ACN Barcelona – La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha presentat aquest dijous la Xarxa Catalana pel Dret al Temps al Palau Marc de Barcelona en el congrés Time Use Week. L’entitat està formada per ajuntaments, empreses, sindicats, patronals i entitats socials. Un dels organismes de la xarxa, el grup impulsor (que agrupa una vintena d’entitats privades, ajuntaments i el propi departament) es reunirà abans de Nadal per començar a donar forma a la metodologia de treball del grup i un calendari. L’objectiu és que es promoguin iniciatives de millora del dret a tenir temps de qualitat. “No és un grup de debat, és una xarxa per començar a prendre decisions pràctiques i aplicables”, ha dit la consellera en la presentació.
Segons ha explicat la directora general de Cures i Organització del Temps, Núria Vergés, la Xarxa Catalana pel Dret al temps està integrada per xarxes de municipis que fa temps que treballen iniciatives pel dret al temps, els sindicats majoritaris, patronals com Pimec o Foment, la Taula del Tercer Sector i moltes altres entitats privades i públiques.
“Serà un espai de trobada entre municipis, institucions, empreses i persones expertes en el tema per compartir coneixements sobre totes les iniciatives del dret al temps que ja funcionen arreu de Catalunya”, ha asseverat Vergés.
<strong>Un grup per impulsar canvis</strong>
“Aquest grup no és per fer debats, tot i que si vol els pot fer, però aquest grup és per impulsar canvis que es comencin a aplicar ja”, ha declarat Verge sobre la nova xarxa. De fet, la consellera ha reconegut que el dret al temps de qualitat encara està a les beceroles del seu desenvolupament. “Podem proclamar que existeix un dret al temps però l’hem de construir”, ha dit.
La cap del Departament de Feminismes ha afegit que, per garantir el dret al temps de qualitat, cal un canvi de paradigma cultural i que, per això, no n’hi ha prou amb què l’administració aprovi regulacions al respecte. “No serveix de res canviar la regulació de la jornada laboral si tampoc canvien els horaris de la pràctica associativa”, ha constatat.
Per argumentar la importància del dret al temps, Verge ha reivindicat que es tracta d’un dret de drets. “Si no tenim temps per anar al metge, si hem de demanar hora per d’aquí a tres setmanes perquè no tinc temps lliure fins llavors, no tenim garantit el dret a la salut”, ha comentat. “Si per fer esport li hem de robar temps a dormir, és que el sistema no funciona”, ha completat.
<strong>Una setmana de quatre dies laborals en una empresa de Lliçà d’Amunt</strong>
En la mateixa sessió del congrés Time Use Week en què la consellera Verge ha presentat la Xarxa Catalana pel Temps, altres ponents han aportat la seva experiència en el dret al temps. L’empresari de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Sergi Arinyó ha explicat com ha incorporat la setmana de quatre dies laborables al seu sistema productiu.
La companyia Tapla, que fabrica una peça del sistema de les finestres dels cotxes, va proposar el 2018 a la meitat dels treballadors de la cadena de muntatge concentrar les 40 hores laborals a quatre dies, de dilluns a dijous, en jornades de nou hores i mitja. L’objectiu era ajudar a la conciliació laboral dels empleats i reduir el consum energètic, ja que s’estalviarien engegar la maquinària els divendres.
Els treballadors van ser reticents al principi però Arinyó els va dir que només en farien una prova, un projecte pilot. Vençut el termini de prova, tots els treballadors que tenien la jornada de quatre dies, una vintena, van demanar per unanimitat mantenir el sistema. “Tots diuen que han millorat la seva conciliació laboral. Fins i tot n’hi ha que diuen que han salvat la seva relació gràcies a tenir el divendres lliure i tenir més temps per passar en parella”, ha apuntat. A més, es van estalviar fins a un 18% del consum energètic.
