ACN Barcelona – Els ajuntaments de Catalunya van deixar d’ingressar prop de 500 milions d’euros l’any 2023 per la reforma de l’impost de plusvàlues, acumulen 2.700 milions de romanents “congelats” per llei i hauran de retallar-ne més de 600 per complir amb el límit de dèficit marcat per l’Estat aquest 2024 (+0,2% del PIB). Són algunes de les dades i càlculs inclosos a l’Observatori de Finances Locals, de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), una eina presentada aquest dimarts per l’entitat i que té per objectiu “posar en evidència la necessitat urgent d’un nou model de finançament dels ens locals” davant les dificultats financeres “estructurals” que pateixen els ajuntaments de Catalunya agreujades, diuen, “per un model de finançament injust i caduc”.
L’Observatori és una plataforma d’accés obert que vol ser un instrument per estructurar des del municipalisme català una nova proposta de llei de finançament local, “que posi fi als dèficits estructurals i a l’assumpció de competències impròpies i sense recursos que pateixen els ajuntaments”. Es presenta, doncs, com una acció més entre les actuacions impulsades per pressionar l’Estat per acordar un nou model que deixi enrere aquests dèficits.
El portal de dades ajuda a calcular, territorialitzar i divulgar aquestes dificultats que han d’afrontar les entitats locals. Els seus impulsors, l’ACM, denuncien que el model de finançament municipal és “caduc i deficient” i que, especialment els darrers anys, els recursos que aporta són insuficients per garantir uns serveis públics de qualitat a les veïnes i als veïns de cada municipi.
La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha proclamat aquest dimarts que dues dècades després de l’entrada en vigor de l’actual model de finançament del món local, el model “ja no respon a les necessitats reals del municipis”. Al seu entendre, les dades “mostren clarament que aquest sistema castiga el món local, obligant-lo a fer front a dificultats que impacten directament en el dia a dia dels veïns i veïnes sense tenir els recursos adients per fer-hi front”.
Budó diu que el gran “greuge” és que se’ls tracta “com a menors d’edat quan s’ha demostrat que qui millor gestiona els recursos és el món local”. En aquest sentit, la responsable de l’ACM s’ha queixat amargament de “com l’Estat reparteix el dèficit” entre administracions, deixant “a zero” el marge per al món local i a més sent molt estrictes amb el sostre de despesa, “cosa que impedeix gastar l’estalvi” que generen els ajuntaments.
<strong>De 830 milions potencials de la plusvàlua a 350</strong>
Segons l’anàlisi feta per a l’Observatori, els ajuntaments i ens locals haurien perdut fins a 500 milions d’euros d’ingressos el 2023 degut a la reforma de l’impost de plusvàlues de l’any 2021 i les successives sentències judicials prèvies que ja en limiten l’extensió. Amb la nova formulació, i a partir d’una anàlisi de l’evolució del mercat immobiliari -el 2023 es van vendre més habitatges i més cars que el 2019- i les ràtios de recaptació prèvies el potencial ingrés a través d’aquest impost, l’ACM calcula que els ingressos haurien estat d’uns 830 milions d’euros, és a dir, 500 més que els prop de 350 amb què es va tancar l’exercici.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1190″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1190″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1190″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:470px” id=”datawrapper-vis-bqq2T”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/bqq2T/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-bqq2T”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/bqq2T/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
La reducció de la capacitat de recaptació de l’impost es fa evident quan es calcula la quantitat d’euros gastats en compravendes d’habitatge de segona mà per cada euro ingressat per aquesta via pels ajuntaments catalans. Fa una dècada, n’hi havia prou amb 14 euros de transacció per recaptar-ne un, una ràtio que va créixer per damunt dels 20 euros a partir del 2017 —amb les primeres sentències contra el tribut— i que, arran de la reforma del 2021, encara va ascendir molt més, fins als 44 euros, el 2023.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1192″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1192″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1192″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:524px” id=”datawrapper-vis-NWcS6″><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/NWcS6/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-NWcS6″></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/NWcS6/full</noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>2.700 milions d’euros “congelats”</strong>
Totes les dades del portal que s’han analitzat provenen de l’execució pressupostària de les mateixes entitats locals. Entre les xifres que ofereix la plataforma hi ha també el volum total de romanents municipals fruit de l’estalvi, que resten immobilitzats per llei -excepte per amortitzar deute i per a inversions que l’Estat autoritzi-, una partida que havia estat un recurs dels municipis per fer front a dificultats financeres. Actualment, el conjunt d’administracions locals catalanes acumulen uns 2.700 milions d’euros que ara restaran congelats, per bé que l’escenari es podria “flexibilitzar” de cara a l’any vinent, segons han avançat aquest dimarts des de l’ACM. El percentatge del pressupost municipal que representen aquests romanents varia molt en funció de la mida del municipi (com més petit, més pes té).
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1193″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1193″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1193″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:545px” id=”datawrapper-vis-gxYOQ”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/gxYOQ/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-gxYOQ”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/gxYOQ/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
Tanmateix, no tots els municipis generen el mateix nivell d’estalvis i per tant no tenen romanents acumulats. En alguns casos, doncs, els romanents acumulats per habitant són en negatiu, com es pot apreciar al mapa.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1194″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1194″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1194″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:809px” id=”datawrapper-vis-QDnIm”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/QDnIm/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-QDnIm”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/QDnIm/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>Un límit de dèficit “desproporcionat”</strong>
Un altre greuge que es denuncia té a veure amb el límit de dèficit que ha marcat l’Estat als ens locals per aquest 2024, que obliga a assolir un superàvit del 0,2% del seu PIB (el 2023 el tancament pressupostari es va situar en el 0,04%). Des de l’ACM consideren que la previsió de l’Estat pel 2024 “tenia sentit fa uns anys”, quan l’administració local catalana gairebé sempre obtenia números positius, però no ara. De fet, complir amb aquest nou objectiu implicarà ajustos als comptes municipals de tot Catalunya per valor d’uns 620 milions d’euros, segons calcula l’entitat.
<strong>Transferències insuficients i cada cop més condicionades</strong>
En l’apartat del finançament del món local a través de les transferències directes de l’Estat i de la Generalitat, l’ACM remarca que les administracions locals catalanes es troben “entre les que reben menys transferències corrents”, amb l’aplicació de l’actual sistema de finançament. En valors absoluts, en el penúltim lloc entre totes les comunitats autònomes, i si es pondera en funció del cost de la vida en cada territori, aleshores Catalunya estaria a l’última posició, amb 473,3 euros d’inversió per persona (molt lluny dels 796,2 euros que rep un ciutadà d’Aragó, per exemple).
A més, l’Observatori ensenya com les transferències, tant de l’Estat com de la Generalitat i l’exterior cap a les entitats locals, s’han anat fent cada cop més “condicionades” -no corrents-. Fins el 2019, prop del 87% eren transferències corrents i les condicionades es quedaven en l’1,6%. El 2023 han passat a representar el 7,8%. En el cas dels ajuntaments petits, de fins a 1.000 habitants, les transferències condicionades -subvencions sobretot provinents de la Generalitat- superen el 30% del total.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1195″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1195″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1195″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:531px” id=”datawrapper-vis-nmF8Z”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/nmF8Z/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-nmF8Z”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/nmF8Z/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
Altres greuges que apareixen analitzats amb dades a l’Observatori de les Finances Locals són l’increment de la factura energètica dels munipis després de la pandèmia, també l’augment del cost dels interessos (s’ha més que duplicat entre 2022 i 2023, de 37 milions a 93 milions), o l’impacte dels increments salarials acordats pel govern espanyol “amb efecte automàtic en els sous dels treballadors de totes les administracions, també les locals”.
