ACN Barcelona – El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, vol que la institució recuperi més cadires de plata. “A qui més beneficia és a les pimes”, defensa el màxim representant de la institució cameral en una entrevista amb l’ACN. Santacreu evita concretar quants seients de pagament vol al ple, però revela que la direcció actual està “valorant” quina ha de ser la “dimensió” d’aquests. Actualment n’hi ha dos amb una aportació mínima de 75.000 euros, ocupats pel RACC i Criteria, però fins al mandat anterior n’hi havia 14. Santacreu també fa balanç del seu primer any a la Cambra i explica que ha dedicat “molt de temps” a restaurar relacions “malmeses”. A més, parla de l’opa del BBVA al Sabadell i admet el seu “recel” a què prosperi.
<p lang=”CA-ES”>El president de la Cambra obre la porta a reformar el reglament de la institució per tornar a ampliar el nombre de cadires de pagament. “En aquests moments no sabem si seran 8 o 10, decidirem veient l’interès”, explica. En aquest sentit, assegura estar “convençut” que en un ple que formen una seixantena de representants del món empresarial hi tenen “perfectament cabuda” escons destinats a grans companyies que els ocupin a canvi d’una aportació econòmica. El directiu argumenta que aquests diners acaben beneficiant a les petites i mitjanes empreses perquè són les que “majoritàriament” reben els serveis de la Cambra.
<p lang=”CA-ES”>Les cadires de plata van ser objecte de polèmica durant el mandat anterior, amb Joan Candell i Mònica Roca (Eines de País) al capdavant. La institució va reduir de 14 a 2 els seients de pagament al·legant “democratització” i aquests van quedar buits. Tradicionalment, són escons que han ocupat les grans empreses i el fet que quedessin vacants es va interpretar com un moviment d’aquestes per desmarcar-se de la direcció, de perfil independentista i recolzada obertament per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
<p lang=”CA-ES”>La composició del ple de la Cambra no es pot modificar durant el mandat, de manera que si finalment la reforma del reglament que planteja Santacreu tirés endavant, aquesta entraria en vigor un cop celebrades les pròximes eleccions, previstes pel 2027. En qualsevol cas, el directiu celebra que per ara hagin aconseguit que les dues cadires de plata tornin a estar ocupades i ho facin aportant un mínim de 75.000 euros a l’any. “Estem contents, és un canvi de tendència”, valora. En la legislatura anterior calia pagar almenys 150.000 euros, quantitat que Santacreu considera “excessiva”. “S’ha confirmat que la nostra aposta era l’encertada”, sentencia.
<p lang=”CA-ES”><strong>Restaurar relacions “malmeses” </strong>
<p lang=”CA-ES”>Santacreu qualifica de “molt intens” el seu primer any al capdavant de la institució i assegura que ha dedicat “molt de temps” a “teixir complicitats” i recuperar vincles que havien estat “malmesos” durant el passat mandat. “Cal establir relacions lleials, també exigents, amb tots els actors, i això és el que hem fet”, explica. “Ara sí que podem dir que amb qualsevol àmbit de l’administració tenim unes relacions molt fluides i amb una dinàmica de treball conjunt, que és el que ens correspon”, afegeix.
<p lang=”CA-ES”>El president de la Cambra també treu pit d’haver “donat la volta” als números vermells que encadenava la institució en els últims quatre anys i presumeix de la seva gestió financera. “Encara no hem acabat l’any 2024, però ja sabem amb les dades que tenim que li donarem la volta als números negatius i tancarem en positiu i amb un increment d’activitat en la major part dels àmbits d’actuació habituals de la Cambra”, avança. Santacreu atribueix els dèficits dels últims exercicis a la reducció del nombre de cadires de plata. “Es va passar de 14 empreses amb més d’un milió d’euros d’aportació a zero empreses i zero aportació”, indica.
<p lang=”CA-ES”>El directiu apunta que per ell era una “prioritat” que en el primer any “les coses canviessin” i defensa que la institució s’ha de gestionar “com si fos una empresa”. “La Cambra ha de tenir superàvit i que aquest serveixi per poder fer inversió i apostar pels projectes que el país requereix”, subratlla.
<p lang=”CA-ES”><strong>”Recel” cap a l’opa al Sabadell </strong>
<p lang=”CA-ES”>En l’entrevista, Santacreu també parla de l’opa del BBVA al Banc Sabadell i admet una “gran preocupació” per si s’acaba materialitzant. “Les empreses catalanes veiem amb recel que tingui sentit avui dia”, defensa. Així mateix, adverteix que Catalunya pot perdre un centre de decisió econòmica “important” i opina que hi ha “arguments per oposar-se” a l’operació des del punt de vista de la competència bancària, tal com va advertir a finals de juliol en una <a href=”https://www.acn.cat/new/2c50c242-f0bf-4945-b7a5-14ad30a61360/texts” target=”_blank”>carta </a>a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. “El conjunt d’empreses del país ens trasllada una molt gran preocupació per si al final es queden dos o tres actors i hi ha poques opcions i oportunitats per a tenir ofertes diversificades i atractives”, diu.
<p lang=”CA-ES”>Santacreu exposa que en fusions bancàries similars, normalment ha estat una entitat solvent que n’absorbia una altra que tenia problemes. “Aquest no és el cas”, apunta el president de la Cambra. “El Sabadell està tenint una molt bona trajectòria en els darrers anys, excel·lent, i, per tant, no hi ha una situació crítica a resoldre”, afegeix. Després de tot, assegura que manté una “relació estreta” tant amb directius del BBVA com del banc d’origen vallesà.
<p lang=”CA-ES”><strong>La llei de cambres, un “desig” i una “necessitat” </strong>
<p lang=”CA-ES”>Santacreu també revela que mantenen converses “amb diferents agents i partits polítics” per poder tirar endavant una nova llei de cambres. El màxim representant de l’ens recorda que a Catalunya la norma que hi ha actualment en vigor és de l’any 2002 i assegura que és un “desig” i una “necessitat” renovar-la. “És una situació anòmala que perjudica en part el paper de les cambres”, opina. “No hi ha cap veu que digui que no està d’acord en resoldre aquest tema com més aviat millor”, agrega.
<p lang=”CA-ES”>Aquesta setmana el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ja va assegurar en comissió al Parlament que les cambres poden comptar amb la “total col·laboració” del seu departament per tirar endavant una nova normativa, que ha d’estar “basada en el màxim consens” i ha de garantir “un model estable en el temps”.
<p lang=”CA-ES”>En relació amb demandes concretes per part de l’empresariat, Santacreu també encomana “deures” al nou executiu socialista per fer una administració “més eficaç” i defensa que cal una “reforma en profunditat” per posar-la “al servei del ciutadà i de les empreses”. “Estem perdent competitivitat i temps de reacció com a societat”, diu. “La burocràcia, la lentitud d’execució i l’excés de normes fa perillar el benestar futur”, avisa.
