ACN Barcelona – El Tribunal Suprem (TS) ha reconegut el dret dels hereus d’una persona dependent que mor sense que s’aprovi el Programa Individual d’Atenció (PIA) a sol·licitar que se’ls retornin les despeses avançades. La secció quarta de la sala Contenciosa Administrativa del TS ha desestimat un recurs de la Junta d’Andalusia i ha emès una sentència que dona la raó a la filla i tutora d’una dona en situació de dependència reconeguda que va perdre la vida abans que l’Agència d’Afers Socials i Dependència andalusa aprovés la proposta de PIA d’ingrés a una residència, que havien fet els Serveis Socials de Dos Hermanas (Sevilla). Després de morir, l’Administració va donar per acabat el procediment i va arxivar les actuacions.
La sala ha considerat la qüestió d’interès casacional per a la formació de jurisprudència. Així, ha plantejat “si el dret que ostenta la persona afectada per una situació de dependència abans de l’aprovació del PIA és transmissible als hereus en el moment de la seva mort als efectes de percebre els serveis i les prestacions corresponents a la dependència com a conseqüència de la dilació de l’Administració en tramitar l’expedient”.
El tribunal ha explicat que la mort d’aquell a qui se li va reconèixer el dret a tenir la condició de persona en situació de dependència extingeix la percepció de les prestacions un cop concretades i aplicades. Amb tot, ha afegit que “si estant pendent l’aprovació del Programa Individual d’Atenció mor el que ja és titular del dret derivat de ser persona en situació de dependència, cal acceptar que neixi a favor dels seus causahavents un dret de crèdit si és que, entri tant, han estat sostenint amb els seus mitjans el que hauria estat la prestació declarada com a dret, però encara no concretada”.
Per tant, a efectes procedimentals, aquests hereus tenen dret que el procediment es conclogui amb l’aprovació del Programa Individual d’Atenció per concretar la prestació a què hauria accedit el beneficiari si no hagués mort. “Succeeixen en la condició d’interessats en el procediment, l’interès del qual consistirà, si escau, a plantejar el reintegrament d’aquelles despeses que hagi finançat el beneficiari amb els seus recursos, o els hereus, i que si s’ha aprovat el Programa esmentat no hauria suportat, ja sigui en tot o en part”, ha apuntat la sentència.
El cas analitzat en aquesta sentència afecta una dona amb una hemiplegia, que necessitava atenció continuada per a totes les necessitats bàsiques de la vida diària, estava al llit les 24 hores del dia i havia estat declarada la seva incapacitat absoluta. A causa de la seva malaltia i la impossibilitat de la seva família d’atendre-la, la senyora va ingressar en una residència privada, la plaça de la qual suposava un cost de 2150 mensuals.
Una filla seva, com a tutora i representant, va sol·licitar el juliol del 2017 el reconeixement de la situació de dependència de la seva mare, que se’l va reconèixer gairebé un any després -juny del 2018- en un grau III. Els serveis socials de Dos Hermanas (Sevilla) van presentar al desembre davant l’Agència d’Afers Socials i Dependència a Andalusia la proposta de PIA d’ingrés d’aquesta dona en una “residència per a gent gran assistida de la província de Sevilla”.
Després de la mort de la dona, el març del 2019 sense aprovar-se la proposta de PIA, l’Administració va donar per acabat el procediment i va arxivar les actuacions el juliol d’aquell any. La filla i tutora de la víctima, després d’esgotar la via administrativa, va recórrer als tribunals per denunciar que l’Administració havia incorregut en inactivitat en no resoldre el procediment en el termini de sis mesos.
Un jutjat de Sevilla va estimar en part la demanda de la família i va anul·lar la resolució adoptada perquè considera que es va haver de concloure l’expedient. Va declarar l’existència d’inactivitat de l’Administració per no impulsar el procediment i no aprovar en termini la resolució amb les prestacions públiques a què aquesta dona hagués tingut dret.
Va assenyalar que transcorregut el termini de sis mesos es considera aprovat per silenci el PIA proposat pels serveis socials, però va rebutjar que s’hagués de pagar el que ha abonat per residència privada a la família per entendre que la prestació de residència a la plaça no suposa que l’Administració aboni la triada per aquesta. La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va confirmar la decisió de la instància.
El Tribunal Suprem ara ha aplicat el seu pronunciament a aquest cas i ha conclòs que “les prestacions del Catàleg de serveis que regula la Llei 39/2006 són ‘personalíssimes’, entenent-se que només en pot ser destinatària la persona declarada en situació de dependència”. Tot i això, ha indicat que en aquest cas hi havia una “proposta d’ingrés a una residència i un fet provat, que és que els fills de la dona cobrien les despeses d’una residència privada”.
A banda, ha subratllat que allò litigiós se centra en el dret de la filla i tutora de la seva mare a què s’aprovi el Programa Individual d’Atenció: aprovar-ho és el que permetrà determinar si és possible la possibilitat de reclamar per les despeses de residència que no s’haurien hagut de fer d’haver-se aprovat el Programa amb els efectes retroactius consegüents.
