ACN Barcelona – La Generalitat s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo a Via Laietana. Ho ha avançat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en una roda de premsa acompanyada pel mateix Vallejo. “Fins ara s’havia optat per passar pàgina però des del Govern diem clarament que això s’ha acabat”, ha apuntat Ubasart que ha dit que “ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin la veritat jurídica”. Alhora, ha considerat que seran reparadors per a la víctima i pel conjunt de la societat. Irídia i Òmnium, impulsores de la querella, han valorat positivament que Justícia hagi decidit posicionar-se i han exigit a la jutgessa que admeti a tràmit la demanda.
Ubasart ha indicat que amb aquesta acció espera “obrir camí” i que aquest cas sigui el desencadenant de l’obertura d’altres: “Aquest cop, empenyem decididament per obrir procediments judicials relacionats amb els crims de la dictadura”, ha comentat la consellera que ha dit que aquesta acció pionera possibilitarà “esclarir la veritat jurídica dels crims del franquisme”.
La consellera ha detallat que la Llei de memòria estatal dona cobertura a un moviment d’aquestes característiques atès que l’article 2.3 recorda que tota la normativa vigent, inclosa la Llei d’amnistia, s’interpretarà d’acord amb el dret internacional i els drets humans. D’aquesta forma, s’estableix que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi o tortura han de ser considerats com a no prescriptibles i no amnistiables, i que s’han d’investigar. En paral·lel, la creació de la Fiscalia de Sala de Drets Humans i Memòria reforça aquesta via. La consellera ha apuntat que hauria de ser possible dictar una sentència que deixi provats els fets: “El procés seria un element reparador per a la víctima i la societat”, ha valorat. En aquest sentit, ha recordat que “els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen” i ha dit que el Govern té “l’obligació política, jurídica i ètica de defensar els drets humans sempre i arreu”.
Així mateix, ha advertit que la Generalitat aprofitarà “totes les escletxes polítiques i jurídiques per fer complir amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” perquè “la dignitat de la persona i els drets humans no són negociables”. A més, ha manifestat que “és hora que els represaliats per la dictadura obtinguin de la judicatura veritat i reparació”.
Per la seva banda, Carles Vallejo ha reivindicat que aquesta “no és una acció personal”, sinó que “pretén fer cultura democràtica”. En paraules seves, es tracta d’una querella “documentada, rigorosa i amb fets probatoris” que té com a objectiu esdevenir un “element mobilitzador i pedagògic” que ajudi a evitar les involucions de l’extrema dreta.
<strong>Recorregut judicial de la querella</strong>
El mes de novembre de 2022, sota el lema ‘Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria’, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre’s poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludia crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant. Actualment la judicatura s’ha de pronunicar sobre si admet o no a tràmit aquesta demanda. Per la seva banda, la Fiscalia Provincial de Barcelona ha instat a arxivar la causa i s’ha remès al principi de legalitat penal, a la Llei d’amnistia de 1977 i a la prescripció dels delictes per no investigar el cas.
Les deu entitats implicades en el cas són: l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana de Persones expreses Polítiques del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, EUROM – l’European Observatory on Memories, la Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – el Centre de Defensa de Drets Humans, la Taula de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.
<strong>Irídia i Òmnium demanen que s’accepti la querella</strong>
Irídia i Òmnium han valorat positivament que Justícia hagi decidit personar-se en aquesta causa perquè és “important que l’administració es posicioni i assumeixi responsabilitats en casos de maltractament i tortura”. Han afirmat que suposa una “passa endavant” i han demanat a la jutgessa que admeti a tràmit la querella.
Irídia litiga actualment en 52 casos de violència institucional, per agressions comeses per part de cossos i forces de seguretat, funcionaris de presons i seguretat privada, entre els quals s’inclou el cas de Carles Vallejo. L’entitat insisteix que “cal acabar amb la impunitat, ja que la prohibició absoluta de la tortura inclou -com recull la Convenció de Nacions Unides contra la Tortura- el deure dels Estats de dur a terme investigacions efectives i garantir el dret a la justícia i la reparació de les víctimes”.
Les entitats han insistit en la necessitat de “resignificar” la Prefectura de Via Laietana 43 com un element fonamental per la reparació de totes aquelles persones que van lluitar pels drets i llibertats. Han exigit el trasllat de la Policia Nacional i la conversió de l’espai en un centre de memòria, arxius i interpretació de la tortura i la impunitat és una reivindicació històrica de la societat civil catalana per a la preservació de la memòria històrica i col·lectiva. Per tot plegat han reclamat a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament, el Govern, i el Congrés dels Diputats compleixin amb el compromís de convertir aquest edifici en un símbol de la cultura democràtica.
