ACN Barcelona – El 90% dels advocats de família catalans es mostren insatisfets amb els judicis amb menors. Creuen que l’interès superior del menor no es veu concretat ni respectat en els processos de divorci amb menors implicats. Així, per exemple, critiquen que l’exploració del menor per part dels jutges sol durar uns deu minuts, i en el 80% dels casos es fa el mateix dia de la vista. Així mateix, un 75% creu que quan el jutge no facilita el resultat de l’exploració, que és en la majoria dels casos, s’està vulnerant el dret de defensa de les parts. Són les principals conclusions d’una enquesta feta per la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF), la majoritària del seu àmbit amb gairebé 500 socis a Catalunya i Balears.
Les dades s’han fet públiques aquest dijous en les XIX Jornades de Dret de Família de Barcelona, al World Trade Center, on s’han presentat els resultats d’una àmplia enquesta sobre un dels temes tractats a les sessions: l’interès superior del menor. Sempre que hi ha menors implicats en processos de divorci, l’interès superior del menor ha de regir les sentències i consisteix a protegir el desenvolupament integral de l’infant, de manera que pugui tenir una vida plena a nivell material i afectiu.
Per vetllar per aquest interès, els processos amb menors compten amb un fiscal, però, segons les respostes de l’enquesta, només en el 3% dels casos el fiscal demana l’exploració del menor: ho solen demanar principalment els pares. A més, creuen que l’interès superior del menor no es veu concretat ni respectat perquè l’exploració del menor per part dels jutges sol durar 10 minuts, en un 80% dels casos es fa el mateix dia de la vista, amb els pares presents, i moltes vegades a la mateixa sala de la vista.
Més de 15 preguntes que conté l’enquesta, algunes quantitatives i altres qualitatives, porten al 90% dels enquestats a respondre que no estan satisfets amb els processos d’exploració ni creuen que l’interès del menor es concreti cas a cas. “Moltes vegades, totes les guardes compartides d’un mateix partit judicial o d’un territori son idèntiques: els dimarts i dijous el pare i el dilluns i dimecres la mare, posem per cas, sense atendre als horaris laborals d’un o altre, el seu lloc de residència o qualsevol altre circumstància. Son sentències precuinades”, apunta un membre de la junta de la SCAF.
<strong>La solució: més especialització</strong>
En el marc de la jornada, els advocats de família han acordat unes conclusions, on manifesten que, en relació a la llei sobre eficiència judicial en tràmit, “tots els ciutadans han de rebre la mateixa qualitat en la resposta judicial als seus conflictes en relació amb els nens, les nenes i els adolescents en situació de violència o risc, dels cònjuges i convivents, especialment les dones més desafavorides per la crisi de la parella i de les persones amb discapacitat i amb necessitat de mesures de suport.
La SCAF demana que els partits que donen suport a un Govern que ha promogut lleis d’igualtat, de gènere i de protecció de la infància i l’adolescència han de “donar suport decididament a un sistema de justícia per als més desafavorits de la societat, visquin on visquin, amb la creació de tribunals i jutges especialitzats en infància, família i capacitat”.
