ACN Barcelona.-Raphaël Pichon, un dels directors més destacats de la seva generació pel que fa a la interpretació amb criteris històrics, i el seu grup l’Ensemble Pygmalion tornen aquest dijous al Palau de la Música Catalana per oferir la seva lectura de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Ho faran al costat d’un grup excepcional de solistes, encapçalat pel tenor Julian Prégardien (Evangelista) i el baríton Stéphane Degout (Jesús). Dues sopranos, una contralt, dos tenors més i un baix completen l’elenc per a interpretar aquesta obra clau del Barroc i que ja és un clàssic consolidat al voltant de la Setmana Santa al Palau. El concert, corresponent al cicle Palau Bach Lovers, també forma part del Barcelona Obertura Spring Festival.
Aquesta serà la segona actuació de Pichon i el seu ensemble al Palau. La primera va ser l’any 2014, en una col·laboració amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, que va suposar el seu debut a l’Estat espanyol amb obres de Marc-Antonine Charpentier.’La Passió segons sant Mateu’, estrenada el Divendres Sant del 1729 a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, representa el punt culminant de la música bachiana destinada al culte de l’Església protestant i alhora una summa i una síntesi artística, la grandesa de la qual desborda les categories i classificacions convencionals. De dimensions inusuals i amb diversitat d’elements, la seva singularitat, però, rau en el fet que està escrita per a doble cor. Un “monument espiritual” que esdevé un viatge musical que permet reflexionar sobre la redempció, la lluita i el desafiament, la traïció i el perdó, l’amor i el sacrifici, la compassió i la pietat. I també una obra emblemàtica i estretament lligada a la història de l’Orfeó Català, que en va protagonitzar l’estrena a l’Estat el 27 de febrer de 1921, al Palau de la Música Catalana, exactament ara fa cent anys.”Emocionat, content i espantat” Raphaël Pichon manifestava aquest dimecres en roda de premsa que ell i el conjunt estan “emocionats, contents i espantats” d’oferir aquest recital al Palau, tant per la dimensió de l’obra com perquè serà la primera actuació internacional del grup des que es van aturar per la crisi del coronavirus. Per una formació coral com la seva ha estat particularment difícil tornar a l’escenari en el context de la pandèmia. Però Pichon sí que va poder organitzar a l’estiu un petit festival en llocs poc convencionals de Burdeus (‘Pulsations’) amb una vintena de concerts, “sempre amb gran prudència” i en format reduït. El director s’ha mostrat commogut de “tornar amb una peça mestra així, i amb un compositor que representa l’essència, les arrels, i la raó” de l’Ensemble Pygmalion des de fa 15 anys. “La meva vida va canviar quan era adolescent a partir de Bach”, ha assegurat Pichon. El més difícil d’interpretar aquesta obra mestra és, segons el director, més enllà de les dificultats tècniques i la “resistència” que cal per aguantar una obra “maratoniana”, “acceptar amb humilitat que un s’ha de posar al servei de la música”, sense caure en dilemes interpretatius o de lluïment. El director general del Palau de la Música, Joan Oller, ha rememorat aquest dimecres que la Passió formava part del “somni” fundacional de l’Orfeó Català, i de Lluís Millet, des de l’any 1891, però la composició no s’hi va representar fins el 1921. Des d’aleshores s’ha representat múltiples vegades i, amb l’actual equip directiu es programa anualment sempre amb un gran director convidat, entre els quals John Eliot Gardiner (2016)o Jordi Savall (2015). La Passió segons Sant Mateu s’ha programat a dos quarts de set de la tarda per la seva llarga durada, d’acord amb les actuals limitacions horàries per la pandèmia. El concert no es retransmetrà en streaming. Sobre els artistesFundat per Raphaël Pichon el 2006, l’Ensemble Pygmalion és el producte de la unió entre un cor i una orquestra d’instruments d’època i es distingeix per la singularitat dels seus projectes. El seu repertori es nodreix de les similituds entre Bach i Mendelssohn, Schütz i Brahms, i Rameau, Gluck i Berlioz. Pygmalion és resident musical de l’Òpera Nacional de Bordeus i apareix habitualment a les principals sales de França i internacionals. Entre els seus recents projectes destaquen Köthener Trauermusik i Passions de J. S. Bach; les últimes versions de Tragèdies lyriques de Rameau; la Missa en Do menor de Mozart i un programa de la seva música per a les germanes Weber: Stravaganza d’amore, i l’Elias de Mendelssohn. Pygmalion treballa amb directors de teatre com Katie Mitchell, Michel Fau i Jetske Mijnssen, que han aportat un enfocament innovador a obres que inclouen les cantates de Bach (Trauernacht), Dardanus de Rameau i Orfeo de Luigi Rossi.
