[MOLT GREU] El TSJC estrena una «nova via» per imposar el castellà a l’escola utilitzant la doctrina europea

L’estat espanyol contra la llengua catalana, abatre la llengua, liquidar el país

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una nova bretxa en el model d’escola catalana. L’alt tribunal català ha donat la raó parcialment a un pare de l’Institut Escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) i ha obligat el centre a impartir una assignatura troncal extra en castellà al grup classe de la seva filla. Segons ha denunciat Plataforma per la Llengua, aquesta sentència té una gravetat extrema, ja que és la primera que utilitza la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del passat mes de juny per esquivar la legislació catalana i fixar jurisprudència.

L’organització en defensa de la llengua, que s’ha personat en el cas com a part codemandada, ha alertat que el TSJC utilitza els tribunals internacionals i el Suprem per articular una “operació d’estat” que busca residualitzar el català i desgastar la cohesió social.

Un canvi de paradigma judicial

Tot i que la resolució del TSJC no tomba formalment el projecte lingüístic general de l’escola del Maresme, sí que imposa una execució forçosa i individualitzada. El tribunal dicta que el model actual no garanteix una presència “suficient” del castellà i que limitar-lo a la seva pròpia assignatura vulnera l’equilibri lingüístic. Per aquest motiu, el text recull els arguments del Suprem i obre les portes, a més, a l’obligatorietat d’incloure el castellà en la retolació dels centres públics, tot i que en aquest cas concret s’ha desestimat per defectes de forma.

Front comú de la comunitat educativa

Davant d’aquesta nova envestida judicial, Plataforma per la Llengua ha anunciat que interposarà un recurs de cassació per frenar la imposició a l’institut escola afectat. Paral·lelament, l’entitat ha exigit de manera contundent al Govern de la Generalitat de Catalunya que exhaureixi totes les vies processals i demani la nul·litat de la sentència del Suprem sobre les retolacions escolars.

L’entitat ha lamentat que algunes institucions hagin volgut “treure importància” a les resolucions judicials d’aquest estiu i ha fet una crida general a docents, sindicats, famílies i alumnes per organitzar una “resposta col·lectiva, sostinguda i transversal” que converteixi la defensa del català a les aules en la prioritat absoluta de les lluites educatives del pròxim curs.

L’independentisme com a única via de supervivència

Des de l’òptica del sobiranisme i de diverses entitats de defensa de la llengua, aquesta nova estocada judicial referma la tesi que cap executiu central —independentment del seu color polític o del seu autoproclamat progressisme— actuarà mai com a dic de contenció per protegir el català. S’argumenta que, lluny de millorar el blindatge lingüístic, la situació de retrocés actual és clarament pitjor que la del 2017, evidenciant que l’estratègia de desmobilització i l’abandonament de la confrontació directa per la independència han deixat el model educatiu català completament desemparat davant la maquinària de l’Estat, la qual cosa està abocant la llengua a una residualització progressiva.