ACN Barcelona.-El debat monogràfic sobre salut mental que s’ha celebrat aquest dimarts al ple del Parlament ha tingut en els grups parlamentaris una mirada quasi de consens. Des de tots els partits s’ha posat de manifest la necessitat d’impulsar i ampliar una política sobre salut mental amb “urgència”, perquè la situació ho requereix, especialment després dels efectes d ela pandèmia per la covid-19. Els portaveus han intervingut al ple demanant que les propostes que s’aprovin en les votacions de divendres vinent es faran al Parlament “estiguin a l’alçada” del moment i de les necessitats que reclama una societat com la Catalana. Igualment, han celebrat que el debat es faci i s’ha advocat per deixar enrere “estigmes” i “tabús” sobre la salut mental.
Després de la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la representant de les entitats del sector, el debat monogràfic ha continuat amb la participació de tots els grups parlamentaris. Amb diferents arguments però amb un to quasi unànime, els partits han volgut aprofitar per posar en valor les iniciatives que poden ajudar a millorar les polítiques de salut mental. El president del PSC-Units al Parlament, Salvador Illa, ha felicitat el president de la Generalitat per proposar el ple específic sobre salut mental i ha garantit el suport del seu grup en aquest àmbit i, específicament, al pla integral per a la salut mental. Segons Illa, “ara toca passar del debat a l’acció”. “La política ha d’estar a l’alçada. La bona política consisteix en ser servidors públics. Estem aquí per millorar la vida de les persones. Estic convençut que un dels propers grans salts del sistema de salut és la salut mental. No hi ha salut sense salut mental”, ha afegit.Per la seva banda, la diputada de Vox María Elisa García ha acusat el Govern de “formar part” del problema de salut mental i d’aportar “malestar emocional” ja que, segons ha dit, l’executiu “ha destrossat la cohesió social, ha incentivat un entorn laboral precari i ataca la família”. Així mateix ha carregat contra la falta de recursos per a l’àmbit de la salut mental i ha dit que sense diners els plans de xoc no serviran per a res. En aquest sentit, ha instat el Govern de “deixar-se de deliris ideològics” perquè, segons ha afegit, “hi ha diners per solucionar els problemes dels ciutadans”.El diputat de la CUP-NCG Carles Riera ha lamentat que Catalunya “està a la cua” en nombre de psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública. Ha reclamat actuar “amb urgència i celeritat” per incorporar-ne més i, alhora, millorar les seves condicions de treball. A banda d’obtenir més recursos, Riera ha assenyalat que cal treballar per un habitatge digne o perquè tothom pugui arribar a finals de mes, ja que aquestes són causes de “malestar psicològic”. Finalment, ha cridat a aprofitar “l’oportunitat” que la salut mental “hagi deixat de ser un tabú”.La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat una “estratègia integral” i “actuar, prevenir i visibilitzar” la salut mental. Ha demanat reforçar la plantilla de psicòlegs a la sanitat pública, incrementar la prevenció en salut mental i combatre l’estigma fent visible la salut mental: “Del suïcidi se n’ha de parlar, parlar ajuda a prevenir”, ha dit. Els comuns han aconseguit, en les negociacions amb el Govern, incloure 80 MEUR als pressupostos del 2022 per a salut mental. D’altra banda, ha garantit que En Comú Podem treballarà per aturar el projecte del Hard Rock perquè alimenta un model “que no portarà res bo”. “Necessitem institucions que protegeixin a la gent”, ha conclòs.Des de Cs, tant Carlos Carrizosa com Anna Grau han estès la mà al Govern per arribar a acords que millorin la situació. El president del grup ha exigit “recursos i més recursos” i “transparència i més transparència” ja que “no hi haurà pla de salut mental que valgui si al final el Govern fa com sempre i promet i no gasta o gasta malament”. Carrizosa ha considerat insuficient els 15 milions d’euros previstos per a prevenció de suïcidis i s’ha ofert a ajudar l’executiu català “si realment volen fer alguna cosa per la salut mental”. Grau ha insistit a demanar rendició de comptes al Departament de Salut i ha confiat que el ple serveixi per assolir “acords fructífers de consens i sense sectarismes miserables”.La diputada del PPC Lorena Roldán ha cridat a fer “una revolució dins del model d’abordatge de la salut mental” que contemples no només la farmacologia o la psicoteràpia sinó també mesures que ara mateix “no es contemplen” a la cartera de serveis del Departament de Salut. Per a la popular, la salut mental és “la gran tapada” i per això ha reclamat no ser només reactius sinó apostar per la prevenció. A més, ha lamentat que els grups parlamentaris no s’hagin posat d’acord per impulsar propostes de resolució conjuntes i que el Govern “es tregui de la màniga” el ple monogràfic d’aquesta setmana quan el Parlament ha posat en marxa una comissió específica sobre salut mental i addiccions.Des dels grups que donen suport al Govern, la diputada de Junts per Catalunya Assumpció Laïlla ha posat l’accent en la transversalitat que cal per abordar la salut mental: “Ens cal una transformació del sistema que toca moltes tecles”. Malgrat que la covid ha agreujat la situació, ha reclamat “mesures estructurals”, a més de “més formació per a combatre l’estigma”. En aquest sentit, ha assegurat que les escoles i els espais d’aprenentatge tenen un paper primordial. La diputada de Junts per Catalunya ha traslladat l’estimació que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, a la cambra catalana, afirmant que “34 dels 135 diputats patiran o patirem un trastorn mental”.De la seva banda, el diputat d’ERC, Juli Fernàndez, ha assegurat que “aquesta serà la legislatura de la salut mental” i ha posat en valor algunes accions que s’estan duent a terme com el desplegament del pla de prevenció del suïcidi a Catalunya o la incorporació de 150 referents de benestar emocional el 2021, i 220 més l’any vinent. Segons Fernàndez, les línies de treball han de passar per “la prevenció i sensibilització, l’enfortiment del sistema públic, una xarxa comunitària i l’equitat i accessibilitat a tot el territori”.
