ACN Barcelona – Siri Hustvedt (Minnesota, 1975) acaba de publicar a l’estat espanyol el seu recull d’assajos ‘Mares, pares i més’ (Seix Barral), on reflexiona entre altres qüestions sobre l’origen cultural de la misogínia i la construcció de la identitat. Als seus articles l’autora nord-americana reflexiona a partir de la relació mantinguda amb les dones de la seva família, les vivències durant els anys de formació i els aprenentatges de referents com Jane Austen o Louise Bourgeois. Hustvedt posa en valor la maternitat, amb un discurs feminista complex i sempre alerta davant els sentiments de “por o ràbia” que al seu parer genera l’alliberament femení en un sector creixent de la societat molt, “ben canalitzats” a través de la política.
Hustvedt (Premi Princesa d’Astúries 2019) ha recollit en aquest títol una sèrie d’assaigs publicats els darrers anys que abracen temàtiques diverses, principalment les relacions familiars, la maternitat, la construcció de la identitat, o els orígens de la misogínia i el seu rebrot de la mà de l’extrema dreta.
“Com més gran em faig, més sento que allò que falta a qualsevol narrativa és tant important com el que hi és”, reflexionava aquest dijous en roda de premsa telemàtica des de Nova York a propòsit de la -al seu parer- infra-representació i menysteniment de “la gestació i el naixement” en la història del pensament occidental. Per l’escriptora, l’origen de la misogínia, i en particular la “hostilitat” contra les mares, prové del greuge comparatiu que senten alguns homes davant la impossibilitat de donar vida.
Des del punt de vista del feminisme, l’autora diu que les dones han acusat la manca de representació cultural del vincle essencial que tots tenim amb el ventre d’una dona. Un lligam que s’ha eludit en comptes de celebrar-lo, lamenta, cosa que ha provocat una “autorepressió sobre el fet mateix”. “Hem de reconèixer la nostra dependència, que dura tota la vida, i és més pronunciada els primers anys”, sosté l’assagista. La seva reflexió, és clar, no va en la línia de carregar a les mares el pes de la cura dels fills, sinó de no confrontar els desitjos de maternar i de tenir una vida al marge de la criança.
Hustvedt rReconeix que des de la seva infantesa i fins avui hi ha hagut una revolució en el paper dels pares en l’educació, però lamenta que culturalment encara s’emfasitza el paper de les mares en “els sacrificis” relacionats amb la criança. Des d’aquest punt de vista, la nord-americana ha confessat que ella va tenir una gran sort amb la relació i la educació que li va vincular la seva mare, i amb el model que va viure a casa.
L’autora aposta per la concòrdia entre els diferents feminismes. En el debat recurrent entre abolicionistes i pro-regulació, Hustvedt no entén que arribii a l’extrem de dividir una manifestació feminista del 8-M (com va passar a Madrid aquest any). “Clarament hi ha hagut abusos en els terrenys de la prostitució i la pornografia, i al mateix temps hi ha gent que ho ha triat i que té saben perfectament perquè ho volen fer, que no són víctimes”, sosté. El problema de la vida política, diu, és la incapacitat de integrar les múltiples perspectives “que són part necessària de qualsevol moviment”. “No coincidim en tot, però tenim una causa comú, doncs unim-nos i marxem juntes”, reclama.
