ACN La Granada / Subirats / Vilafranca del P. – Les pluges de principis d’abril van arribar al Penedès coincidint amb el moment de brot de la vinya. Pagesos i vinicultors asseguren que aquesta aigua ha empès els ceps en un moment clau, però lamenten que això no ha evitat una “mortaldat important” entre les 25.000 hectèrees de vinya que caracteritzen aquest territori. No hi ha consens a l’hora de xifrar les plantes perdudes, però es dona per fet que de molts ceps només se’n podrà salvar una part, mentre altres camps s’hauran d’arrencar sencers. El sector urgeix ajudes a la Generalitat mentre internament treballa altres mesures compensatòries. El debat gira entorn com fer reserves de vi per elaborar cava, incrementar el percentatge de premsat i disposar d’aigua regenerada o dessalada.
El principal motor econòmic del Penedès és a les portes d’una nova campanya marcada pels efectes de la sequera. És el quart any consecutiu amb manca d’aigua, amb el preludi de les pèrdues patides el 2020 degut a la plaga del fong míldiu. Fa pocs mesos, veient la falta d’humitat a ple hivern, els primers càlculs d’alguns viticultors i elaboradors apuntaven que la sequera acumulada arrasaria una tercera part de la vinya penedesenca. L’aigua caiguda per Setmana Santa ha modulat aquelles estimacions, però tothom assumeix que hi haurà una gran quantitat de ceps que no sobreviuran.
Entre les veus consultades per l’ACN a Unió de Pagesos, la DO Cava, l’AECAVA i la DO Penedès, no hi ha una xifra aproximada de quina serà la vinya perduda, bé sigui per ceps morts parcialment o per camps que s’hauran d’arrencar. El sindicat augura que la sequera s’endurà per davant “entre el 15 i el 20%” de vinyes penedesenques. El representant de la vinya i el vi, Josep Marrugat, lamenta que es veuran abocats a arrencar camps “que no tenen ni deu anys de vida”. “Se’ns acumula la renovació de vinyes velles amb d’altres que no hi comptàvem. Ho estem patint amb cruesa”, relata.
Les DO, en canvi, diuen que és impossible quantificar-ho ara que estem en plena primavera i és aviat per veure quins brots tiraran endavant. Al seu torn, el president de la patronal AECAVA, Joaquim Tosas, creu que predominaran els casos de ceps amb prop d’un 30% de pèrdua parcial més que no pas els conreus morts en la seva totalitat.
<strong>Un 25% menys d’ampolles de cava</strong>
A l’aguait de com acaben sent els fruits que tot just comencen a brotar ara, Unió de Pagesos augura<strong> </strong>que la verema del proper estiu “amb prou feines permetrà collir 4.000 quilos de raïm per hectàrea”, quan la mitjana dels anys “bons” supera els 8.000. Marrugat apunta que això són quasi 40 milions de quilos menys al conjunt de la DO Cava, “malgrat els últims anys s’han incorporat 7.000 hectàrees de conreu”.
Des de la patronal cavista, Tosas creu que es collirà un 40% menys de quilos respecte la mitjana. Adverteix que això implicarà que hi haurà 60 milions d’ampolles que no es podran arribar a elaborar. “Significa un buit del 25% de les vendes, en un moment en què no para de créixer el consum”, avisa. Ho qualifica de “dramàtic”, si bé precisa que aquesta falta d’ampolles “no serà de cop” i preveu que els mercats internacionals seran els primers afectats, en la línia del que recentment ja apuntava el president de la DO Cava, Javier Pagès.
En el cas de la DO Penedès -amb moltes menys hectàrees de vinya que el Cava-, el director Francesc Olivella considera “molt prematur” fer una estimació de quants quilos menys es colliran el proper estiu, si bé assenyala que els ceps estan fent una “proesa” per hidratar-se amb els pocs litres d’aigua caiguts l’últim mes. “No oblidem que les plantes ja venen molt tocades de les últimes tres veremes i cada cop la situació és més complicada”, afegeix, tot definint l’escenari com a “catastròfic”.
<strong>Buscant mesures consensuades per compensar les pèrdues</strong>
Pagesos i elaboradors debaten des de fa mesos mesures per compensar els danys d’una sequera “que ningú imaginava pas que arribés a l’extrem actual”. Recentment, el ple del Consell Regulador de la DO Cava ha acordat la creació d’una reserva de garanties per emmagatzemar vi base per a cava durant un màxim de tres anys. Falta definir, però, les normes per omplir aquest fons, en una regulació que es podria aprovar aquesta mateixa setmana, segons les fonts consultades.
Unió de Pagesos considera que aquesta reserva és una mesura “que va al límit del que pot fer el Consell Regulador” i avisa que “caldrà avaluar quines conseqüències pot tenir en un futur”. Des d’AECAVA, Joaquim Tosas ho emmarca com a mesura “extraordinària” per tal que “si hi ha menys producció, trobar la manera que el producte no perdi reputació”.
A banda d’aquest fons, el sector també té damunt la taula la possibilitat d’apujar el percentatge de raïm que es permet esprémer o modificar les condicions de rendiment de la vinya. El principal escull per desencallar aquestes qüestions, però, és la falta de consens entre cellers i viticultors, ja que els segons segueixen reivindicant eines per assegurar que el raïm es pagui més alt. “No es poden fixar preus però és el moment per acordar mesures que hi puguin influir indirectament”, sosté Marrugat.
Al seu torn, la DO Penedès precisa que en el seu cas “no és plantejable” fer una reserva de garanties perquè la majoria de vins que s’elaboren són tranquils de criança curta, recorda Olivella. En el cas dels escumosos agrupats com a Clàssic Penedès, tampoc ho considera útil “perquè hi predominen els envelliments molt llargs”. Olivella sí que advoca per replantejar “seriosament” els conreus i assenyala la possibilitat de canviar progressivament els camps per plantar ceps més vigorosos o estructurar el camp amb sistemes diferents.
<strong>Clam per disposar d’aigua i ajudes econòmiques</strong>
En allò que sí que hi ha consens és en clamar a la Generalitat que desplegui eines per disposar de més aigua. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, anunciava a principis de mes que el Departament està estudiant aprofitar l’aigua de les depuradores per regar les vinyes del Penedès, en la línia del que ja s’ha acordat al Priorat. De moment, però, no hi ha hagut avenços sobre aquesta qüestió, fet que els agents del territori lamenten.
Unió de Pagesos exigeix a la Generalitat “més implicació” per poder aprofitar l’aigua de les depuradores però també per crear sistemes de captació d’aigua de pluja i freàtica per a ús directe pel camp. “Necessitem millorar la planificació de les infraestructures hídriques”, afegeix Tosas des de l’AECAVA, que dona per fet que els propers anys a la majoria de vinyes s’haurà d’instal·lar un sistema de reg per activar-lo puntualment quan les condicions siguin extremes. Caldrà estudiar aleshores si aquestes instal·lacions s’abasteixen d’un sistema de reg comunitari o no.
Al mateix temps, Tosas retreu a les administracions “que durant la sequera del 2008 prometessin inversions que mai s’han executat”, com la dessalinitzadora de Cubelles-Cunit. Des de la DO Penedès lamenten que tant l’opció de crear una comunitat de regants com aprofitar la dessalinitzadora són projectes de gran envergadura que difícilment s’hauran desplegat completament abans del 2030. “L’únic que es pot fer ara és un pedaç portant aigua amb camions cisterna”, apunta Olivella.
El director de la DO Penedès reclama que la Generalitat i l’estat espanyol treballin altres mesures econòmiques imminents en paral·lel a aquests grans projectes, “perquè el sector necessita sobreviure”. Una petició a la qual s’hi suma l’AECAVA, “ja que l’acumulació de pèrdues any a any és insostenible”. Des d’Unió de Pagesos demanen celeritat a les administracions, a qui insten a fer una planificació “a deu anys vista sense oblidar que els ceps s’estan morint ara”. “Hem d’entomar aquesta sequera com un revulsiu amb la implicació de tothom”, rebla Josep Marrugat.
<strong>La Generalitat defensa quasi 30 milions d’euros d’ajudes</strong>
Al seu torn, fonts del Departament d’Acció Climàtica consultades per l’ACN defensen que la Generalitat està fent costat als viticultors per pal·liar els efectes de la sequera. En aquest sentit, el Departament ressalta que la Taula Agrària va acordar un paquet de 20 milions d’euros destinats únicament a la vinya. En concret, són 450 euros per hectàrea fins a un topall de 40 hectàrees en el cas d’agricultors professionals i de 20 hectàrees per a la resta. En queden fora les explotacions on s’arribin a collir més de 8.000 quilos de raïm per hectàrea.
D’altra banda, la Generalitat apunta que ha destinat 5,8 milions per incentivar la promoció de vi a països tercers mentre ha obert una linia de quasi 4,9 milions per als cellers que vulguin fer inversions per millorar la producció o comercialització.
