ACN Barcelona – El Teatre Lliure de Montjuïc ha presentat aquest dilluns l’espectacle distòpic ‘Catarina e a beleza de matar fascistas’ del director portuguès Tiago Rodrigues i la companyia Teatro Nacional D. Maria II. El muntatge ofereix les dues úniques funcions a tot l’Estat aquest dimecres i dijous a la Sala Fabià Puigserver. La producció tracta el sentiment d’impotència davant les amenaces que generen els moviments antidemocràtics i planteja una família peculiar que té com a tradició des de fa 70 anys reunir-se un cop l’any per a matar una persona amb idees feixistes. Així, la funció planteja si és legítim incomplir les normes de la democràcia per defensar-la o si els moviments de la ultradreta poden arribar a ser legítims.
La producció, que arriba a Barcelona després d’haver estat cancel·lada per les restriccions de la pandèmia la temporada 20/21, se situa en un futur 2028. Tracta d’una família on tots els seus membres es dediquen a matar feixistes sense excepció.
L’obra arrenca amb una jove Caterina que ha de prendre la iniciativa i assassinar el jutge Neto de Moura, un masclista que ha estat denunciat públicament pel moviment feminista. A l’hora de la veritat, la jove tindrà dubtes i qüestionarà la legitimitat de l’acció familiar. La jove es pregunta si és un error assassinar i utilitzar la violència.
Aquests dubtes de la Caterina desintegraran la família i permetran un debat filosòfic i humà on afloraran sentiments com l’enveja, l’amor o la traïció.
L’espectacle parteix del cas real de Catarina Eufémia, una camperola assassinada al 1954 mentre reclamava drets laborals –un crim que no va ser mai jutjat–, i que és símbol de la resistència antifeixista i de l’emancipació de la dona a Portugal.
En roda de premsa, el director i creador del muntatge Tiago Rodrigues ha explicat que li va interessar abordar com el feixisme és encara en la “memòria del patriarcat opressor de la societat portuguesa” i fer-ho visible públicament.
A partir de l’assassinat de Catarina Eufémia, el director d’escena va plantejar fa gairebé 4 anys una ficció que “perdura en el temps” i que, en paraules de Rodrigues, encara té “vigència”. Ha explicat que volia parlar de la controvèrsia que genera el feixisme a partir d’una família amb una moral “invertida”. “Celebren la moral democràtica amb accions no democràtiques”, ha comentat.
“Hem de ser tolerants cap als intolerants? Podem ser intolerants amb els intolerants amb accions no democràtiques i il·legals”, s’ha preguntat.
El director ha explicat que l’obra es tornarà a representar en teatres italians després de l’arribada de la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia i líder de Germans d’Itàlia, Giorgia Meloni.
Ha recordat que la ultradreta italiana va intentar boicotejar l’espectacle quan es va representar a Roma i Mòdena però que només va servir perquè se’n fes més “publicitat”. Després de passar per Barcelona, l’obra es representarà a Lisboa. Per ara, no hi ha previsió que s’ofereixi a cap altre teatre de l’Estat.
‘Catarina e a beleza de matar fascistas’ s’interpreta en portuguès amb subtítols en català. Compta un repartiment amb Isabel Abreu, Romeu Costa, António Fonseca, Beatriz Maia, Marco Mendonça, Antonio Afonso Parra, Carolina Passos Sousa i Rui M. Silva.
<strong>Un espectacle amb “incomoditats”</strong>
Rodrigues ha narrat que el procés creatiu no ha estat fàcil i ha generat molta controvèrsia dins la companyia amb amenaces d’artistes d’abandonar el projecte per discrepàncies ideològiques. Després d’un profund i llarg debat, el muntatge va incloure una llarga escena on el personatge amb idees feixistes ofereix un contundent discurs inspirat en les intervencions contemporànies i reals de partits de la ultradreta en diverses institucions d’Europa i amb una “retòrica eficaç”.
Segons ha explicat, aquesta escena, que ja va generar malestar intern, genera diversitat de reaccions als diferents teatres on s’interpreta. “Hi ha gent que se sent interpel·lada i incomodada fins a un punt com si el discurs no pogués tenir lloc en una obra de teatre”, ha indicat Rodrigues.
“Fem una radiografia d’una retòrica amb eines teatrals, però potser és massa actual i provoca al públic cantar consignes revolucionàries. A vegades es va massa lluny”, ha comentat. De fet, ha indicat que en alguna ocasió alguna persona del públic ha intentat pujar a l’escenari. “No exigim una reacció però, quan hi és, és molt benvinguda si genera una tensió i un debat durant l’obra”, ha sostingut.
