Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

La Diputació de Girona tomba la proposta de la CUP de fer una auditoria per investigar pràctiques masclistes

ACN Girona .-La Diputació de Girona ha tombat la moció de la CUP on la formació proposava fer una auditoria externa per analitzar l’existència de pràctiques masclistes i situacions de […]

Avatar
Agències 23/03/2021

ACN Girona .-La Diputació de Girona ha tombat la moció de la CUP on la formació proposava fer una auditoria externa per analitzar l’existència de pràctiques masclistes i situacions de discriminació de gènere a l’ens. La proposta ha comptat amb els vots en contra de l’equip de govern (JxCat i ERC), l’abstenció dels diputats independents i el suport del PSC. Durant el debat, el portaveu del govern, Albert Piñeira, ha defensat la feina feta en matèria d’igualtat i ha acusat la formació d’intentar obrir una “causa general” contra la institució amb una moció “oportunista i exagerada” sota el fil conductor d’unes “acusacions vagues i genèriques”.

La diputada de la CUP Laia Pèlach, per la seva banda, ha afirmat que “pensar que en una societat patriarcal, la Diputació és un oasi d’igualtat és surrealista” i ha assegurat que ha rebut un anònim on s’expliquen “casos d’abusos concrets”.La CUP va denunciar el passat 9 de març que la Diputació li havia “vetat” un missatge pel 8-M on criticava “masclisme” a la institució. Segons va explicar la formació, Pèlach va proposar participar a la campanya impulsada per l’Institut Català de les Dones a través de les xarxes socials amb un missatge afirmant que a l’ens s’hi “respira masclisme” i que hi tenen lloc “abusos” que se silencien. La polèmica va continuar quan el CSIF va demanar que s’obrís una comissió d’investigació per aclarir els fets i reprovar la diputada si no eren certes les afirmacions que feia. El debat s’ha traslladat aquest dimarts al ple de la Diputació arran d’una moció presentada per la CUP, on s’acusa l’ens de no haver fet suficients actuacions previstes al Pla d’Igualtat aprovat l’any 2011 ni al Protocol d’actuació en matèria d’assetjament laboral i sexual. Per això, demanava “la reactivació de les polítiques d’igualtat internes amb la realització d’una auditoria externa” que analitzi “l’existència de pràctiques masclistes i situacions de discriminació de gènere” a través d’una enquesta anònima al personal i a persona alienes a la institució. L’equip de govern, però, hi ha votat en contra i ha tombat la proposta. El portaveu del govern, Albert Piñeira, ha repassat les actuacions de l’ens en matèria d’igualtat i ha defensat la feina feta. També s’ha excusat dient que durant el 2020, en plena pandèmia, no s’havien fet reunions però ha dit que s’estava treballant per adaptar el pla d’igualtat als nous decrets de l’administració. Piñeira ha dit que la lluita contra la discriminació era una prioritat per a la institució i ha negat algunes afirmacions com ara que només hi hagi homes al capdavant de les àrees. “Dels 28 serveis actuals, 19 tenen dones al capdavant”, ha dit. “Vostès no són imparcials amb el llenguatge i ha dit que hi ha discriminació i pràctiques masclistes i ho ha fet de manera vaga i general”, li ha recriminat. En aquest sentit, l’ha acusat “d’esquitxar la institució” i d’intentar obrir una “causa general” contra ella. També de proposar una moció “oportunista i exagerada” sense concrecions. “Vostè intenta mantenir aquest relat costi el que costi i calgui el que calgui”, li ha etzibat. Piñeira no s’ha referit a la comissió d’investigació que ha demanat el CSIF i s’ha limitat a dir que no entenia perquè la CUP proposava externalitzar l’auditoria quan hi havia eines per garantir l’anonimat fent-ho amb personal de la institució. “Surrealista” Per la seva banda, Pèlach ha assegurat que era “surrealista” pensar que “en una societat patriarcal, la diputació és un oasi d’igualtat” i que li havia arribat un anònim on es denuncien casos concrets d’abusos a l’ens. En aquest sentit, ha assegurat que els treballadors tenen “por” de denúncia i que si li han fet arribar a ella és “perquè alguna cosa no funciona”. “Si no ho volen reconèixer i tapar i posar sorra, a mi no m’hi trobaran, al contrari”, ha dit. Preguntada per Piñeira sobre si havien fet alguna cosa en relació a aquestes denúncies, Pèlach ha dit que han contactat amb alguns dels afectats i que consultaran amb ells quines mesures cal adoptar. “Sembla mentida que pensin que no hi ha casos. Si n’hi ha a tot arreu, perquè no n’hi hauria d’haver aquí”, ha insistit. D’altra banda, el diputat del Grup Tots per l’Empordà, Carles Motas, ha dit que li generava incomoditat el debat i que no podien votar a favor de la proposta sense “deslligar-ho” de l’origen de la moció. “Si parlem de fer un nou pla d’igualtat nosaltres hi estaríem totalment d’acord però votar a favor de la moció vol dir estar d’acord en què hi ha pràctiques masclistes i de discriminació a la Diputació?”, s’ha preguntat. Els dos diputats independents s’han abstingut. Per la seva banda, el PSC hi ha donat suport i el diputat Pere Casellas ha dit que no compartien el llenguatge de la moció però que tenen una “clara voluntat de fer polítiques a favor de la igualtat”. “No volem convertir-ho en una batalla política però volem que es resolgui la situació”, ha dit. Subvencions al sector cultural El ple de la Diputació, en canvi, ha aprovat per unanimitat les bases per a l’atorgament de subvencions extraordinàries per despeses de funcionament i personal de petites i mitjanes empreses i autònoms del sector cultural. Tot i que no s’ha concretat l’import, la proposta –que neix arran d’una moció aprovada al febrer- preveu que s’hi pugui acollir aquelles que tinguin un màxim de 12 treballadors i un volum de negoci no superior als 500.000 euros. També que l’import dels ajuts atorgats no siguin inferiors als 750 euros. Finalment, s’ha aprovat inicialment el projecte constructiu per fer un nou pont sobre el Manol a la GIP-5129 entre Vilafant i Borrassà (Alt Empordà). Una actuació valorada en gairebé 3 milions d’euros (MEUR) i, segons l’ens, llargament reivindicada al territori. I és que la via s’ha de tallar amb molta freqüència quan hi ha cabals extraordinaris al riu.