ACN Barcelona – Davant de l’aprovació de l’amnistia, s’obren diverses possibilitats, totes inexplorades fins ara perquè no hi ha precedents d’una llei similar en democràcia, sobre com poden discórrer a partir d’ara la multitud de causes judicials contra independentistes. L’advocat Ramon Setó, que defensa alguns exdirigents investigats al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, a Josep Maria Jové al TSJC i dos dels síndics electorals, explica a l’ACN que hi ha tràmits previsibles, però altres que no ho són tant i que dependran de cada jutjat o de la visió que tinguin els alts tribunals com l’Audiència Nacional, el Suprem o el Constitucional. Ell i altres advocats preveuen que bona part dels jutges presentin qüestions a tribunals superiors.
Abans de res, les defenses de tots els potencials amnistiables haurien de demanar al jutjat o tribunal corresponent que se’ls apliqui la llei abans de dos mesos. Davant de la petició, els magistrats tenen diverses opcions, algunes d’elles compatibles entre sí però poden variar-ne l’ordre cronològic. Així, els jutjats haurien de traslladar la petició de les defenses a les acusacions, sigui la fiscalia, acusació particular, com en el cas de policies lesionats, o acusació popular, com algunes entitats o Vox. Abans de traslladar la petició a les acusacions, paral·lelament o després, els jutges podrien al·legar que tenen dubtes sobre l’aplicació de la llei i, per tant, podrien presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) o una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El TC pot trigar alguns mesos en respondre però ningú descarta que pugui trigar més, tot recordant que el PP ja ha anunciat que presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei. El TJUE pot trigar més d’un any. L’afectació que aquests recursos al TC o al TJUE tinguin sobre la llei són diferents, segons el tipus de causa i el moment processal en el que es trobin.
En els casos que estan en plena instrucció, la situació pot variar força. Alguns juristes opinen que es podrien seguir practicant diligències durant l’estudi per part del TC i del TJUE de l’amnistia, sempre que no afectés a alguna mesura cautelar. En alguns casos, però, els magistrats podrien no tenir cap dubte que l’amnistia no es pot aplicar, com és el cas del delicte de malversació a Carles Puigdemont per l’1-O al Tribunal Suprem o les investigacions per terrorisme com les de l’’Operació Judes’ i ‘Tsunami Democràtic’. En aquests casos, les mesures cautelars podrien seguir vigents, com seria una ordre de detenció contra Puigdemont pel ‘cas Tsunami’.
Si el cas està pendent de judici, Setó creu que això paralitzaria el senyalament, que no es duria a terme fins que se sàpiga si l’amnistia és aplicable o no. Si finalment no s’aplica, se celebraria el judici d’aquí bastants mesos, com podria ser el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó al TSJC. Si l’amnistia és aplicable, el judici no s’arribaria a celebrar.
Si el cas ja estat jutjat però la sentència encara es pot recórrer, el tribunal pot deixar la causa congelada fins que hi hagi resolució definitiva del TC o el TJUE.
Si la causa ja té sentència ferma la condemna podria seguir vigent, tot i que les defenses poden demanar que cautelarment es deixi d’aplicar la pena mentre s’estudien els recursos.
En tot cas, tots els experts van amb peus de plom a l’hora de vaticinar terminis i recorreguts juridics concrets, ja que no es tracta de causes judicials ordinàries.
