ACN Barcelona – Uns nivells elevats d’activitat física i un major índex de massa corporal (IMC) tenen un paper clau en la recuperació dels primers dèficits de la funció pulmonar en la infància, segons els resultats d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGblobal). El treball va analitzar dades de al cohort espanyola de naixement del projecte Infància i Medi Ambient, que incloïa 1.151 nens i adolescents de 4 a 18 anys. Els resultats revelen que una funció pulmonar baixa a la infància primerenca no es tradueix automàticament en una funció pulmonar deficient a l’edat adulta, sinó que aquesta situació es pot corregir i és on l’activitat física i l’IMC hi juguen un paper clau.
Els investigadors van mesurar la funció pulmonar mitjançant espirometries, que avalua la funció pulmonar mitjançant la quantitat d’aire exhalat. En concret, van mesurar el volum expiratori forçat en un segon (FEV1), que és el volum d’aire exhalat al primer segon durant l’espiració forçada després d’una inhalació profunda, i la capacitat vital forçada (CVF), que és la quantitat màxima d’aire que una persona pot exhalar després d’una inhalació profunda sense límit de temps. La FEV1 és un indicador del grau d’obertura de les vies respiratòries i la CVF dona una idea de la mida dels pulmons.
A partir de les espirometries, es van identificar quatre trajectòries de creixement de la funció pulmonar: una baixa (19% de la mostra tant per a FEV1 com per a CVF), una normal (62% i 63%, respectivament), una alta (16% i 13%) i una final anomenada ‘de recuperació’ o ‘catch-up’ (2% i 5%). Aquest darrer grup va començar amb valors de funció pulmonar per sota de la trajectòria baixa i va mostrar un creixement accelerat entre els quatre i els 10 anys, assolint valors de funció pulmonar normals.
La investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, Sarah Koch, ha apuntat que la troballa clau de l’estudi és que una funció pulmonar baixa a la infància primerenca no es tradueix automàticament en una funció pulmonar deficient a l’edat adulta primerenca, sinó que el creixement accelerat pot recuperar els dèficits de funció pulmonar en la infància i donar lloc a valors normals a l’adolescència.
Utilitzant els historials clínics, qüestionaris i resultats de visites presencials amb els participants i les famílies, l’equip va recopilar informació sobre els possibles predictors del creixement de la funció pulmonar. Es van agrupar en quatre categories: característiques demogràfiques i naixement, malalties al·lèrgiques, tabaquisme i altres exposicions ambientals, i activitat física i massa corporal.
Els resultats mostren que el creixement accelerat de la funció pulmonar s’associa principalment a nivells més alts d’activitat física a la primera infància, entre els quatre i els set anys, i a un major índex de massa corporal als quatre anys.
La també investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi, Judith García-Aymerich, ha afegit que l’estudi confirma i va més enllà d’investigacions anteriors sobre predictors coneguts de la funció pulmonar. Segons el treball, els infants amb menys malalties al·lèrgiques tenen més probabilitats de tenir trajectòries normals o altes de FEV1. Això dona suport a l’evidència prèvia sobre com les condicions al·lèrgiques dels infants afecten el creixement de la funció pulmonar.
Els resultats d’aquest estudi tenen implicacions importants per a la pràctica clínica i les polítiques de salut pública. En aquest sentit, Koch ha apuntat la necessitat que es promoguin una dieta saludable i alts nivells d’activitat física en infants amb una funció pulmonar baixa, condicions ambientals subòptimes o al·lèrgies. La investigadora ha defensat que això pot ajudar a superar les limitacions de creixement en la funció pulmonar i millorar la salut respiratòria a la infància i l’edat adulta.
