ACN Girona.-Les entitats que atenen dones en situació vulnerable amb fills a càrrec adverteixen que la pandèmia ha fet “multiplicar” el nombre d’usuàries que s’hi adrecen. La gran majoria han d’ocupar-se soles de les seves criatures, si bé hi ha algun cas on també hi ha la figura del pare. La responsable del programa Preinfant de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Nausica Castelló, remarca que les dificultats per aquestes dones s’han incrementat arran de la crisi i alerta que atenen cada vegada més dones que han volgut ser mares solteres per voluntat pròpia, un perfil que mai abans s’havia adreçat a demanar ajuda. Castelló explica que l’increment d’usuàries ha coincidit amb el tancament presencial de l’administració durant l’estat d’alarma.
Un any després de la declaració de l’estat d’alarma, les entitats socials que atenen dones amb fills a càrrec i que es troben en situació de vulnerabilitat demanen més ajudes a l’administració. I és que aquestes associacions han vist com, arran de la pandèmia, el nombre d’usuàries ha crescut de manera rellevant. El motiu és que s’hi adrecen cada vegada més mares que, abans de la crisi sanitària, no en tenien la necessitat. Bona part d’elles ho fan perquè amb el tancament presencial de l’administració, els ha estat més fàcil acudir a les entitats, tot i que mai abans ho havien hagut de fer.En aquest sentit, la responsable del programa Preinfant de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Nausica Castelló, assenyala que la pandèmia ha fet que “d’un dia per un altre” moltes d’aquestes mares no hagin pogut fer front a les “necessitats bàsiques” com comprar menjar o pagar el lloguer.Aquest increment d’usuàries, explica Castelló, va obligar a l’entitat a impulsar una campanya de donacions per tal de poder seguir atenent aquestes dones i a les seves criatures fins els tres anys. “Si el sol fet de criar amb soledat ja és difícil, amb la pandèmia el problema s’ha multiplicat”, assenyala Castelló.De fet, ABD ha tornat a impulsar una nova campanya en aquest sentit per tal de poder recaptar fons per seguir atenent l’increment de demanda. Castelló explica que han hagut de fer “equilibris” per poder donar resposta als diferents programes de l’entitat. Cadena de precarietatLa majoria dels casos en què intervé ABD són de “famílies monomarentals”, on la mare és qui s’ocupa exclusivament del fill. El problema principal és que no hi ha suport ni per part del pare ni per part de la família. A més, les feines que pot fer la mare en molts casos són precàries i de l’àmbit assistencial.Això provoca una “cadena de precarietats” ja que són dones que solen viure en pisos compartits i en alguns casos no es poden fer càrrec ni del lloguer de l’habitació. Això fa que les facin fora i es quedin al carrer amb la criatura. “El problema és que al deixar d’ingressar perquè perden les feines es troben que la persona que els rellogava l’habitació els ha de demanar que marxin, perquè necessita algú que li pagui, perquè també està en una situació precària”, assenyala Castelló.Dones joves i amb relacions feblesEl perfil de dones que atén el programa Preinfant d’ABD va dirigit a dones joves – entre 20 i 30 anys – i que tenen relacions “febles” amb els pares de les criatures. A més, en la majoria de casos, explica Castelló, no hi ha una planificació familiar que permeti donar “certa estabilitat” a la criança de la criatura.Preinfant ajuda a dones que estan embarassades o amb fills menors de tres anys i que es trobin en situació vulnerable. Tot i que és molt poc habitual el programa també ha ajudat a famílies monoparentals, on només el pare s’ocupa de la criança del fill.
