ACN Barcelona – La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha reclamat el suport de tots els grups parlamentaris per concretar un model de finançament singular per a Catalunya. Per Mas Guix, es tracta d’una “qüestió nuclear” i ha recordat que és un “clam social” de diferents sectors del país. “Demanem que existeixi una correspondència entre els serveis públics que gaudeix la ciutadania i els recursos que genera el nostre país, ni més ni menys”, ha reivindicat la consellera, que ha defensat un “enfocament molt diferent” per abordar “40 anys de dèficit fiscal constant”. Mas Guix ha afirmat que són “els millors pressupostos que pot tenir Catalunya” i ha reiterat que les condicions canviaran “en breu” amb la reactivació de les regles fiscals.
Mas Guix ha estat la darrera membre del Govern en comparèixer Parlament per exposar els pressupostos del seu departament, just quan s’acaben de conèixer les dades d’execució pressupostària del 2022 i primer semestre del 2023 i després del comunicat conjunt de les patronals i entitats econòmiques per demanar una reforma “ambiciosa” del model de finançament.
Segons Mas Guix, és important fer un “exercici pedagògic” per fer una “foto completa” de com serien els pressupostos sense el “llast del dèficit fiscal.” “Com a representants de la ciutadania de Catalunya hem de denunciar aquesta situació de forma permanent i buscar solucions que ajudin a revertir-ho”, ha comentar durant la seva intervenció, en què ha demanat el suport dels grups per aprovar els comptes, sobre els quals els comuns han anunciat avui mateix una esmena a la totalitat.
“Són els millors pressupostos que pot tenir Catalunya i és molt important que tirin endavant perquè les condicions canviaran en breu amb la reactivació de les regles fiscals”, ha reiterat la consellera davant els representants de les formacions polítiques a la Comissió d’Economia i Hisenda, on ha comparat els recursos que caldrien per posar-se al mateix nivell que el País Basc i Navarra o la mitjana europea en Educació i Sanitat en funció d’un determinat percentatge del PIB.
“Només en matèria de Salut, Educació i Drets Socials hauríem d’afegir 8.767 milions d’euros per situar-nos en termes equiparables a aquestes comunitats i si ens equiparem en la zona euro, en Salut i Educació serien 16.264 milions d’euros de més”, ha detallat. Mas Guix ha situat la mitjana del dèficit fiscal en més d’un 8% del PIB. “Unes xifres que no aguanten comparativa internacional”, ha dit.
En el torn de l’oposició, la diputada del PSC Alícia Romero ha afirmat que estava d’acord amb la necessitat d’un “millor finançament” i que aquest fos “més just i equitatiu” i que “aporti més recursos”. En aquest sentit, el PSC, amb qui el Govern ha arribat a un acord pels pressupostos, ha ofert a la consellera “participar d’aquest debat” i anar “amb més força” en una taula de negociació tenint en compte, ha dit, que el Govern es troba en minoria.
Per la seva banda, el diputat d’en Comú Podem Joan Carles Gallego s’ha mostrat partidari de pactar una proposta conjunta, tot i que ha posat l’accent en la pressió fiscal i en què Catalunya és percentualment inferior a la mitjana europea i que amb una equiparació es podrien obtenir més ingressos.
Altres formacions com Vox i Ciutadans han negat l’existència del dèficit fiscal a Catalunya. El diputat d’extrema dreta Joan Garriga ha criticat el “gran infern fiscal” a Catalunya abans d’enumerar els impostos propis de la Generalitat i ha criticat que “afecta molt la competitivitat” de l’economia catalana. Pel que fa el diputat de Cs Joan González ha retret que “no hi ha discurs més retrògrada” que el del dèficit fiscal.
“Van a buscar a una xifra màgica i a partir d’aquí fan el càlcul i l’entren a uns pressupostos alternatius”, ha apuntat en referència a les comparacions amb el País Basc i Navarra, amb el seu propi finançament.
En la seva primera intervenció, la consellera Mas Guix ha fet un repàs dels pressupostos del Govern, que preveuen una despesa de 43.700 milions d’euros, un 34% més que al principi de la legislatura, i les partides més destacades en àmbits com el de la salut, l’educació o l’habitatge, entre d’altres.
Pel que fa específicament al pressupost del Departament d’Economia, el pressupost preveu 199 milions d’euros, un 2,6% més que els comptes del 2023. La consellera ha detallat les partides previstes per alguns dels organismes més destacats adscrits al Departament, com l’Institut Català de Finances, amb 143 milions d’euros, un 32,6% més; l’Agència Tributària de Catalunya, amb 103 milions d’euros, un 15% més o l’Idescat, amb 10,1 milions d’euros, un 12,6% més.
A més, Mas Guix ha recordat que darrerament s’ha posat en marxa el sistema d’oficines bancàries mòbils que arribarà a 503 municipis que no havien tingut mai una oficina bancària o l’havien perdut, en el marc de la reestructuració que estan duent a terme les entitats en aquest àmbit. Segons la consellera, el projecte està tenint “molt bona acollida”.
En la seva intervenció, la consellera també ha exposat el pla del Govern per tornar a recuperar patrimoni després que en el marc de les retallades la Generalitat es vengués alguns dels seus immobles per anar a lloguer, una opció que, segons la consellera, s’ha demostrat ser més cara. La previsió és que la superfície d’oficines passi del 22% al 68% en quinze anys mitjançant l’optimització d’espais, la rehabilitació i la construcció de nous immobles, com l’edifici adjacent al nou pavelló 0 que està construint Fira de Barcelona i que estarà disponible a partir del 2027.
