ACN Barcelona – Els partits de centre han aconseguit deslluir l’auge de l’extrema dreta als països orientals d’Europa a les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge. A Polònia, l’expresident del Consell Europeu Donald Tusk ha situat el seu partit, Plataforma Cívica, per davant de Llei i Justícia, la formació de Jaroslaw Kaczynski. A Hongria, el Fidesz de Viktor Orban ha repetit victòria però amb menys vots dels que preveien les enquestes. L’ha frenat el seu antic aliat Péter Magyar, que amb el partit Respecte i Llibertat, format fa pocs mesos, ha aconseguit el 30% dels vots. Àustria i Holanda sí han estat feus de l’extrema dreta, els primers amb victòria i els segons amb un auge destacat del Partit per la Llibertat de Geer Wilders.
<strong>Polònia</strong>
A Polònia, el partit de centredreta Plataforma Cívica liderat per l’exprimer ministre i expresident del Consell Europeu Donald Tusk s’ha imposat amb el 38,2% dels vots a la formació nacionalista conservadora Llei i Justícia que comana Jaroslaw Kaczynski, i que n’ha aconseguit el 33,9%.
Els conservadors de la Confederació de Llibertat i Independència han quedat en tercera posició amb l’11,9% dels sufragis, els democratacristians de Tercera Via el 8,2% i la coalició Lewica el 6,6%.
<strong>Hongria</strong>
Amb un 75% del vot escrutat, a Hongria ha tornat a guanyar la coalició oficialista Fidesz del primer ministre Viktor Orban (44% i 10 escons) tot i obtenir menys vots que el que preveien les enquestes. Fidesz va deixar el Partit Popular europeu el 2021 i podria entrar a formar part dels ultraconservadors ECR. Péter Magyar, antic aliat d’Orban, ha irromput amb vuit escons i un 30% del vot pel seu partit Respecte i Llibertat, format fa pocs mesos. Aquests escons aniran a parar als populars europeus. Molt enrere queda l’agrupació d’esquerres liderada per Coalició Democràtica (2) i l’ultradretà Moviment La Nostra Pàtria (1).
La força de la formació d’Orban pot impulsar els Conservadors i Reformistes (ECR), on hi ha Vox i el partit de Giorgia Meloni, a la tercera força del Parlament Europeu. El partit va marxar del PPE abans de ser suspès després dels enfrontaments institucionals entre el govern hongarès i les institucions europees per una agenda ultraconservadora i una legislació que segons la UE discrimina els de les persones LGTBI+.
<strong>Àustria</strong>
L’extrema dreta de l’FPÖ ha guanyat les eleccions a Àustria amb 6 escons, el doble que va aconseguir ara fa cinc anys. Per darrere, els conservadors d’ÖPV, guanyadors el 2019, han perdut 2 dels 7 escons d’aleshores i s’han quedat en 5.
Són els mateixos que han obtingut els socialdemòcrates SPÖ, que han repetit els 5 escons de fa cinc anys. Finalment, els verds de Grüne també han repetit resultat amb 2 escons i la mateixa quarta plaça, i tanca la representació austríaca el liberal NEOS, que amb 2 escons duplica els resultats de la darrera legislatura.
Àustria s’ha repartit aquesta vegada 20 escons, davant dels 18 que li van pertocar en la legislatura del 2019.
<strong>Països Baixos</strong>
Països Baixos es repartia aquesta vegada 31 escons, 5 més que el 2019, i les eleccions les ha guanyat el Partit del Treball (PvdA) amb 8 escons. La formació repeteix la victòria de fa cinc anys amb 2 escons més que aleshores.
Per darrere, el Partit per la Llibertat, la formació d’extrema dreta dirigida per Geert Wilders, ha assolit la segona plaça amb 6 escons, mentre que els liberals del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia n’han obtingut 4.
Els liberals Demòcrates 66 han aconseguit 3 escons, igual que els cristianodemòcrates del CDA, que en perden un respecte dels resultats de fa cinc anys. El Moviment Agrari Ciutadà i els progressistes Volt han obtingut dues cadires cadascun, mentre que els democratacristians Nou Contracte Social, els euroescèptics del Partit Polític Reformat i el partit animalista PvdD han aconseguit un escó cadascun.
<strong>República Txeca</strong>
A la República Txeca, el partit opositor ANO, que forma part del grup Renew Europe, ha aconseguit el 26% dels vots, superant la coalició que governa SPOLU (22%). Així, la formació de l’ex-primer ministre Andrej Babis aconseguirà 7 dels 21 escons que escull el país, i superarà l’aliança de tres partits que govern i que s’adhereixen als populars i als ultraconservadors ECR.
<strong>Eslovàquia</strong>
D’altra banda, a Eslovàquia s’han imposat els liberals europeistes del PS amb el 27,8% del vot i sis escons per davant del partit governant Smer, del primer ministre Robert Fico –recentment ferit de gravetat en un tiroteig–. A molta distància, han quedat la formació d’extrema dreta Republika (1) i el partit socialdemòcrata HLAS (1).
