ACN Barcelona.-Entitats socials apressen el Govern perquè faciliti l’accés de famílies en situació administrativa irregular amb fills a la Renda Garantia de Ciutadania (RGC) després del cas de l’incendi mortal a un local a la plaça Tetuan de Barcelona. En la presentació l’informe anual sobre pobresa i desigualtats de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Mercè Darnell, de Càritas Diocesana, ha assenyalat que “un canvi important” seria que es permetés accedir a la RGC sense permís de residència, “cosa que la renda garantida basca sí que permet”. Ha demanat agilitzar-ho en casos amb menors implicats. Alhora, a falta de xifres oficials, la portaveu ha advertit que la precarietat laboral “ha augmentat” i que “hi ha més desigualtat”.
La mateixa representant del sector social ha advertit que les entitats estan ajudant a “milers” de persones que actualment estan vivint en habitacions de relloguer que “superen els 300 o 400 euros”. Aquesta situació, que en moltes ocasions implica amuntegament o manca d’accés al dret a cuina o lavabo amb preus que la família no pot assumir, és “la mateixa realitat” que de la família amb dos menors que va morir recentment a Barcelona, apunta Darnell. L’informe Insocat 13, anomenat ‘L’impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l’economia, pateix la ciutadania’, analitza dades socioeconòmiques recents al voltant de l’exclusió social i serveix de paraigua per reclamar moviments a l’administració. En aquest sentit, s’assenyala que les últimes dades disponibles, referents al 2020, mostren com s’ha arribat a una taxa de risc de pobresa econòmica que ja afecta el 21,7% de la ciutadania. La taxa AROPE, que aplega la situació econòmica però també la privació material o la baixa intensitat de treball, arriba al 26,3% de la població catalana. En tots dos casos, es tracta del registre més alt de la sèrie que arriba fins al 2009. “Malgrat les xifres macroeconòmiques sembla que van a positiu, les dades de pobresa i atur no van acompanyades d’aquesta situació”, valora el vocal de Pobresa de l’ECAS, Ferran Busquets. Segons s’ha exposat en roda de premsa, els motius d’aquesta situació barregen l’aparició de la crisi per la pandèmia, una recuperació lenta entre la població més vulnerable i l’existència d’un risc de pobresa a Catalunya que durant l’última dècada s’ha mantingut estable entre el 20% i el 26% de ciutadania. “Estem responent amb mesures de contenció, només parem el cop. No estem gent cap altra cosa que treballar sense anar a les causes de la pobresa i la desigualtat”, ha denunciat el director de la Fundació SER.GI, Lluis Puigdemont. A més d’apuntar que la situació que travessa el país “és estructural i no conjuntural”, Puigdemont ha insistit en què la retallada pel que fa a la inversió en drets socials encara no s’ha recuperat. De fet, pel que fa a la inversió de la Generalitat, la presentació de l’informe ha destacat que entre el 2008 i el 2020 la despesa total del govern català ha crescut en un 32% mentre que la despesa social –salut, educació i drets socials– hauria pujat en un 13% únicament. Canvis per a famílies amb menorsPer començar a revertir-ho, Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Diocesana de Barcelona, ha reclamat que es busquin fórmules de facilitat l’accés de les famílies en situació irregular a recursos públics. Com a exemple, ha mencionat el sistema de renda garantida basc, que permet que “si la persona porta empadronada tres anys, encara que no tingui permís de residència”, pugui accedir a l’ajuda. “Catalunya també ho hauria de contemplar”, ha resolt la portaveu, abans de matisar que una bona proposta seria començar a aplicar-ho a les famílies amb menors d’edat a càrrec. La membre d’ECAS s’ha mostrat comprensiva amb què “ara de cop i volta” potser no es pot adreçar aquesta reforma a tota la ciutadania en situació administrativa irregular, però ha plantejat que la Generalitat “sí que podria començar a fer-ho amb les famílies amb nens”. En la mateixa línia, ha plantejat millorar els complements per fills i que, en definitiva, “el permís de residència no sigui una limitació per accedir a la renda garantida”. Sobre la RGC, a més, ha proposat que la pugui cobrar qualsevol persona que treballi i cobri menys que l’ajuda. “Ara només es pot fer en algunes circumstàncies”, ha lamentat. També ha demanat que no calguin dos anys d’empadronament i es redueixi a un de sol, que la RGC sigui complementària amb les ajudes a l’habitatge i que es pugui cobrar entre els 18 i 35 anys en les mateixes condicions que la resta d’edats. Mercè Darnell ha remarcat també que el futur d’integració de les persones estrangeres depèn especialment de “si l’Estat fa un procés de donar més facilitats perquè les persones puguin tenir permís de residència”. Així mateix, s’ha demanat harmonitzar les condicions de la RGC catalana i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) estatal. Alhora, s’ha valorat positivament la posada en marxa de la renda universal catalana, si bé s’ha apuntat que encara és aviat per valorar-la en profunditat. Una pobresa “multifactorial”Entre les dades presentades aquest dilluns també s’ha destacat que hi ha un 35,8% dels menors de 18 anys de Catalunya que estan “sota el llindar de pobresa”, en paraules de Busquets. També es veu la diferència d’aquesta pobresa si es compara la gent amb estudis superiors (12,3%) amb la població que compta únicament amb l’educació primària o estudis inferiors (36,9%) com a formació finalitzada. Ara bé, la desigualtat més destacada per grans grups de població es dona entre la població amb nacionalitat estrangera, que acumula una taxa del 61,6% de persones en el llindar de pobresa, i la que té nacionalitat espanyola, que es queda en un 19,1%. Això implica que s’ha de tenir especial atenció amb la realitat dels col·lectius migrants, però que al mateix temps la situació de pobresa “és multifactorial” i “no es pot analitzat per separat”, remata Busquets, també director de la Fundació Arrels. El mateix portaveu d’ECAS també ha mencionat el canvi de situació que s’ha donat a Catalunya pel que fa a la desigualtat. Els indicadors d’aquest àmbit l’any 2008 mostraven com la població catalana registrava menys desigualtat en la distribució de la renda que a la resta de l’Estat i com ara, amb dades del 2020, la tendència s’ha revertit. Lluís Puigdemont, al seu torn, recorda que hi ha persones que, per molt que hagin recuperat una part de la seva feina els últims mesos, la situació precària no els dona per viure amb tranquil·litat. Amb aquest escenari, ha denuncia que els preocupa “la resignació social davant aquestes situacions” i ha resolt que “els pobres no són culpables de la seva situació”.
