ACN Barcelona – Els centres de serveis socials (CSS) de Barcelona han atès 97.852 persones durant l’any 2022, una xifra similar a la del 2021 però un 23% superior al 2019, l’any abans de la pandèmia de la covid. Tot i l’increment de les atencions, el temps mig d’espera per a una primera atenció es situa en 14,4 dies, molt per sota dels 21,3 dies que es registraven fa tres anys. Del balanç, destaca que el 2022 s’han concedit uns 19.500 ajuts menys respecte l’any anterior però s’ha augmentat un 20,6% la despesa del volum d’ajuts, que ha passat dels 41,3 milions d’euros l’any 2021 als 49,8 milions el 2022, la xifra més alta fins ara. Això s’explica, principalment, perquè creix el pressupost destinat a sufragar allotjaments d’emergència com pensions.
<em>(La notícia s’actualitza amb la valoració de la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, en una atenció als mitjans)</em>
En concret, l’any passat es van atorgar des dels CSS un total de 136.470 ajuts, enfront dels 156.037 ajuts que es van concedir un any abans. Això engloba ajuts per a àmbits com l’habitatge, l’alimentació o la infància. Tot i ser menys que el 2021, hi ha 8,5 milions d’euros més de despesa en el volum d’ajuts.
<strong>Impacte de l’augment de preus en les famílies</strong>
La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, ha explicat que la lleugera reducció d’ajuts i l’augment de la despesa s’expliquen per l’impacte de la inflació. En declaracions als mitjans des de la Nau Bostik, on aquest divendres se celebren unes jornades amb professionals dels CSS, ha comentat que ara calen ajuts superiors als que rebien perquè les persones ateses noten aquest impacte de l’augment de preus.
D’altra banda, Fuertes ha afirmat que les dades mostren que encara no hi ha hagut una recuperació de la pandèmia. En aquest sentit, ha apuntat que les persones ateses parteixen de “situacions molt difícils i complexes” que fan que no puguin construir un procés vital si no compten amb ajuts addicionals. També s’ha mantingut el fet que hi hagi un bon nombre de persones que acudeixen als serveis socials per primer cop.
<strong>Situació “crítica” de l’habitatge</strong>
El capítol que ha experimentat un increment més gran respecte xifres passades és l’allotjament. Mentre que el 2021 es van destinar 25,8 milions d’euros en ajuts per a l’habitatge, el 2022 la xifra ha crescut fins als 32,6 milions (+6,8). Aquesta quantitat final es desglossa en els 27,6 milions d’euros necessaris per sufragar despeses d’allotjaments d’emergència per a famílies en situació de vulnerabilitat i els 5 milions d’euros repartits en 11.638 ajudes econòmiques diferents destinades a altres despeses d’allotjament com el pagament de lloguers.
Si no hi ha un esforç majoritari per la mesa d’emergència i una normativa per regular els preus del lloguer, ha advertit la comissionada, les persones continuaran patint per l’habitatge i els subministraments. La situació de l’habitatge és “crítica”, ha assenyalat.
Respecte els ajuts d’alimentació, s’han concedit un total de 19.864 ajuts per valor de 4,1 milions d’euros el 2022 enfront dels 17.060 ajuts per valor de 3,5 milions d’euros que es van atorgar un any abans. Aquest capítol no té en compte altres serveis com són els menjadors socials o el projecte ‘Àpats en companyia’.
Respecte la convocatòria del Fons 0-16, es va tancar amb un pressupost d’11,6 milions d’euros i va beneficiar una xifra rècord d’11.492 famílies i 19.346 infants. Del total de famílies beneficiàries 3.079 van rebre el suplement per tractar-se d’unitats monoparentals. En aquest àmbit, Fuertes ha destacat l’aposta pel fons amb una inversió “important” pel complement per a les llars monomarentals.
<strong>El 64% de les persones ateses són dones</strong>
De les gairebé 100.000 persones ateses pels 39 centres de serveis socials que hi ha a la ciutat, un 64% van ser dones i el 36% homes, percentatges que igualment es mantenen similars durant els últims anys. Per districtes, Nou Barris i Sant Martí són els que acumulen més atencions fetes, 35.752 i 35.220, respectivament. Els segueixen Ciutat Vella i l’Eixample. Per contra, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts se situen a la cua, amb 11.012 i 9.066 atencions.
Des de l’Ajuntament de Barcelona recorden que Barcelona es va situar l’any passat com la capital de l’Estat amb més inversió social per habitant, segons l’informe anual que publica l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS). En aquest cas, les dades recollides en l’informe eren del 2021 i indicaven que el nivell d’inversió per habitant a Barcelona era de 235 euros per habitant.
