ACN Brussel·les – El Parlament Europeu ha donat llum verda aquest dimarts al préstec de fins a 35.000 milions d’euros que la Unió Europea ha de destinar a Ucraïna i que es reemborsarà amb els beneficis dels actius russos congelats. El vistiplau de l’Eurocambra -que ha tirat endavant amb 518 vots a favor, 56 en contra i 61 abstencions- permetrà d’aquesta manera iniciar els procediments formals entre les diferents institucions sobre el paquet, després que els estats membres també aprovessin l’ajuda a principis d’octubre. La presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ha subratllat que el Parlament Europeu envia “un missatge molt contundent” amb aquesta votació, defensant un cop més que “Rússia, com a agressor, ha de pagar per la seva destrucció”.
En aquest sentit, Metsola ha definit la votació d’aquest dimarts com “un altre moment històric” per a l’Eurocambra en el seu historial de suport a Kíiv des de l’inici de la invasió russa.
El paquet forma part de la iniciativa impulsada pels aliats del G7, que van establir l’entrega de 45.000 milions d’euros (50.000 milions de dòlars) a Ucraïna “al més aviat possible”. En l’acord inicial, s’havia pactat que els Estats Units i la Unió Europea contribuirien al préstec a parts iguals, aportant 18.000 milions d’euros (20.000 milions de dòlars) cadascú, mentre que la quantitat restant correspondria als altres membres del G7.
No obstant això, Washington exigia com a condició per realitzar la seva aportació que el règim de sancions de la UE contra Rússia s’estengués a un període d’almenys tres anys en comptes de les actualitzacions de cada sis mesos. Hongria és l’únic estat díscol en aquest aspecte, però el seu posicionament manté bloquejat el suport del gegant nord-americà. És per això que la Unió Europea ha optat per elevar la seva aportació fins a 35.000 milions, a l’espera que els Estats Units se sumin a la iniciativa i aportin la quantitat pactada inicialment.
En aquest sentit, Hongria ha apuntat que el seu bloqueig s’haurà de resoldre després de les eleccions als Estats Units, que se celebren el 5 de novembre, mantenint així aturada una part del préstec.
<strong>Debat a l’Eurocambra</strong>
Hores abans de la votació, els eurodiputats han celebrat un debat al ple d’Estrasburg on han expressat el seu suport majoritari a Ucraïna. “La nostra assistència és una obligació moral”, ha reivindicat l’eurodiputada de Renew i ponent del procediment, Karin Karlsbro.
Durant la seva intervenció, la dirigent sueca ha qualificat la votació “d’històrica” i ha subratllat que es tracta d’un “moment decisiu per al món”. “La gent valenta d’Ucraïna no tan sols mira al seu territori; també veiem una defensa dels valors de la democràcia i la llibertat europea”, ha reivindicat.
Al mateix temps, ha destacat el fet que es pugui fer ús dels actius russos immobilitzats, cosa que fins fa uns mesos “es deia que no era possible”. “Avui demostrarem que molta gent estava equivocada”, ha afegit.
En aquesta línia, el comissari de Justícia, Didier Reynders, també ha intervingut al ple per agrair al conjunt de les institucions europees la seva tasca per adoptar una proposta presentada fa poc més d’un mes, a finals de setembre. “Quan existeix una urgència, podem actuar de forma ràpida amb les institucions”, ha reivindicat.
