Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

L’Audiència de Palma revoca l’article 100.2 a Urdangarin que li permetia anar a casa cada dues setmanes

ACN Barcelona.-L’Audiència de Palma ha revocat l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Iñaki Urdangarin que li permetia anar dos caps de setmana al mes al seu domicili. El […]

Avatar
Agències 01/04/2020

ACN Barcelona.-L’Audiència de Palma ha revocat l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Iñaki Urdangarin que li permetia anar dos caps de setmana al mes al seu domicili. El passat 5 de març el jutjat de vigilància penitenciària de Valladolid va decidir mantenir Urdangarin en segon grau però també aplicar-li el “principi de flexibilitat” de l’article 100.2, a més de les sortides ja aprovades al setembre en aplicació de l’article 117. D’aquesta manera, el jutjat estimava parcialment el recurs del marit de Cristina de Borbó i cunyat de Felip VI, amb l’oposició de la fiscalia. A més, el jutjat va rebutjar la petició d’Urgandarin de poder-se desplaçar excepcionalment durant les sortides o permisos fins on viuen la seva dona i els seus fills.

El jutjat justificava permetre a Urdangarin dues sortides de cap de setmana al mes per “l’excepcionalitat” de la situació d’aïllament imposada i per la “impossibilitat” d’implementar un programa especial de tractament que no pot executar-se d’una altra manera.Dos dels tres magistrats de l’Audiència de Palma han donat la raó a la fiscalia, i s’ha paralitzat l’aplicació d’aquest permís, que encara no havia començat. La decisió no es pot recórrer.El tribunal recorda que Urdangarin va ser condemnat a 5 anys i 10 mesos de presó i recentment ha complert una quarta part de la condemna, per la qual cosa ja gaudeix de permisos penitenciaris i sortides de l’article 117 del reglament penitenciari. “Va començar les sortides al setembre i va gaudir del primer permís el desembre del 2019. Per tant, que al gener del 2020 no hi hagi aquesta proposta, no es pot entendre injustificat, ja que perquè aquesta pugui realitzar-se, és absolutament necessari veure l’evolució de l’intern, però no només pel que fa a la seva bona conducta al centre penitenciari, que ningú en dubta, o la seva participació en les activitats que se li proposen, que tampoc es dubten i, a més consten, o el pagament de la responsabilitat civil a què va ser condemnat, sinó la seva evolució i adaptació en el gaudi d’aquestes sortides en llibertat”, apunten els magistrats.D’acord amb la resolució, “el que no pot admetre és que la inactivitat de l’administració, a la qual al·ludeix la interlocutòria, porti necessàriament a l’aplicació de l’article 100.2. Existeixen mecanismes pels quals el jutge de vigilància pot requerir l’administració que actuï, especialment a petició de l’intern, petició que aquí no consta”. El tribunal assenyala que la interlocutòria del jutjat de vigilància recull aquesta possibilitat però que no procedeix la seva aplicació directa.El segon motiu pel qual la interlocutòria del jutjat de Valladolid concloïa que s’ha d’aplicar l’article 100.2 del reglament és “l’aïllament “però la sala argumenta que no pot ser l’únic motiu per l’aplicació de la flexibilitat prevista en el precepte esmentat. El tribunal apunta que consta de manera pública que el centre penitenciari en què es troba complint condemna Urdangarin és un centre femení. No obstant això, aquesta característica ja era coneguda per l’intern en accedir voluntàriament a aquest centre”, recorden.El tribunal també rebutja que les raons de seguretat justifiquin l’aplicació d’una flexibilització que no està prevista per a aquest supòsit. Els magistrats assenyalen que no pot convertir-se en causa d’aplicació d’un règim flexible, per només aquest motiu, “ja que això seria tant com donar ‘carta blanca’ a que qualsevol penat acudeixi a un d’aquests centres per, d’aquesta manera, obtenir una flexibilització que en altres centres, de ben segur, mancats d’aquesta ‘solitud’, no obtindria “. La sala conclou que l’aplicació del principi de flexibilitat és prematur.Segons el vot particular, amb la manera com els arguments en els que s’assenta la denegació de l’article 100.2 han estat formulats “es compromet la finalitat de reinserció i rehabilitació que, tot i que no és prioritària respecte altres finalitats, com són les de prevenció general i especial, el risc de trencament de les quals no s’ha justificat, han de ser respectats”.