Edició 2951

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 24 de agost del 2026

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 24 de agost del 2026

La “celebració de la vida teatral” de l’òpera ‘Adriana Lecouvreur’ de Cilèa torna al Liceu

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – La producció de David McVicar ‘Adriana Lecouvreur’, l’obra més coneguda de Francesco Cilèa estrenada el 1902, torna al Gran Teatre del Liceu. Justin Way, repositor del muntatge, ha destacat que l’òpera és “una celebració de la vida teatral”. Ambientada en el París del segle XVIII comptarà amb les sopranos líriques Aleksandra Kurzak i Valeria Sepe que lideren un repartiment juntament als tenors Freddie De Tommaso i Roberto Alagna. Victor Garcia de Gomar ha afirmat que “és una feliç benvinguda amb canvis dramàtics” després de les tres modificacions, ja anunciades, en l’elenc, entre les quals les del tenor Jonas Kaufman. L’obra es podrà veure del 16 al 29 de juny.

‘Adriana Lecouvreur’ és l’obra més destacada de Cilèa, un drama sobre l’amor i la venjança que va construir “una de les principals heroïnes escrites per a soprano”. És la història d’una actriu enamorada i arrossegada contra la seva voluntat a l’interior d’un triangle sentimental que posa fi a la seva vida. El món del teatre està molt present en el llibret.

Publicitat

Segons el Liceu, Adriana és “una heroïna tràgica d’una dimensió semblant a la Mimì de ‘La bohème’, Madama Butterfly o la protagonista de ‘La traviata’, amb àries tempestuoses, però que mor d’una manera irreal.

Justin Way, repositor del muntatge, ha destacat que en cada resposició i nou repartiment el muntatge té una nova vida. L’òpera, ha explicat, és “una celebració de la vida teatral” amb dos protagonistes que estan enamorats.

El director musical Patrick Summers ha ressaltat que Cileà és “un autor poètic, líric i en aquesta òpera es comença a sentir els inicis de la gran era de Hollywood. La partitura actua com si fos poesia i destil·la les emocions de tots els personatges”.

Garcia de Gomar ha destacat que és una producció “elegant i refinada”, un títol, ha indicat, en el qual “els cantants són molt importants per defensar aquest títol tan emblemàtic”. Ha explicat que és “una proposta escènica que viatja al ‘backstage’” i mostra la relació entre tot allò que és mentida i tot allò que és veritat.

<strong>Escenografia</strong>

A ‘Adriana Lecouvreur’, com ja havia fet en les produccions ‘Andrea Chénier’ i ‘La traviata’, McVicar va optar per una escenografia d’època, de principis del segle XVIII, que trasllada el públic al temps en el qual van succeir els fets originals que van inspirar l’òpera de Cilèa. Com ha explicat el Liceu, en aquest cas, no hi ha cap gest postmodern: “Aquesta producció és rica en cotilles i vestits luxosos amb faldilles amb forma de copa, perruques empolsades, levites amb botons brillants i un aire francès, tot dissenyat per Brigitte Reiffenstuel”. La decoració de Charles Edwards vol transportar a la Comédie Française, a una vila noble als afores de París, el saló d’un palau, un apartament humil.

Les sopranos líriques Aleksandra Kurzak i Valeria Sepe lideren el repartiment de luxe en el qual també destaquen els tenors Freddie De Tommaso i Roberto Alagna. Aleksndra Kurzak ha explicat que estava il·lusionada per estar al Gran Teatre del Liceu amb aquest paper mai havia interpretat i De Tommaso ha remarcat la bellesa de l’obra.

<strong>Canvis en el repartiment</strong>

L’obra ha tingut tres canvis en el repartiment original i que el Liceu ja va donar a conèixer al desembre de l’any passat. El tenor Jonas Kaufman va cancel·lar la participació a la representació de l’òpera ‘Adriana Lecouvreur’ de Cileà, “una cosa que vam lamentar molt”, ha indicat Víctor Garcia de Gomar. Eleonora Buratto també va anul·lar la participació. Actualment està cantant el paper de Norma a Munich i en un inici va preveure sumar-se a l’elenc d’‘Adriana Lecouvreur’ al Liceu més tard, però finalment se’n van adonar que era “impossible” fer les dues coses i arribar tard amb un paper en el qual debutava. Anita Rachvelishvili també va sortir de la producció. Va haver d’interrompre una carrera important per “temes de salut”, ha indicat Garcia de Gomar.

En aquest sentit, el director artístic del Liceu ha dit que amb tots aquests canvis era important garantir fer una ‘Adriana Lecouvreur’ amb “veus importants i interessants. És una feliç benvinguda amb canvis dramàtics”, ha assegurat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió