ACN Barcelona – La Galeria Mayoral homenatja en la seva nova exposició la figura de Pierre Matisse, el “gran marxant” de les obres de Miró als Estats Units. “Mayoral va ser un galerista substancial de la història de l’art, perquè va portar a Nova York els grans noms de la postguerra europea”, ha explicat Mayoral en declaracions a l’ACN. Així, la mostra és un “trencaclosques” de peces del període de la postguerra, que van estar exposades a la Galeria Pierre Matisse de Nova York als anys 60. A banda de Miró, ‘Un homenatge a Pierre Matisse’ també inclou peces de Millares, Saura, Rivera i Canogar. Comissariada per Elise Lammer, l’exposició es va estrenar a París i es pot visitar a Barcelona fins al 13 d’abril.
Pierre Matisse també és conegut per ser el fill petit del pintor francès Henry Matisse. Nascut el 1900, el 1924 es va traslladar a Nova York, on va portar obres d’artistes europeus. “Va contribuir moltíssim a crear un gran pont entre Europa i els Estats Units a nivell artístic”, ha subratllat Mayoral. “Podríem dir que va apadrinar una generació d’artistes de la postguerra”, ha afegit.
Entre els artistes europeus que va fer exposar a Amèrica destaca Joan Miró, amb qui va mantenir una relació d’amistat durant “molts anys”. “Hi ha molta correspondència que ho constata”, diu Mayoral. Matisse va conèixer l’artista català el 1930 gràcies a un amic en comú, el marxant d’art parisenc Pierre Loëb.
De fet, per Matisse la “millor manera” de ser galerista era fent-se amic dels mateixos artistes. “Volia tenir una relació estreta, pròxima i sincera amb ells”, ha apuntat el director de la galeria barcelonina.
Les cinc obres que es poden veure a la Galeria Mayoral són “molt rellevants i il·lustratives” del període de postguerra. Així ho demostren les seves tècniques i els seus colors, tal com ha explicat el director de la galeria. “Cadascuna té la seva història, però totes van formar part de la Galeria Pierre Matisse, aquest és el fil conductor de l’exposició”, ha destacat Mayoral.
Pel que fa a l’obra de Miró, es tracta d’una peça sense títol pintada el 1981, al “final” de la vida de Joan Miró. “És molt característica perquè té una cara molt marcada i uns colors molt icònics de l’artista”, ha definit Mayoral.
