[GREU] Aena oculta els guanys territorials d’un benefici rècord d’1.002 milions que esprem el Prat i Palma

L’espoli fiscal d’AENA vers els Països Catalans

Aena ha tancat el primer semestre del 2026 amb un benefici net històric d’1.002 milions d’euros, fet que suposa un increment del 12,1% respecte al mateix període de l’any anterior. L’operadora pública s’ha beneficiat d’un augment del 10,1% en els ingressos totals, que s’enfilen fins als 3.299,6 milions d’euros impulsats per les branques aeronàutica i comercial. Tot i l’eufòria financera, la companyia manté blindat el desglossament de guanys per instal·lació. Aquesta falta de transparència impedeix fiscalitzar de manera oficial el mecanisme de caixes úniques, on la rendibilitat d’aeroports clau com el Prat i Palma serveix estructuralment per cobrir els desgavells i les pèrdues de la majoria de terminals de l’Estat.

Diagnòstic de les finances del primer semestre de 2026

• Guanys consolidats: 1.002 milions d’euros nets, superant els 893,8 milions de l’exercici anterior.
• Ebitda general: 1.798,9 milions d’euros, reflectint un augment del 6,3%.
• Fonts d’ingressos: 1.702,1 milions d’euros de l’àrea aeronàutica i 991 milions de l’àmbit comercial.
• Inversió executada: 916,3 milions d’euros destinats a instal·lacions, seguretat i l’adquisició del 51% d’Augusta.
• Deute net: S’enfila un 22,1%, situant-se en els 6.724 milions d’euros.

Estimació de beneficis encoberts per aeroports: Barcelona i Palma generen la majoria dels beneficis

Davant el veto de dades segregades que Aena imposa des de fa anys, l’extrapolació dels darrers resultats oficials per aeroport fets públics (2014) permet dibuixar el repartiment asimètric actual dels guanys. Aplicant les proporcions històriques al benefici actual de 1.002 milions d’euros, s’obté la següent estimació del teixit financer intern:

• Barcelona-El Prat (Estimat): 745,5 milions d’euros de benefici net independent. El motor que genera gairebé tres quartes parts de la rendibilitat total.
• Palma de Mallorca (Estimat): 346,3 milions d’euros de benefici net. L’altre gran punt d’injecció de liquiditat comercial i turística.
• Resta de la xarxa estatal (Estimat): 143,8 milions d’euros de pèrdues acumulades. Balanç negatiu conjunt que absorbeix els excedents catalans i balears per sostenir terminals deficitàries.

Context geopolític i previsions de trànsit

L’operadora preveu un creixement del trànsit aeri del 3% per a aquest exercici, una xifra revisada a l’alça per dos factors conjunturals. D’una banda, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà i les tensions a l’estret d’Ormuz han provocat un desviament de passatgers cap a l’Estat espanyol, vist com un destí turístic segur. De l’altra, les limitacions i incidències de la xarxa ferroviària han empès temporalment els usuaris cap a l’avió. Tot i això, Aena avisa de la falta de visibilitat de cara a la segona meitat de l’any a causa de la fi de les cobertures de combustible i la incertesa geopolítica global.

L’augment del deute net fins als 6.724 milions d’euros (+22,1%) impacta directament en la gestió d’Aena per tres vies principals:

• Menys marge d’inversió lliure: L’elevat endeutament compromet el flux de caixa net. Gran part dels recursos obtinguts als aeroports rics (com el Prat o Palma) s’han de desviar a pagar interessos i amortitzar deute, en lloc de reinvertir-se directament en la modernització o ampliació d’aquestes infraestructures.
• Finançament de l’expansió internacional: L’increment del deute respon en part a operacions externes, com la compra del 51% del grup d’aeroports Augusta (340 M€). Això significa que els beneficis del trànsit local s’utilitzen com a garantia financera per assumir riscos i deutes en mercats estrangers.
• Pressió per apujar taxes: Per quadrar els comptes davant un deute creixent i la incertesa del combustible, Aena es veu empesa a mantenir o elevar les tarifes aeroportuàries. Això encareix els bitllets d’avió i perjudica la competitivitat de les destinacions turístiques catalanes i balears.

L’espoli econòmic que pateixen els aeroports dels Països Catalans es tradueix també en una greu asimetria cultural, finançada directament amb el trànsit aeri de Barcelona i Palma. Aena destina part d’aquests beneficis milionaris a macroprojectes d’exaltació lingüística com el polèmic Premio Aena de Narrativa Hispanoamericana, dotat amb un milió d’euros per promocionar la literatura en castellà a nivell global. Tot i que la convocatòria diu acceptar llibres de territoris amb llengües cooficials, imposa com a requisit obligatori que estiguin traduïts al castellà, condemnant la literatura catalana a la invisibilitat dins del seu propi territori. D’aquesta manera, els recursos generats pel turisme i els viatgers a Catalunya i les Illes Balears s’utilitzen de forma centralitzada com una eina de soft power per enfortir l’hegemonia del castellà, mentre es nega el suport i la projecció directa de les lletres catalanes.