishment, sinó que es converteix en el darrer profeta d’una liquidació estatal que el calendari de Deulofeu ja ha començat a marcar.
L’aliança amb la «Matemàtica de la Història» d’Alexandre Deulofeu
L’element més delirant de la nova narrativa de Burniol és el seu encaix mil·lenarista amb les teories d’Alexandre Deulofeu. En situar el xoc civil definitiu de manera imminent, el notari valida de forma implícita la mística ‘Matemàtica de la història’. Aquesta teoria, enunciada pel farmacèutic de Figueres, defensa que els imperis duren exactament 550 anys i les civilitzacions tenen cicles matemàtics fixos, datant la desintegració absoluta de l’Estat centralista espanyol entre els anys 2027, 2028 i 2029.
Amb un to gairebé messiànic, l’articulista tanca el seu pamflet implorant un «miracle» i la intervenció d’un líder a l’estil de Charles de Gaulle o Winston Churchill per salvar la pàtria.
Sóc el meves de Deulofeu?Saps alguna al respecte.Posats a pensar .
És evident, que el món de ciutadans més o menys lliures aplegats en un concepte més O menys republicà, fa fallida. Els habitants del planeta terra, les nacions, no han trobat una manera d’organitzar-se en llibertat, fraternitat i igualtat, amb respecte. El món és un poti-poti amb monarquies multimilionàries, dictadors violents, «repúbliques» autoritàries, i un campi qui pugui de ciutadans fugint a la desesperada. O el que és pitjor, víctimes de la violència i la misèria.
Penso que tot arranque en el moment que Castella, com a una de les potencies del final de l’edat mixana, s’imposa i passa a anomenar Castellà com a Espanya.
Si mirem en detall l’escut de la bandera espanyola, es clar que «espanya» no surt enlloc. Hi ha els diferents reines d’aquella època.
Que apareixen en l’escut actual ha sigut per la força, mai pel consens i acords entre estats lliures. Han intentat i segueixen fen-to, que la llengua castellana sigui anomenada per ells a reu del món «español», i imposarla per la força a les dels territoris wue formen l’escut del que he parlat.
En un món que, malgrat tot, les llibertats i la democràcia són prou fortes com per fer desaparèixer les restes del imperi Castellà. Malgrat que no serà fàcil.
I amb tot això conquesta la independència del nostre país CATALUNYA?
Crec que hi ha un error: segons Deulofeu els imperis duren 500 anys, no 5.500 anys.
Aquí diu 550, no 5.500
Té una lògica molt raonable. La matemàtica de la història no ha fallat i el camí seria aquest.
Quina fragilitat Espanya !. Només la possibilitat de la pèrdua de 2 municipis totalment improductius i subsidiats i que només comporten que problemes i despeses ja porta la la «destrucció d’Espanya ! Recordem que Escòcia representava 1/3 aprox de la superfície del RU i el referèndum es va viure sense gens de dramatísme (i la Reina callada)
Jo només desitjo q Catalunya pugui tornar a ser un pais lliura i preservar le seva llengua i le seva cultura