ACN Barcelona – Un equip internacional d’investigadors coordinats per Manel Esteller ha descrit les característiques epigenètiques que defineixen el càncer. En l’última dècada, investigadors van crear un marc comú per focalitzar els esforços de recerca. El principal resultat d’aquest procés va ser la definició de les 14 característiques del càncer, també anomenades ‘Hallmarks of Cancer’, que són un conjunt d’anomalies comunes a tots els tumors. Ara, l’estudi liderat per l’investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras descriu les propietats epigenètiques que permeten definir els tumors i els confereixen la capacitat per adaptar-se i sobreviure en un microambient hostil, evitant la mort de les cèl·lules canceroses.
Entre aquestes característiques es troben la generació de metàstasi, el creixement exacerbat de les cèl·lules o la incapacitat de morir de les cèl·lules transformades. Es creia que aquestes propietats es devien en gran mesura a causes genètiques, és a dir, a mutacions; però la genètica no pot explicar totalment la naturalesa canviant i evolutiva dels tumors humans ni la seva capacitat per adquirir una ràpida resistència a la teràpia. Havia d’haver-hi algun altre mecanisme implicat i el control epigenètic de la informació genètica semblava ser un bon candidat, segons els investigadors.
L’article liderat per Esteller descriu aquestes propietats epigenètiques que permeten definir els tumors. L’investigador ha explicat que després de més de 25 anys estudiant les modificacions químiques de l’ADN i les seves proteïnes reguladores, s’ha aconseguit una visió més clara de les alteracions epigenètiques que comparteixen la majoria dels tumors humans.
Segons l’equip d’experts, els sis trets epigenètics distintius de les cèl·lules transformades són: la pèrdua d’activitat de gens anticancerígens a causa d’una metilació excessiva de l’ADN; la reactivació epigenètica d’antigues seqüències víriques integrades en el genoma; una distorsió de les modificacions de les proteïnes histones que controlen l’expressió gènica; la remodelació de l’estructura tridimensional del nucli cel·lular; una inestabilitat epigenètica que permet l’evolució del càncer; i, finalment, una relació d’’amor-odi’ amb les alteracions genètiques del càncer en la qual tots dos tipus de lesions es creuen i potencien mútuament.
Esteller ha indicat que tot i que els fonaments de l’epigenètica del càncer són sòlids, és important reconèixer que no són regles fixes i, per tant, futurs descobriments que utilitzin tecnologies disruptives i la intel·ligència artificial “poden aportar regles addicionals que defineixen les senyes d’identitat epigenètiques del càncer”.
L’article s’ha publicat a ‘Cancer Discovery’.
