ACN Barcelona – L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha presentat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, un recurs contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que confirmava la pena d’11 anys i mig de presó per sedició imposada pel Tribunal Suprem. En l’escrit, Forcadell al·lega set vulneracions de drets, com els d’inviolabilitat parlamentària, parcialitat “vergonyosa” del TC i del magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena, falta de competència del Suprem per jutjar-la, la llibertat de reunió i associació, el principi de legalitat i la restricció de llibertats per finalitats alienes a la Convenció Europea dels Drets Humans. El recurs probablement s’acumularà en una sola causa amb els dels altres condemnats.
El recurs va ser presentat la setmana passada pels advocats de Forcadell durant el judici del Suprem, Olga Arderiu i Raimon Tomàs, i pel reconegut jurista basc Iñigo Iruín, i encara no té número d’expedient. Es calcula que el procediment s’allargarà bastants mesos i potser alguns anys.
Forcadell, Iruín, Arderiu i Tomàs han volgut insistir que la seva causa té algunes particularitats respecte la d’altres polítics empresonats per l’1-O. Així, no hi ha precedents al TEDH sobre un possible cas de vulneració de la inviolabilitat parlamentària o la prohibició de debats en una cambra legislativa per part d’un tribunal. Per això, ni el Suprem, ni el TC ni el propi recurs de Forcadell esmenten cap sentència prèvia del TEDH en aquest àmbit.
Segons l’escrit, la sentència del Suprem ignora la seva pròpia doctrina que estableix que el debat parlamentari és lliure i només es pot anul·lar el seu resultat a posteriori. A més, considera que els incidents d’execució de sentència del TC contra debats al Parlament generaven incertesa. A més, consideren desproporcionada la pena d’onze anys i mig de presó per permetre un debat.
El recurs també al·lega la falta d’imparcialitat del propi TC, que era qui inicialment va prohibir els debats parlamentaris i va instar la fiscalia a perseguir penalment la Mesa i finalment ha rebutjat el recurs de Forcadell contra la sentència del Suprem. Tot i que la defensa de Forcadell va instar a la recusació dels magistrats, que eren els mateixos, es va denegar al·legant que no hi havia més magistrats disponibles. El recurs recorda que l’estat no pot fer servir aquest argument, sinó que ha de buscar solucions per garantir el dret a un tribunal imparcial. De fet, també veuen falta d’imparcialitat del magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que en diverses resolucions va parlar en primera persona i es posava com a part afectada directament pel procés sobiranista.
En un àmbit similar, consideren que el Suprem no hauria d’haver jutjat Forcadell perquè tots els seus actes van ser dins de Catalunya i hauria d’haver estat jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com va passar amb la resta de membres de la Mesa. De fet, el recurs recrimina que el Suprem alterés la seva pròpia doctrina de forma “arbitrària i imprevisible” al·legant que els actes de Forcadell havien tingut efectes fora de Catalunya. Això va impedir a l’expresidenta de la cambra catalana poder tenir una segona instància judicial.
El recurs també al·lega que es van restringir drets i llibertats per finalitats alienes al que preveu la Convenció Europea dels Drets Humans, es va vulnerar el dret de representació política, expressió, manifestació, reunió i associació de Forcadell. Per últim, l’escrit considera que s’ha vulnerat el principi de legalitat, en fer una aplicació extensiva del delicte de sedició que no era previsible, ja que el 2005 s’havia despenalitzat la convocatòria de referèndums.
Iruín ha destacat sobretot que la reforma ‘ad hoc’ de la llei del Tribunal Constitucional, feta el 2015 arran de la consulta del 9-N del 2014, va atribuir al TC unes funcions que no preveu cap legislació europea, com és l’execució de les seves pròpies sentències. La Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa, va alertar que això no es podia aplicar a càrrecs electes, i l’estat espanyol va respondre que no ho faria, ha assegurat Iruín. Per això, l’advocat creu que el TEDH té l’oportunitat d’establir jurisprudència per protegir tant la llibertat d’expressió dels parlamentaris, com fins ara, com també els debats parlamentaris en si mateixos. En aquest sentit, ha denunciat les “ingerències” del poder judicial en el poder legislatiu.
Arderiu s’ha centrat en la parcialitat del TC, recordant que els nous magistrats que han entrat els últims mesos, després de rebutjar el recurs de Forcadell, han expressat vots particulars discrepants en altres sentències sobre l’1-O i que van en la mateixa línia del seu recurs.
<strong>Sentència del TC i vots particulars</strong>
En la sentència recorreguda, el TC destacava que l’actuació de Forcadell “formava part d’una estratègia concertada” amb la resta de condemnats. Els magistrats subratllaven que l’expresidenta del Parlament va renunciar “a l’exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies” i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària. A més, descartaven, entre altres qüestions, que” l’actuació de la demandant com a presidenta del Parlament de Catalunya estigui protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat” que recull l’article 57.1 de l’Estatut d’Autonomia. Segons els magistrats, aquest article “no pot emparar actuacions de la cambra o dels seus òrgans que són expressió d’un mer poder de fet, al marge per complet del dret i de l’exercici de les funcions que constitucionalment i estatutària té encomanades” el Parlament.
En els seus vots particulars, dos dels magistrats del TC consideren “desproporcionada” la condemna, cosa que aprofita la defensa de Forcadell. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer no veuen proporcionat haver condemnat per sedició Forcadell pel fet d’haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió. Els dos magistrats creuen que Forcadell es va “extralimitar”, però alerten del “devastador efecte descoratjament” que té la pena sobre el dret de representació política.
Per a aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades “com una desobediència al Tribunal Constitucional” o, fins i tot, “utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició”, però no per justificar la condemna imposada. Els dos magistrats creuen que les actuacions de Forcadell “no resultaven suficients per consumar l’aportació delictiva que s’al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte”. “S’exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la Mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries”, remarquen.
Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d’inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s’ha ponderat prou bé el “superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència” que requereix el càrrec de presidenta del Parlament i avisen d’un potencial “efecte descoratjador” en l’exercici del dret de representació política.
Els dos magistrats consideren que va haver-hi “extralimitació” en l’exercici d’aquest dret i “rellevància penal de la conducta de la recurrent” així com “gravetat” dels fets, però que “les sancions han d’adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen”.
